El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partit de la informació explicada en classe:
1. Perífrasis d’obligació
S’ha d’evitar l’ús de…
- TENIR QUE + infinitiu:
–Els directorses tenen que reuniramb la consellera d’Educació. - HAVER-HI QUE + infinitiu:
–Encarahi ha que fermoltes coses per tornar a la normalitat. - SER PRECÍS + infinitiu / SER PRECÍS QUE + subjuntiu:
–És precís prendremesures per evitar els contagis.
–És precís que es prenguinmesures per evitar els contagis. - DEURE + infinitiu:
–Deus ferels deures tots els dies.
En canvi, es pot emprar:
- HAVER(-se) DE + infinitiu:
-Els directors s’han de reunir amb la consellera d’Educació. - CALDRE + infinitiu / CALDRE QUE + subjuntiu:
-Encara cal fer moltes coses per tornar a la normalitat.
-Encara cal que feu moltes coses per tornar a la normalitat. - SER NECESSARI o MENESTER + infinitiu / SER NECESSARI o MENESTER QUE + subjuntiu
-És necessari/menester prendre mesures per evitar els contagis.
-Es necessari/menester que es prenguin mesures per evitar els contagis.
2. Modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Característiques
El Modernisme és un moviment cultural de recerca de noves formes que afecta a totes les manifestacions de l’art i el pensament, i especialment es mostra amb ple sentit en l’arquitectura i els arts plàstics. Els ideòlegs d’aquest moviment es troben desconents amb el seu entorn, creant espais d’evasió per suplantar la realitat d’un món heterogeni i contradictori, de manera que prenen força l’exotisme i el món imaginari com en el Romanticisme. L’arquitecte més conegut de l’època és Antoni Gaudí.
La València modernista
A finals del segle XIX, la ciutat de València va crèixer per l’urbanització de terrenys fora de la muralla medieval que prenen el nom d’eixample, i la modificació de la trama viària del nucli antic. A més, al començament del segle XX la burgesia va considerar la ciutat un espai que hauria de ser econòmicament aprofitat. Així que gràcies a la perfecta assimilació de l’estil modernista per part de la burgesia valenciana, València és una de les ciutats espanyoles amb major obra modernista.
La personalitat del modernisme valencià es caracteritza per l’aplicació de diverses tendències: barroca, exuberant, geomètrica, ordenada i amb la incorporació d’elements classicistes.
Arquitectes valencians
José M. Cortina Pérez (1868-1950) va nàixer a València i es caracteritza pel seu estil d’arquitectura imaginativa i fantàstica. Va rebre encàrrecs de la burgesia i institucions religioses, així que va realitzar edificis d’habitatges, cases d’estiueg, panteons, ermites i restauracions. Destaquen els edificis que va construir a l’eixample de València, com la Casa dels Dracs, situada a la cantonada dels carrers Sorní i Jorge Juan.
Francisco Mora Berenguer (1875-1961) va nàixer i estudiar a Sagunt però es va traslladar a Barcelona per estudiar en l’Escola d’Arquitectura. Durant la carrera estava vinculat amb Buenaventura Conill en el taller d’Antoni Gaudí. Destaca la Casa Ordeig i el Mercat de Colom.
Modernisme literari
A principis dels anys 90, va sorgir un desig de modernitat en el món intel·lectual català. Els artistes, escriptors i pensadors consideraven Espanya un país endarrerit respecte la resta d’Europa. Així, van optar per nous referents culturals com França, Alemanya i Anglaterra entre altres.
Joan Maragall (1860-1911) va escriure principalment en català però també en castellà i va traduir autors com Homer, Nietzche i Lamartine entre altres. L’any 1881 va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona amb la poesia Dins sa cambra. Posteriorment, en 1884 va obtindre la licenciaturar en Dret. A partir del 1892, es va centrar plenament en les idees modernistes a través de les obres L’Avenç, Catalonia i Luz i La veu de Catalunya. Novament, l’any 1894 va guanyar els Jocs Florals de Barcelona amb el poema La Sardana. També l’any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i va fundar la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment, va morir a Barcelona el 20 de desembre de 1911.
Víctor Català o Caterina Albert (1869-1966) es va formar de manera autodidàctica en la pintura i la literatura. Els primers escrits els va publicar a la revista L’Esquella de Torratxa utilitzant el pseudònim Virgili Alacseal. No obstant, després de l’escàndol provocat per la representació de l’obra La infanticida en els Jocs Florals d’Olot degut a que presentava l’anàlisi d’una dona explotada per la societat rural i primitiva, va adoptar el pseudònim de Víctor Català. També li apassionava el teatre, per això va escriure Quatre monòlegs i Teatre inèdit. A més, la seua obra en prosa és considerada una de les més importants en català, amb les obres Drames Rurals i Caires vius.
