Biologia i geologia: l’aparell digestiu i el respiratori

El contenido de esta entrada ha sido extraído de los siguientes documentos que he creado, puedes descargarlos para repasar de forma off-line:


1. L’APARELL DIGESTIU

L’aparell digestiu té la funcio de transformar els aliments en nutrients d’una mida adequada per arribar a les cèl·lules.

La seua estructura és la següent:

EL TUB DIGESTIU

LA BOCA

Està formada per les dents, encarregades de triturar i tallar els aliments; la llengua, que els mescla amb la saliva produïda per les glàndules salivals.

LA FARINGE

És la part del tub on s’ajunten els aliments i l’aire. S’impideix l’accés de l’aire a l’esòfag i dels aliments a les vies respiratòries mitjançant una làmina de cartílag anomenada epíglotis.

L’ESÒFAG

Mesura més de 25cm i és l’encarregat d’unir la faringe amb l’estòmac.

L’ESTÒMAC

Té unes glàndules que alliberen els sucs gàstrics. Per evitar l’accés dels àcids, té una vàlvula anomenada càrdia. Per evitar l’eixida de substàncies, té una altra vàlvula anomenada pílor.

L’INTESTÍ PRIM

Mesura més de 6 metres dividits en el duodé, el jejú i l’ili. Té unes glàndules que alliberen els sucs intestinals.

L’INTESTÍ GROS

Mesura més de 1,5 metres dividits en tres parts. El cec pateix es la part comunicada amb l’intestí prim i pateix una prolongació anomenada apèndix vermiforme. A continuació, el còlon es divideix en tres parts: ascendent, transvers i descsendent. Per últim, el recte, que s’obri a l’exterior a través de l’anus.


LES GLÀNDULES ANNEXES

Són glàndules que no formen part del tub digestiu però l’aboquen el suc que produeixen.

LES GLÀNDULES SALIVALS

Les glàndules salivals generen saliva, i es diferencien tres segons la seua posició. Les sublinguals es troben davall la llengua; les submaxil·lars es troben a la mandíbula i les paròtides estàn davall les orelles.

EL PÀNCREES

El pàncrees es troba davall de l’estòmac i produeix el suc pancreàtic.

EL FETGE

El fetge es troba damunt de l’estòmac i produeix la bilis que aboca a la vesícula biliar.


2. ELS PROCESSOS DIGESTIUS

Els 4 processos digestius són la ingestió, la digestió, l’absorció i la formació d’excrements. Aquestos tenen com objectiu la transformació dels aliments en nutrients.

Els tipus d’accions presents en aquestos processos poden ser mecàniques o químiques. Les accions mecàniques són les encarregades de reduir l’aliment sòlid i afavorir les reaccions químiques. Les accions químiques consisteixen en trencar les macromolècules dels aliments gràcies als sucs digestius.


LA INGESTIÓ

La ingestió es divideix en tres accions (a la boca, l’esòfag i la faringe):

  • MASTICACIÓ (a.mecànica): triturar i tallar els aliments.
  • INSALIVACIÓ (a.química): mesclar la saliva amb l’aliment formant el BOL ALIMENTARI.
  • DEGLUCIÓ (a.mecànica): pas del bol alimentari de la boca a la faringe.

LA DIGESTIÓ

La digestió es porta a cap en tres parts:

  • BOCA
    • A.MECÀNICA: els dents i la llengua mesclen l’aliment amb la saliva.
    • A.QUÍMICA: gràcies a la AMILASA (enzim) que es troba a la saliva, comença la digestió dels glúcids complexos.
  • ESTÒMAC
    • A.MECÀNICA: les parets musculoses de l’estòmac generen moviments peristàltics que mesclen el bol alimentari amb els sucs gàstrics formant el QUIM.
    • A.QUÍMICA: els sucs gàstrics (àcid clorhídric i pepsina) trenquen els enllaços de les proteïnes per obtindre aminoàcids.
  • INTESTÍ PRIM
    • A.MECÀNICA: les parets musculoses de l’intestí prim generen moviments peristàltics que mesclen el quim amb els sucs intestinals formant el QUIL.
    • A.QUÍMICA: els sucs intestinals (bilis, suc pancreàtic i enzims) trenquen els enllaços de la resta de nutrients.

