Blog

GEOGRAFIA: EL SECTOR TERCIARI

La información de esta entrada ha sido extraída de los siguientes archivos que he creado a partir de la información obtenida en clase:

Powerpoint – GeH T.8 El sector terciariDescarga
Word – GeH T.8 El sector terciariDescarga

1. EL SECTOR TERCIARI

El sector terciari és l’únic sector que NO produeix béns materials, sinó que s’encarrega dels serveis: sanitat, educació, turisme, comerç, transport… Aquestos són per persones o s’apliquen als altres 2 sectors: primari i secundari.

Aquest sector és molt diferent al 1r món que al 3r món, ja que en el primer té molta més importància degut als avanços en sanitat, educació…

Fins i tot actualment parlem de la revolució del tercari gràcies als avanços en ciència i tecnologia (per les inversions en recerca, desenvolupament i investigació –> R+D+I), la globalització econòmica i el comerç mondial, els transports interconectats a nivell global i l’aparició de la societat de la informació (per les xarxes, internet i els mitjans de comunicació). Això ha sigut possible gràcies al sector quaternari (ciència i tecnologia, treballs qualificats…).

Aquesta revolució ha donat lloc a una societat tercialitzada (dedicada prioritàriament al sector terciari) que era necessaria per tres motius principals: l’augment d’esperança de vida calia d’un servei per a persones majors; la incorporació de la dona al mercat laboral suposà la necessitat d’oferir serveis que faciliten la feina domèstica i la reducció de la jornada laboral i l’aparició de les vacances pagades fomentaren el turisme.
Aquest fet no suposà la desaparició de la indústria (encara que es troba deslocalitzada), sinó pel contrari, el sector dels serveis i la indústria es relacionen (transports, logística, comercilització…).

RESUM DE L’APARTAT:

  • Únic sector que NO produeix béns materials: sanitat, educació, turisme, comerç, transport…
  • Ofereix serveis a les persones o als altres 2 sectors: primari i secundari.
  • Hi ha diferències entre el sector terciari al 1er món i al 3er món (sanitat, educació, importància…).
  • Revolució del terciari:
    • Societat d’informació
      • Mitjans de comunicació
      • Xarxa
      • Internet
    • Ciència i tecnologia (R+D+I)
    • Globalització econòmica
    • Comerç mondial
    • Transports interconectats a nivell global
  • Gran importància del quaternari (ciència i tecnologia, treballs qualificats).
  • Relació entre serveis i la indústria (transports, logística, comercialització).
  • Desenvolupament de la societat tercialitzada (dedicada prioritàriament al sector terciari) per:
    • L’augment d’esperança de vida requereix serveis per a les persones majors.
    • La incorporació de la dona al mercat laboral exigeix serveis que faciliten la feina domèstica.
    • La reducció de la jornada laboral i l’aparició de vacances pagades potèncien el sector turístic.

Les activitats del sector terciari

Les activitats del sector terciari compleixen amb unes característiques comuns: són heterogenies per la seua complexitat i diversitat; són intangibles i inmaterials i no es poden emmagatzemar perquè no es poden tocar, són conceptes abstractes. Es troben prop del consumidor ja que depenen directament de la demanda per satisfer les necessitats i a més tenen un nivell de mecanització baix perquè es realitza per persones majoritariament. Per últim, hi ha una repartició desigual per països i població degut a la varietat d’activitats i les inversions en cadascuna que realitzen.

RESUM DE L’APARTAT:

  • CARACTERÍSTIQUES DE LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
    1. Heterogènies (complexes i diverses).
    2. Intangibles i inmaterials (no es poden tocar).
    3. No emmagatzemables (conceptes abstractes).
    4. Prop del consumidor (segons demanda i necessitats).
    5. Nivell de mecanització baix (fet per persones).
    6. Repartició desigual per països i població (inversions en activitats diverses).

