El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partir de la informació explicada en classe:
1. Causes
La mala situació en general de Rússia va desencadenar en diferents revolucions al voltant del país. Es tractava d’un país agrícola endarrerit amb indústria escassa i problemes de supervivència per fam després de la duplicació de la població en els últims 40 anys. Afegit a això, havia grans diferències de riquesa entre les classes socials per un repartiment desigual de la terra: la pobresa, formada pel camperolat i els treballadors; i la riquesa, formada pel tsar, la noblesa i l’església ortodoxa. Aquest conjunt formava una societat feudal amb tradició de revoltes i protestes degut a la humiliació de Rússia en la guerra contra Japó.
En quant a la situació política, havia un sistema de monarquia absoluta on el tsar tomava les decisions amb una administració corrupta i el recolç dels sectors rics: església ortodoxa i noblesa. Des de la humiliació de Rússia en les guerres contra Japó, va començar l’arribada d’ideologies oposades al sistema tsarista, com el liberalisme, el marxisme, l’anarquisme…
Finalment tota aquesta crisi va esclatar en la revolució de 1905, una manifestació pacífica d’obrers, camperols i soviets (assemblees de treballadors que lluiten per aconseguir canvis) que demanaven pa, pau i terra a la seu el Palau d’Hivern. L’exèrcit del tsar la va reprimir durament el Diumenge Sagnant, que pren el nom per la mort de masses. Com a resultat, el tsar va prometre una reforma agrària amb desamortització i la creació d’un Parlament anomenat Duma.
2. Revolucions
2.1) Revolució febrer 1917
L’impacte de la Iª Guerra Mundial va deixar en Rússia destrucció, males collites, fam i morts; no obstant, el tsar es negava a abandonar la guerra per prestigi. D’aquesta manera, en febrer de 1917 van començar les manifestacions d’obrers, soldats i camperols per tot el país que demanaven l’eixida de la guerra. Arribat aquest punt, la població que volia acabar amb el tsar es va dividir en dos sectors: els bolxevics (exèrcit roig liderat per L.Trotski) o radicals, formats pel poble i els soviets que demanaven canvis; i els menxevics (exèrcit blanc) o conservadors, formats per la burgesia i la noblesa.
Finalment, la manifestació a Petrograd va obligar a abdicar al tsar (posteriorment assassinat) i el seu germà va rebutjar al càrrec. Així, es va instaurar una república com govern provisional amb democràcia parlamentària i amb Kerenski com president. Es van fer unes eleccions a les Corts constituents que van guanyar els menxevics. Però aquest govern provisional no feia les reformes reclamades pel poble i els soviets (bolxevics radicals), així que aquestos juntament amb Lenin van demanar la retirada de la guerra i la instauració d’una dictadura obrera amb desamortització i la direcció de les fàbriques pels obrers. D’altra banda, van començar la preparació de la revolució d’octubre.
2.2) Revolució octubre 1917
A finals d’octubre, els soviets fan una nova revolució prenent el Palau d’Hivern, on proclamen un govern obrer amb república socialista presidit per Lenin. Apliquen les seues mesures revolucionàries: expropiació i repartició de terres entre els camperols, fàbriques controlades pels obrers i negociació de la pau Brest-Litovsk amb Alemanya que va suposar algunes pèrdues territorials el 1918. Finalment, van convocar unes eleccions a l’Assemblea constituent però no van guanyar, així que la van dissoldre per instaurar una dictadura bolxevic.
Entre 1918-1921 hi ha una guerra civil entre els partidaris de la revolució amb l’exèrcit roig (bolxevics) i els oposats amb l’exèrcit blanc (menxevics). Durant la guerra, Lenin porta a terme un comunisme de guerra basat en la repartició de les propietats de l’Estat, amb la nacionalització de la indústria i la col·lectivització de les terres. Posteriorment, Lenin posta en marxa la Nova Política Econòmica (NEP) que permet la xicoteta propietat privada i intercanvis regulats per afavorir el creixement econòmic i superar la crisi de guerra. Amb tot això, l’imperi rus va passar a anomenar-se Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i reconeix les diferents nacionalitats que l’integraven.
3. L’URSS de Stalin
Després de la mort de Lenin es produeix una pugna per la successió entre L.Trotski i Stalin. A partir de 1928, Stalin es convert en dirigent princial creant el Estalinisme o Govern de Stalin (1928-1935), que va aconseguir un gran creixement econòmic i va convertir la URSS en una superpotència fent ús d’una forta repressió als intents d’oposició al poder.
3.1) Economia de Stalin
Stalin va acabar amb la NEP de Lenin para aplicar en el seu lloc un comunisme en l’economia, amb la col·lectivització dels camps en grans granges i la propietat estatal de la indústria i el comerç. A més, va crear els plans quinquennals, un pla de control econòmic que canvia cada 5 anys basat en l’establiment d’objectius productius, l’avaluació de resultats i l’impediment del capitalisme.
3.2) IIª GM i la URSS
En el moment d’entrada de la URSS en la IIª Guerra Mundial, havia passat de ser un país endarrerit a convertir-se en un país industrial i una gran potència mundial, amb un històric creixement econòmic quadriplicat des del 1928.
3.3) Política de Stalin
Amb el temps, Stalin va concentrar el poder en la seua persona, corrompint la idea original de la dictadura obrera. Va instaurar una política del terror que elimina l’oposició política amb «purgues» i acusa als oposats com contrarrevolucionaris, condenats a l’eliminació física (afusellaments o exilis) i política (torturats en el gulag).
Gràcies per veure! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).