L’ABSORCIÓ

L’absorció és el pas dels nutrients obtinguts a la digestió a través de les microvellositats del tub digestiu fins a la sang (per finalment arribar a les cèl·lules). Té lloc:

  • INTESTÍ PRIM: absorció d’aminoàcids, àcids grasos, aigua, glúcids, sals minerals i vitamines.
  • INTESTÍ GROS: absorció d’aigua, sals minerals i vitamines.

LA FORMACIÓ D’EXCREMENTS

La formació d’excrements té lloc a l’intestí gros, on les substàncies de rebuig es compacten convertint-se en EXCREMENTS que són expulsats a través de l’anus a l’exterior per DEFECACIÓ.


3. MALALTIES PRINCIPALS DE L’APARELL DIGESTIU

CÀRIESMalaltia infecciosa causada per BACTERIS que s’alimenten principalment de restes de glúcids, produïnt ÀCIDS que debiliten la dent i l’originen forats.
ÚLCERA PÈPTICALesió de la mucosa de l’estòmac (estructura que el protegeix dels àcids) o del duodé que provoca hemorragies i fins i tot perforació de la paret.
GASTRONTERITISInflamació de l’estòmac o de l’intestí prim causada per una infecció degut a la ingesta d’aliments contaminats, provocant diarees, vòmits, febra
APENDICITISInflamació de l’apèndix vermiforme que pot produïr infecció i perforació.
RESTRENYIMENTReabsorció excesiva de l’aigua a l’intestí gros originant excrements secs i durs.
HEPATITISInflamació del fetge originada per virus, alcohol, medicaments

4. HÀBITS SALUDABLES ASSOCIATS A L’APARELL DIGESTIU

HÀBIT SALUDABLEEVITA
Menjar poc a poc i mastegar béentravessament
Establir un horari regular de menjades i fer les 5 menjades diàriestreball excesiu per l’aparell digesiu
Practicar algun esportestrenyiment
Prendre aliments que continguen fibraestrenyiment
Procurar beure prou aiguaestrenyiment
Beure aigua embotellada i llavar amb aquesta els productes durant viatgesgastronteritis
Rentar les mansgastronteritis
Raspallar els dents almenys 3 vegades diariescàries
Evitar el consum de sucrecàries
Visitar el dentista almenys 1 vegada a l’anycàries
No consumir alcoholhepatitis

5. L’APARELL RESPIRATORI

Té la funció de transportar oxígen fins a la sang perquè arribe a les cèl·lules i d’expulsar el diòxid de carboni (provinent de la respiració cel·lular) i altres gasos a l’exterior. Té la següent estructura:

LES VIES RESPIRATÒRIES

LES FOSES NASALS:

Calfen, humidifiquen i retenen pols i microorganismes.

FARINGE:

Part del tub on s’ajunten l’aliment i l’aire. L’epíglotis s’encarrega de controlar que cadascun es dirigisca al conducte adequat.

LARINGE:

Tub amb cartílag que uneix la faringe amb la tràquea. Es troben les cordes vocals que emeten sons.

TRÀQUEA:

Tub flexible d’anells de cartílag que condueix l’aire fins als bronquis.

BRONQUIS:

Formats per anells de cartílag, que es bifurquen en tubs de menor diàmetre, els bronquíols.

BRONQUÍOLS:

Acaben en unes bossetes arredonides de parets molt fines anomenades alvèols pulmonars.

ALVÈOLS PULMONARS:

Bossetes arredonides de parets molt fines agrupades en sacs alveolars que donen l’aspecte esponjós als pulmons.


ELS PULMONS

Dos òrgans esponjosos protegits per les costelles.