Classificació de les activitats

Les activitats del sector terciari es poden classificar en quatre tipus diferents: serveis socials (públics o privats) com la sanitat, l’educació i l’administració pública (ajuntament, atur…); serveis de distribució d’informació, béns i persones; serveis a empreses que les recolcen (publicitat, finances…); i serveis als consumidors: comerç, hosteleria, oci, reparacions, instal·lacions…

RESUM DE L’APARTAT

  1. SERVEIS SOCIALS (públics o privats):
    • sanitat
    • educació
    • administració pública (ajuntament, atur…)
  2. SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ:
    • d’informació
    • de persones
    • de béns
  3. SERVEIS A EMPRESES –> recolçament a les empreses (publicitat, finances…).
  4. SERVEIS AL CONSUMIDOR:
    • comerç
    • hosteleria
    • oci
    • reparacions
    • instal·lacions

2. ELS SISTEMES DE TRANSPORT

El transport és l’activitat econòmica a través de la qual una persona o mercaderia es trasllada de lloc gràcies als mitjans de transport que es desplacen per la xarxa d’infraestructures (medis per viatjar).

Tipus de transport segons les infraestructures

El desplaçament terrestre inclou dos tipus de transports: per carretera i per ferrocarril.

Les carreteres i autovies formen la xarxa més densa i utilitzada pel transport de persomes i mercaderies. Els vehicles (cotxes, camions, motos) tenen gran movilitat i autonomia. Hi ha una gran diferència entre les infraestructures al 1er món i al 3er món.

El ferrocarril s’utilitza per recòrrer distàncies mitjanes/llargues transportant passatgers i mercaderies. El tren és ràpid, segur i econòmic, encara més ara que existeix el TAV (trens d’alta velocitat). En canvi, hi ha una gran rigidesa de les vies fèrries i per això s’opta per la combinació de transports (intermodalitat).

El següent tipus és el transport aeri, destinat a recòrrer grans distàncies per persones i mercaderies lleugeres. L’avió és un transport segur i ràpid, però té grans problemes mediambientals: consumeix molt combustible i contamina amb els gasos, soroll que genera i la construcció dels aeroports com a grans superfícies.

L’últim tipus és el transport marítim, dissenyat per recòrrer molta distància amb grans quantitats de mercaderies a un preu baix però amb lentitud (per això es sol combinar amb el transport fluvial).

RESUM DE L’APARTAT:

  • TERRESTRE:
    • PER CARRETERA:
      • Xarxa més densa (carreteres, autovies) i utilitzada per persones i mercaderies.
      • Els vehicles (cotxes, camions, motos) tenen gran movilitat i autonomia.
      • Hi ha gran diferència d’infraestructures al 1er món i 3er món.
    • PER FERROCARRIL:
      • Recòrrer mitjanes/llargues distàncies per persones i mercaderies.
      • Els trens són transports ràpids, segurs i econòmics (més encara amb l’aparició dels TAV).
      • Rigidesa de vies fèrries –> intermodalitat de transports.
  • AERI:
    • Recòrrer grans distàncies per passatgers i mercaderies lleugeres.
    • Els avions són ràpids i segurs.
    • Problemes:
      • consumició combustibles
      • impacte mediambiental:
        • soroll
        • contaminació
        • construcció aeroports (grans superfícies).
  • MARÍTIM:
    • Recòrrer molta distància per gran quantitat de mercaderies.
    • Preu baix.
    • Lentitud –> combinació transport fluvial.

Transports a Espanya

El sector dels transports contribueix amb un 5% del PIB espanyol i emplea al 4’5% de la població ocupada. És molt important ja que col·labora en el desenvolupament d’altres sectors econòmics (indústria, comerç, turisme) i per això requereix grans inversions.

El transport terrestre a Espanya es caracteritza per unes millors infraestructures en zones més poblades amb millor economia i es condicionen pel relieve. Així, hi ha uns objectius per millorar-lo: Canvi model radial per una red mallada, modernització del ferrocarril (líneas alta velocitat), incloure carreteres d’alta capacitat (autovies) i crear conexions amb països veïns (red transeuropea).

El transport marítim es destina a intercanvis comercials amb Europa. El port més conegut del país s’anomena Bahía d’Algeciras (Càdis) i els principals passatgers provenen de les illes Balears i Canàries, Ceuta i Melilla.