Santiago Rusiñol (1861-1931) va dedicar-se a la pintura i l’escriptura. Com a pintor, es va formar al Centre d’aquarel·listes de Barcelona del qual va ser fundador. Inicialment, la seua producció era paisatgística, de temàtica urbana, retrats i composicions simbòliques d’inspiració modernista. En canvi, després d’un viatge a Andalusia (1896), va començar a pintar jardins.
Com a escriptor, inicialment escrivia descripcions de la natura i el gènere epistolar mitjançant cartes a la seua futura dona Lluïsa Denís. No obstant, la seua creació literària d’alt nivel va començar a partir de la traducció d’obres de Baudelaire, qui va tindre gran influència en els seus primers llibres. En quant al teatre, va escriure obres de gran èxit com El Pati blau. També va escriure drames i comèdies acabant l’any 1917 amb la versió teatral de L’auca del senyor Esteve. Va ser un defensor del modernisme davant el noucentisme amb el pseudònim Xarau.
3. Oracions compostes
Les oracions compostes son aquelles que tenen dos o més verbs.
Oració subordinada
L’oració subordinada depén semànticament de la principal (perd el sentit si aquesta s’elimina) i fa la funció de SN, SAdj o SAdv.
(Repàs de sintaxi)
Segons la funció que fa, es diferèncien tres tipus d’oracions subordinades:
- Substantiva (SN): substitueix això, allò o açò
- Completiva: introduïdes per la preposició que
-M’encanta que vingues a casa - Interrogativa indirecta: introduïdes per la conjunció si (o es pot substituir per si)
-No sap si vindrà demà - Relativa: introduïdes per un pronom relatiu
-Els vaig preparar el que em van demanar - D’infinitiu: no tenen nexe, es troba l’infinitiu (pot haver una preposició davant)
-Vol explicar el seu treball a classe
- Completiva: introduïdes per la preposició que
- Adjectiva (SAdj): funció de CN (acompanya un substantiu) i introduïdes per un pronom relatiu
- Explicativa: entre comes
-El meu amic, que és informàtic, ens ha ajudat - Especificativa: sense comes
-El llibre que hem llegit ens alerta del perill
- Explicativa: entre comes
- Adverbial (SAdv): funció de CCL, CCT o CCM
- De lloc: introduïdes per on (pot haver una preposició davant)
–Des d’on estic no puc veure la pissarra - De temps: introduïdes per quan, abans/després que…
-Eixiran quan acaben els deures - De manera: introduïdes per com, com si, segons com, així com, tal com…
-Has finalitzat l’organització segons com t’ho he dit?
- De lloc: introduïdes per on (pot haver una preposició davant)
Oracions coordinades
Les oracions coordinades són dues proposicions sense dependència semàntica (tenen sentit individualmnt) unides mitjançant una conjunció o nexe.
Hi ha de diferents tipus segons el nexe:
- Copulativa: valor d’unió o suma
Nexes: i, ni
-Martina estudia i treballa - Continuativa: matís de continuïtat respecte de la primera
Nexes: i encara, a més a més, (i fins) i tot, així mateix, d’altra banda, ni tan sols, ni solament
-Ella menja saníssim i fins i tot ha eliminat els processats - Disjuntiva: es tria entre els elements que es posen en relació
Nexes: o, o bé
-Vens o et quedes? - Distributiva: accions alternatives que no s’exclouen
Nexes: ara…ara, ni…ni, tant…com, d’una banda…d’altra, no solament…sinó que, tant promte…com, tan aviat…tan aviat
–Ni és feliç, ni ho serà mai - Adversativa: una proposició matisa l’altra
Nexes: però, sinó, tanmateix, altrament, així i tot, encara que, no obstant això, amb tot, en canvi
-Feia molt bon dia però duia abric - Il·lativa: relació causa-conseqüència
Nexes: (així) doncs, per tant, (i) en conseqüència
-Va beure llet i en conseqüència es va trobar malament - Explicativa: mostren un aclariment
Nexes: això és, és a dir, o siga
-Ha estudiat magisteri, és a dir, treballa de mestre
Oracions juxtaposades
Les oracions juxtaposades són dues proposicions sense dependència semàntica (tenen sentit individualment) unides mitjançant signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts), però mai porten connectors. Així, si una oració té nexes, encara que també porte signes de puntuació, no és juxtaposada.
-La Maria canta, el Joan balla.
A continuació hi ha una sèrie d’exercicis resolts que hem fet i comprovat a classe:
Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).