  • PULMÓ ESQUERRE: és més menut i es divideix en dos lòbuls (pel cor).
  • PULMÓ DRET: és més gran i es divideix en tres lòbuls.
  • PLEURA: doble membrana que els recobreix.
    • Conté el líquid pleural, que afavoreix els moviment dels pulmons durant la respiració.
  • ARTÈRIES I VENES PULMONARS:
    • Porten la sang oxigenada cap a les cèl·lules (roig intens).
    • Porten la sang desoxigenada cap a l’exterior (roig fosc).

6. FUNCIONAMENT DE L’APARELL RESPIRATORI

LA VENTILACIÓ PULMONAR

Consisteix en l’entrada d’aire dels pulmons i es duu a terme mitjançant moviments involuntaris i consecutius.

INSPIRACIÓ:

Moviment pel qual té lloc l’entrada d’aire ric en oxígen (i altres gasos com N2 i CO2) per les vies respiratòries fin als pulmons.

EXPIRACIÓ:

Moviment encarregat de l’eixida de CO2, N2 i restes d’O2 dels pulmons a l’exterior.

AIRE INSPIRAT78% N220% O20,03% CO2
AIRE EXPIRAT78% N215% O25-6% CO2

CANVIS CORPORALS DURANT LA VENTILACIÓ PULMONAR

INSPIRACIÓEXPIRACIÓ
Els pulmons s’omplin d’aire.L’aire ix dels pulmons de forma passiva.
Els músculs intercostals es contrauen.Els músculs intercostals es relaxen.
Les costelles s’eleven.Les costelles descendeixen.
El diafragma es contrau i descendeix.El diafragma es relaxa i puja.

EL BESCANVI DE GASOS

Una vegada l’aire inspirat, ric en oxígen, ha arribat als alvèols, es produeix l’intercanvi de gasos amb els capil·lars sanguinis:

  • CO2: la sang dels capil·lars descarrega el CO2 recollit de les cèl·lules als alvèols.
  • O2: el O2 obtingut dels alvèols passa a la sang dels capil·lars per portar-se a les cèl·lules.
  • N2: com el N2 és una molècula molt gran, no passa al capil·lar sanguini i tal com entra a l’alvèol, ix.

PROCEDIMENT D’INTERCANVI

Els gasos s’intercanvien gràcies a la diferència de concentració d’aquestos: d’on estén més concentrats, passen a on estén menys concentrats. Aquest procediment s’anomena difusió simple, que permet als gasos amb molècules xicotetes passar, pero altres com el N2 no pot per la seua grandària.

Això és possible gràcies a una molècula (proteïna) anomenada hemoglobina, encarregada d’aquests intercanvis. Quan transporta sang oxigenada, es torna de color roig intens; en canvi, si transporta sang desoxigenada, es torna de color roig fosc.


7. MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI

ASMAEstrenyiment temporal dels bronquis que genera dificultad respirativa.
RINITIS AL·LÈRGICAInflamació de la glucosa nasal deguda a una al·lèrgia que provoca moc molt fluit, esternuts i picor de nas.
FARINGITIS I AMIGDALITISInflamació de la faringe i les amígdales que origina dolor a la zona, moc i algunes vegades febra.
PNEUMÒNIESInfecció bacteriana o vírica al teixit pulmonar que causa dificultat respirativa, febra alta i dolor de tòrax.
REFREDAT I GRIPInfecció de les vies respiratòries causada per un virus (ex: COVID-19, Òmicron…).
BRONQUITIS I BRONQUIOLITISInflamació dels bronquis i bronquíols causada per microorganismes (bacteris i virus) o agents irritants.
CÀNCER DE PULMÓTumor o creixement anormal de cèl·lules en el teixit pulmonar. Causada per fumar i provoca dificultat respiratòria.

8. HÀBITS SALUDABLES DE L’APARELL RESPIRATORI

  1. Crear a casa un ambient sa.
  2. Evitar llocs contaminats, poc ventilats i amb molta gent.
  3. Realitzar exercici moderat de forma regular.
  4. No fumar.

¡Espero que te haya gustado! Más entradas como esta en eva-arnau.es ;).

Deja una respuesta