El transport aeri s’utilitza cada vegada més (per la reducció de preus) pels fluxes més comuns amb Regne Unit i Alemanya (turisme). Un dels aeroports més imoprtants del món és Adolfo Suárez Madrid-Barajas (Espanya).

RESUM DE L’APARTAT

  • TRANSPORTS A ESPANYA: 5% PIB i 4’5% població ocupada –> desenvolupament altres sectors economics.
    • TRANSPORT TERRESTRE:
      • Millors infraestructures en zones más poblades i amb millor economia.
      • El relieve condiciona el traçat.
      • OBJECTIUS DE MILLORA:
        1. Canvi model radial –> red mallada.
        2. Modernització ferrocarril (líneas alta velocitat).
        3. Carreteres d’alta capacitat (autovies).
        4. Conexions amb països veïns (red transeuropea).
    • TRANSPORT MARÍTIM:
      • Intercanvis comecials –> Europa
      • Port: Bahía d’Algeciras (Càdis)
      • Passatgers: Illes Balears i Canàries, Ceuta, Melilla.
    • TRANSPORT AERI:
      • Augment d’ús (reducció preus)
      • Aeroport: Adolfo Suárez Madrid-Barajas.
      • Fluxes: Regne Unit i Alemanya (turisme).

Funcions del transport

La funció del transport és el desplaçament de persones (a cortes distàncies com anar al treball, o llargues com el turisme) i distribució de béns i serveis. A més, dinamitza altres sectors (primari i secundari).

Revolució dels transports

Els sistemes de transports han patit uns canvis profunds els últims 50 anys, suposant una major capacitat de càrrega i augment de velocitat, millora d’infraestructures, reducció de preus i posibilitat d’intermodalitat (combinació mitjans). Tot això ha donat lloc al turisme que coneixem hui dia.

Xarxes de transport

Les xarxes de transport són el conjunt d’infraestructures per on es circula. Es tracta d’eixos (units per nucs) que formen xarxes.

Transports públics

Els transports públics són mitjans d’ús col·lectiu que tenen uns avantatges: la reducció de vehícles disminueix la contaminació mediambiental i acústica, a més d’evitar retencions i embussos. Són més barats que els vehícles privats i a més s’estalvia temps per no buscar aparcament.

RESUM DE L’APARTAT

  • TRANSPORTS: activitat econòmica a través de la qual les persones/mercaderies es traslladen de lloc.
    • TIPOLOGIES:
      • terrestre
        • per carretera
        • per ferrocarril
      • aeri
      • marítim
    • FUNCIONS:
      • Desplaçament de persones
        • distàncies curtes
        • distàncies llargues (TURISME)
      • Distribució de béns i serveis
      • Dinamització d’altres sectors.
    • REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS: canvi profund als sistemes de transport durant els últims 50 anys:
      1. Més capacitat de càrrega.
      2. Més velocitat.
      3. Reducció preus dels transports.
      4. Millors i més infraestructures.
      5. Intermodalitat (opció de combinar mitjans).
    • XARXES DE TRANSPORT:
      • conjunt d‘infraestructures per un es circula.
      • eixos (formats per nucs) que formen xarxes.
    • TRANSPORT PÚBLIC:
      • mitjans d’ús col·lectiu.
      • AVANTATGES:
        1. Menys contaminació
        2. Menys contaminació acústica
        3. S’eviten retencions i embussos
        4. S’estalvia temps (aparcament)
        5. Més barat

3. EL TURISME

El turisme és una activitat econòmica que consisteix en viatjar a un lloc (més o menys proper) de forma voluntària (motius d’oci, cultura, gastronòmics…) sempre i quan siga a partir de 24h fora de casa (pernoctació).

Evolució històrica

Fins el 1950, el turisme només era practicat per les classes adinerades que podien permetre’s-ho. A partir de 1950 i gràcies a la generalització de les vacances i jubilació, la disponibilitat de temps lliure i la millora dels mitjans de comunicació, transports i publicitat, el turisme es va massificar per tot el món.

