El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partir de la informació explicada en classe:
L’IMPERIALISME
1. Què és l’Imperialisme?
L’imperialisme és la conquesta que es va fer al segle XIX per part de la població europea en Àfrica i Àsia per causes polítiques, socials, religioses, econòmiques, culturals… Està vinculat amb la 2ª Revolució Industrial per la necessitat d’obtindre mà d’obra i matèries primes barates. Segons V.Ulianov Lenin, també es considera com la fase superior del capitalisme per l’objectiu de trobar mercats i aconseguir més capital.
1.1) Característiques
L’Imperialisme es centra en el conqueriment d’Àfrica, Àsia i el Pacífic, caracteritzat per un ritme molt ràpid d’ocupació ja que es tractava d’una carrera per aconseguir colònies, majoritàriament d’explotació econòmica i ocupació. Així, té un caràcter bel·licós per generar multitud de conflictes. Les potències principals en un principi van ser França y Gran Bretanya.
1.2) Fases
L’Imperialisme es divideix en tres fases: primer, l’expansió i conquesta de la colònia; després, l’administració i organització d’aquesta, i per últim, l’explotació econòmica i dels recursos.
2. El repartiment del món
2.1) El desmembrament d’Àfrica
Cap l’any 1880, Àfrica encara era un continent quasi desconegut, però per l’any 1914, ja estava totalment repartit entre les potències europees.
En l’any 1884-1885, Otto von Bismarck va organitzar la Conferència Internacional de Berlín per fer la divisió artificial d’Àfrica entre les potències europees. Es van fixar normes per evitar conflictes, com l’ocupació efectiva des de la costa cap a l’interior, és a dir, el primer que arriba a un territori el pot conquerir. També es van establir com navegables i sense propietaris els rius Nil, Níger i Congo.
Les potències que van aconseguir colònies en Àfrica són Gran Bretanya amb Nigèria, Serra Lleona, Kenya, Egipte i Sudan; França amb Senegal, Marroc, Algèria i Tunis; Alemanya amb Togo i Camerun; Portugal amb Moçambic i Àngola; Espanya amb Sàhara, Guinea Equatorial i Marroc; Itàlia només amb Etiopia i Somàlia Italiana; i Bèlgica amb el Congo Belga.
2.2) L’ocupació d’Àsia
El cas d’Àsia va ser molt diferent al d’Àfrica en quant a ocupació, ja que només buscaven territoris d’intercanvi per les millors edificacions, la gran quantitat de població i les diferències culturals d’aquest continent. Així, Gran Bretanya va aconseguir l’Índia, Malàsia, Birmània i va guanyar a Xina en la guerra de l’opi, demanant territoris estratègics comercials i la construcció del ferrocarril per obtindre un benefici econòmic, ja que no podien ocupar-la. Per la seua part, França va obtindre Indoxina i part de Xina; Portugal tindria les illes de Macao i Timor; i Holanda va conquerir Indonèsia.
Durant aquesta situació, es van produir dos conflictes. Del 1857 al 1859 va tindre lloc la Revolta dels sipais a l’Índia en contra de l’explotació econòmica britànica, però va ser durament reprimida. Més endavant, del 1900 al 2001, va ocòrrer la Revolta dels bòxers a Xina contra la influència i control estranger, la qual també va fracassar.
3. Noves potències imperialistes
3.1) Imperialisme d’Estats Units
L’Imperialisme d’Estats Units va començar amb l’objectiu d’obtindre colònies d’explotació per trobar mercats reservats i matèries primeres, sent el paper central de les multinacionals. Era considerat el país de la llibertat i la democràcia, així que es centrava en el control econòmic en lloc de l’ocupació política. No obstant, combinava pressions polítiques i econòmiques amb la reserva de la intervenció armada per controlar i aconseguir els seus objectius.
Aquesta conquesta es pot dividir en dues fases: primer, l’expansió cap a l’oest i sud, i després, el control polític i econòmic. Així, van comprar Alaska (a Rússia), Lousiana i Florida, a més de fer intervencions a Mèxic, Puerto Rico i Filipines per aconseguir mercats. També van fer tractats amb Panamà i el seu canal en 1908, arribant finalment al control de tota Amèrica i el Pacífic.