Importància econòmica

El turisme té una gran importància econòmica. Als països desenvolupats, crea llocs de treball, empreses i serveis i és una font d’ingressos (gast de diners). En canvi, als països subdesenvolupats, tot el benefici és per les empreses dels països desenvolupats que treballen allà però tenen la seu al país d’origen.

Conseqüències

El turisme dóna lloc a ingressos elevats al país receptor, potenciant l’economia i generant llocs de treball. A més, dinamitza altres sectors (construcció, transport, comerç) i afavoreix el contacte amb altres cultures.

En canvi, també contribueix a l’augment de preu, incrementa l’especulació del sòl, enriqueix les granes empreses (i no a les xicotetes) i genera llocs de treball poc qualificats que són estacionals (temporades turístiques), generant atur. A més, provoca impactes naturals greus.

Tipus de turisme

Es diferèncien quatre tipus de turisme segons la finalitat del viatge. El turisme natural es concentra en conèixer zones naturals com parcs, zones protegides o fer ecoturisme. És similar al turisme rural, basat en visitar pobles d’àmbit rural i gaudir de l’agroturisme, senderisme, l’ambient… Per altra banda, el turisme urbà tracta de visitar ciutats i conèixer l’entorn urbà amb hotels, restaurants, transports, gastronomia… S’assembla al turisme cultural, la finalitat del qual és conèixer la cultura: història, art, música, costums…

RESUM DE L’APARTAT

  • EL TURISME: és una activitat econòmica que consisteix en viatjar a un lloc (més o menys proper) de forma voluntària (motius d’oci, cultura, gastronòmics…) i sempre que siga a partir de 24h fora de casa (pernoctació).
    • EVOLUCIÓ HISTÒRICA:
      • Fins 1950 es practicava per les classes adinerades.
      • A partir de 1950 es va massificar per btot el món
        • Generalització de les vacances pagades, jubilació i temps lliure.
        • Millora mitjans de comunicació, transport i publicitat.
    • IMPORTÀNCIA ECONÒMICA:
      • Als països desenvolupats:
        • Font d’ingressos (gast de diners)
        • Genera llocs de treball
        • Creació i expansió d’empreses i serveis
      • Als països subdesenvolupats:
        • Els beneficis –> empreses dels països desenvolupats
        • La seu està al país d’origen
    • CONSEQÜÈNCIES:
      • Positives:
        1. Genera llocs de treball
        2. Potència l’economia
        3. Ingressos elevats al país receptor
        4. Dinamitza altres sectors (construcció, transports, comerç…)
        5. Afavoreix el contacte amb altres cultures.
      • Negatives:
        • Contribueix a l’augment de preu
        • Incrementa l’especulació del sòl
        • Genera llocs de treball poc qualificats
        • Enriqueix les grans empreses (en compte de les xicotetes)
        • Caràcter estacional: genera atur durant temporades
        • Provoca impctes naturals greus
    • TIPUS DE TURISME:
      • NATURAL: conèixer zones naturals -> parcs, zones protegides, ecoturisme…
      • RURAL: visitar pobles d’àmbit rural -> senderisme, agroturisme, ambient…
      • URBÀ: visitar ciutats -> hotels, restaurants, transports, gastronomia…
      • CULTURAL: conèixer la cultura -> música, costums, història, art…

El turisme a Espanya

Espanya és la segona potència turística del món en quant a visitants (darrere de França) i ingresos (darrere d’E.E.U.U). Durant la crisi de 2008, va perdre el puesto però el recuperà l’any següent.

Importància i problemes del turisme a Espanya

El turisme aporta un 10’5% del PIB espanyol i emplea a més d’un 12% de la població activa (majoritariament immigrants) al sector d’hosteleria, restauració i transports. Aquests treballs són estacionals (generen atur per temporades degut al clima que condiciona el turisme).

Factors que l’afavoreixen

La principal raó de les visites turístiques a Espanya és el turisme litoral (encara que cada vegada més és de negocis), que comprén el clima soleat i les bones platges. També crida l’atenció el patrimoni històric-artístic i la gastronomia; els bons mitjans de transport i infraestructures i les ofertes d’allotjaments i serveis socials de qualitat.

El turisme intern d’Espanya

El destí predominant dels espanyols és Espanya, amb un 93% frent altres destinacions. Normalment es practica durant els caps de setmana a les comunitats properes i amb el cotxe com a medi de transport preferent. Els viatgers principals es troben a Madrid (bones xarxes de transport) i Catalunya (contacte amb la resta d’Europa). Les destinacions estrangeres preferents dels espanyols són França, Itàlia, Andorra, Portugal…

El turisme estranger d’Espanya

Les principals visites turístiques a Espanya procedeixen del Regne Unit, d’Alemanya i França, mitjançant l’avió com a medi de transport. Les destinacions més comuns són Madrid (patrimoni històric-artístic), Catalunya, C.Valenciana, Andalusia, Illes Canàries i Balears… (per les costes, platges i bon clima).

A termes generals, podríem dir que tots els turistes passen per Madrid, els francesos i italians prefereixen Catalunya; els britànics i alemans prefereixen les Illes; també els britànics visiten Andalusia i, per últim, dels països nòrdics arriben a la resta de comunitats.

RESUM DE L’APARTAT

  • EL TURISME A ESPANYA: segona potència turística del món en visites i ingressos, amb un 10’5% del PIB i 12% de la població activa (hosteleria, restauració, transports) principalment immigrants i de caràcter estacional.
    • FACTORS QUE L’AFAVOREIXEN (turisme litoral / de negocis):
      • Clima soleat i bones platges
      • Patrimoni històric-artístic i gastronomia
      • Bons mitjans de transports i infraestructures
      • Ofertes d’allotjaments i serveis socials de qualitat
    • EL TURISME INTERN ESPANYOL:
      • Destí preferent –> Espanya (93% frent altres destinacions).
      • Cotxe com a medi de transport preferent.
      • Durant caps de setmana –> comunitats properes.
      • Viatgers principals: Madrid (xarxes transports) i Catalunya (prop Europa).
      • Destinacions extrangeres preferents: França, Itàlia, Portugal, Andorra…
    • EL TURISME EXTERN ESPANYOL:
      • Procedents de Regne Unit, França i Alemanya.
      • Medi de transport: l’avió.
      • Destinacions: Catalunya, Illes Balears/Canàries, C.Valenciana, Andalusia (costes) i Madrid (patrimoni històric-artístic).
        • Madrid –> tots
        • Catalunya –> francesos, italians
        • Andalusia –> britànics
        • Illes –> britànics, alemans
        • resta –> països nòrdics

4. EL COMERÇ

El comerç és l’intercanvi (mitjançant compra i venda) de mercancides i serveis a canvi d’una moneda, participant en l’economia i amb la finalitat de satisfer les necessitats i desitjos de la població.

Importància

El comerç és molt important principalment perquè genera treball, riquesa i dinamitza altres sectors (transports, turisme…).

Evolució

Antigament les cultures en contacte s’intercanviaven uns productes per altres. Actualment, els productes tenen un valor exacte establit per la moneda de canvi i s’ha expandit a tots els països (el comerç).

Tipus de comerç

Segons l’àmbit geogràfic en què es realitze l’intercanvi, diferenciem dos tipus de comerç. El comerç intern té lloc dins de les fronteres d’un Estat. En canvi, el comerç extern és una transacció entre diversos Estats.

Tipus d’intercanvis

Els intercanvis poden ser de productes (bolígraf, estoig…), de serveis (professor, taxista), d’informació (llibre, Google…) o de capital (borsa, bancs, prèstecs…).

Elements del comerç

El comerç es forma per uns elements que el fan possible: el venedor és la persona o empresa que ofereix un producte o servei a un comprador, que és l’interessat per l’oferta i que presenta una demanda. La mercaderia és el producte que s’ofereix a canvi d’un preu que depén de la moneda. Aquests intercanvis tenen lloc al mercat, que pot ser físic (s’intercanvien productes materials) o abstracte (s’intercanvien productes que no estàn presents físicament).

Característiques

La característica principal del comerç és que mou grans quantitats de productes i diners de manera globalitzada. Així, crea una xarxa de relacions a nivell mondial dins d’un país (comerç interior) o entre països (comerç exterior). També genera feina al sector terciari (dinamitza altres sectors): transports, turisme, dependents… Per últim, es concentra en un nombre reduït d’empreses grans d’importació i exportació a nivell mondial.

RESUM DE L’APARTAT

  • EL COMERÇ: és l‘intercanvi (compra i venda) de mercancies i serveis a canvi d’una moneda, participant en l’economia i amb la finalitat de satisfer les necessitats i els desitjos de la població.
    • IMPORTÀNCIA:
      • Genera treball
      • Genera riquesa
      • Dinamitza altres sectors (transports, turisme…).
    • EVOLUCIÓ:
      • Antigament: intercanvi de productes per altres entre cultures.
      • Actualment: expansió del comerç global i productes amb un valor exacte segons la moneda.
    • TIPUS DE COMERÇ SEGONS L’ÀMBIT GEOGRÀFIC:
      • Comerç interior: té lloc dins de les fronteres d’un Estat.
      • Comerç exterior: transaccions entre diversos Estats.
    • TIPUS D’INTERCANVIS:
      • De productes: bolígraf, estoig…
      • D’informació: llibre, Internet…
      • De serveis: taxista, professor…
      • De capital: borsa, bancs…
    • ELEMENTS DEL COMERÇ:
      • Venedor: persona/empresa que ofereix una mercancia / servei.
      • Comprador: l’interessat per l’oferta que presenta una demanda.
      • Mercaderies: productes que s’intercanvien amb un preu establit per la moneda.
      • Mercat: lloc o àmbit on es duu a terme l’intercanvi. Pot ser:
        • Físic: s’intercanvien productes materials
        • Abstracte: s’intercanvien productes que no estàn presents físicament
    • CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ:
      1. Mou grans quantitats de productes i diners a nivell global.
      2. Crea una xarxa de relacions a nivell mondial
        • Dins d’un país (comerç interior)
        • Entre països (comerç exterior)
      3. Dinamitza el sector terciari (genera treballs): transport, dependents…
      4. Es concentra en un nombre reduït d’empreses grans d’importació i exportació a nivell mondial.

El comerç interior

El comerç interior és el que té lloc dins d’un mateix país i ens permet comprar els productes que necessitem diàriament. Viu grans canvis per la implantació de grans superfícies comercials i de la generalització del comerç electrònic.

Més del 10% de la població activa del món treballa en aquest sector. A Espanya, predomina el sector alimentari (agricultura, ramaderia, pesca…).

Tipus de comerç interior

Comerç a l’engròs

Grans empreses de distribució (majoristes) compren enormes quantitats de mercaderies per vendre-les a altres comerciants (detallistes).

Comerç al detall

Venda de xicotetes quantitats (comprades a majoristes) al consumidor.

Diferenciem quatre tipus d’establiments dedicats al comerç al detall:

El comerç detallista tradicional ven directament al públic xicotetes quantitats de mercaderies en xicotets establiments. És el cas de les botigues de comestibles, de supermercats…

Els grans magatzems venen grans quantitats de productes situats a les zones cèntriques de les ciutats, en plantes verticals i amb garatge generalment. És el cas, per exemple, de El Corte Inglés.

Les grans superfícies comercials venen també grans quantitats a un preu baix i es localitzen a les afores de la ciutat perquè el sòl és més barat. És el cas, per exemple, de Ikea, Bonaire, Alcampo…

Els mercats ambulants tenen varietat de productes durant un determinat dia de la setmana i col·locats en llocs públics a l’aire lliure.

RESUM DE L’APARTAT

  • EL COMERÇ INTERIOR: té lloc dins d’un mateix país i ens permet comprar els productes que necessitem diàriament. Viu grans canvis per la implantació de grans superfícies comercials i la generalització del comerç electrònic.
    • IMPORTÀNCIA:
      • Més del 10% de la població activa del món participa en aquest sector.
      • A Espanya, predomina el sector alimentari: agricultura, ramaderia, pesca…
    • TIPUS DE COMERÇ INTERIOR:
      • Comerç a l’engròs: grans empreses de distribució (majoristes) compren enormes quantitats de mercaderies per vendre-les a altres comerciants (detallistes).
      • Comerç detallista: venda de xicotetes quantitats (comprades a majoristes) al consumidor.
        • Comerç detallista tradicional:
          • Ven directament al públic
          • Xicotetes quantitats
          • Xicotets establiments
        • Grans magatzems:
          • Grans gamma de productes
          • Zones cèntriques i en plantes verticals
        • Grans superfícies comercials:
          • Gran quantitat de productes a un preu baix
          • Afores de la ciutat –> sòl barat
        • Mercats ambulants:
          • Varietat de productes
          • Llocs públics a l’aire lliure
          • Un dia determinat de la setmana.

Comerç exterior

El comerç exterior consisteix en l’intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats que inclou importacions i exportacions.

Indicadors del comerç exterior

La balança comercial és la diferència entre els productes que es venen a l’exterior (exportacions) i els que es compra a altres països (importacions). El càlcul ens permet conèixer si és positiva (exportacions > importacions) o negativa (importacions > exportacions).

La balança de pagaments, en canvi, registra tots els intercanvis econòmics d’un país, a més de mercaderies, també capitals o serveis. Es calcula amb la diferència dels ingressos i les despeses, i ens permet saber si és excedentària (ingressos > despeses), o deficitària (despeses > ingressos).

Tipus de fluxos comercials

Els fluxos comercials (moviments d’intercanvis) poden ser de dos tipus: visibles o abstractes.

Els intercanvis de productes i serveis visibles engloba els productes energètics, agrícoles i manufracturats, a més dels serveis.

Els intercanvis de productres i serveis abstractes inclou productes que no es veuen ni toquen: de capital (com les principals borses de valors del món), o d’informació, gràcies a les xarxes i la generalització dels ordinadors que suposa una distribució ràpida i fiable.

RESUM DE L’APARTAT ANTERIOR

  • EL COMERÇ EXTERIOR: és l’intercanvi de productes i serveis entre diversos Estats que inclou importacions i exportacions.
    • INDICADORS DEL COMERÇ EXTERIOR:
      • Balança comercial: exportacions – importacions = + (positiva) / – (negativa)
      • Balança de pagaments: ingressos – despeses= + (excedentària) / – (deficitària)
    • TIPUS DE FLUXOS COMERCIALS
      • Visibles
        • Productes energètics, agrícoles o manufracturats
        • Serveis bancaris, assistència…
      • Abstractes
        • Capital: borses de valors
        • Informació gràcies a xarxes i ordinadors –> distribució ràpida i fiable

El comerç just

El comerç just és un moviment internacional que lluita per una major justícia global en lo econòmic, social, humà i mediambiental.

Per això s’ha desenvolupat un model comercial que protegeix els drets humans i el medi ambient, basats en tres creències. El respecte als drets humans, laborals i socials amb salaris dignes i bones condicions laborals; Pràctiques justes: relacions comercials estables, llibertat sindical, democràcia per tomar decisions…; Protecció del medi ambient a través de tècniques de producció ecològiques i respetuoses amb l’entorn.

10 principis del comerç just

RESUM DE L’APARTAT

  • EL COMERÇ JUST: és un moviment internacional que lluita per una majo justícia global en lo econòmic, social, humà i mediambiental.
    • BASAT EN:
      • Respecte als drets humans, laborals i socials amb salaris i condicions laborals dignes.
      • Pràctiques justes: relacions comercias estables, llibertat sindical, democràcia per tomar decisions.
      • Protecció del medi ambient: a través de tècniques de producció ecològiques i respetuoses amb l’entorn.
    • 10 PRINCIPIS DEL COMERÇ JUST:
      1. Oportunitats per productors desfavorits.
      2. Transpariència i responsabilitat.
      3. Pràctiques comercials justes.
      4. Pagaments justs.
      5. No al treball infanitil ni forçós.
      6. No a la dismcriminació, igualtat de gènere i llibertat d’associació.
      7. Bones condicions de treball.
      8. Desenvolupament de capacitats.
      9. Promoció del comerç just.
      10. Respecte al medi ambient.

Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).

Deja una respuesta