3.2) Imperialisme japonès
L’Imperialisme de Japó va començar per la modernització econòmica del Japó Meiji (1868-1912), amb la tornada de l’emperador al poder i la revolució. En primer lloc va començar la indústria, per això buscava colònies on vendre els productes industrials, obtindre matèries primeres i enviar la població sobrant. Posteriorment, va crear un exèrcit per expandir-se en les Illes Ryukyu, Formosa, Sajalín, Manxúria i Corea. També va derrotar militarment a Xina (1894-1895) i Rússia (1904-1905).
4. Conseqüències de l’imperialisme
4.1) Per a les metròpolis
L’Imperialisme va ser majoritàriament positiu per a les metròpolis. Econòmicament, van obtindre cada vegada més riquesa de les colònies que es concentrava en la burgesia, mentre la resta de la població pagava impostos per mantindre l’imperir. Demogràficament, s’enviava la població sobrant, pobra i en atur a la colònia per evitar conflictes. Políticament, la colònia suposava un gran prestigi per als governs i també desviava l’atenció d’altres problemes. Ideològicament, es va crear un sentiment de superioritat i paternalisme dels homes cristians blancs sobre els anomenats «salvatges«, és a dir, els indígenes. Tota aquesta situació va causar conflictes a les colònies entre les grans potències que conduirian a la formació dels blocs enfrontats durant la 1ª Guerra Mondial.
4.2) Per a les colònies
En canvi, per a les colònies, l’Imperialisme va causar grans problemes. Econòmicament, la metròpoli es portava tots els beneficis, riqueses i matèries primeres de la colònia, a més d’expropiar-se les millors terres. Es va substituir l’agricultura tradicional per una agricultura de plantació basada en la producció per l’exportació, generant beneficis a les multinacionals. També es va reemplaçar l’artesania tradicional pels productes industrials més barats de la metròpoli, i havia un intercanvi desigual en el comerç. Demogràficament, va crèixer la població per l’arribada d’emigrants europeus i la reducció de mortalitat per els medicaments i millores alimentàries, suposant un reemplaç de la població indígena. Socialment, es va trencar la societat tribal tradicional per dividir-se en burgesia a la metròpoli i proletariat a la colònia. També es va introduir la societat capitalista occidental.
LA 1ª GUERRA MONDIAL
1. Causes i contendents
La 1ª Guerra Mondial va sorgir com a acumulació de diferents problemes que van esclatar amb un últim fet. Per motius econòmics, les potències buscaven colònies durant l’Imperialisme per trobar mercats reservats i matèries primeres, pero Alemanya no va aconseguir tantes com pretenia. Així, van començar els enfrontaments colonials com les crisis marroquines (1905-1991) entre França i Gran Bretanya per obtindre mercats en Marroc, protectorat de França. Es va celebrar la Conferència d’Algesires (1906) per solucionar el conflicte, on Espanya va recolzar França i aquesta es va aliar amb Gran Bretanya. Finalment, França va haver de donar territoris a Alemanya per evitar la guerra.
D’altra banda, la retirada de l’Imperi Turc va donar lloc a dues guerres balcàniques entre l’Imperi Austrohongarès, que havia ocupat Bòsnia, contra Rússia que era aliada de Sèrbia per comerç. Amb aquesta situació, es van formar dues aliances: la Triple Aliança amb Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia; i la Triple Entesa amb França, Gran Bretanya, Rússia i, posteriorment, Itàlia.
Amb les sospites d’una possible guerra, va començar el període conegut com la Pau Armada amb una política d’armaments basada en la preparació militar de les potències per generar rivalitat psicològica als altres països, amb una visió optimista de la guerra i un sentiment de nacionalisme i superioritat.
Finalment, el fet desencadenant de la guerra va ser l’assassinat del príncep hereu d’Àustria-Hongria Francesc Ferran en juny de 1914 per un grup nacionalista de Sèrbia amb Gravilio Princep com el cap. Així, Itàlia va canviar de bàndol a la Triple Entesa per aconseguir més territoris africans; Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia que era recolzada per Rússia, al mateix temps que França i Gran Bretanya estaven en contra d’Alemanya i aquesta, en contra d’Àustria-Hongria.
2. Desenvolupament i fases de la 1ªGM
2.1) Guerra de moviments: juliol-setembre 1914
La 1ª Guerra Mondial es va dividir en tres fases. En primer lloc, la Guerra de Moviments de juliol a setembre de 1914, quan totes les nacions comencen els seus atacs i avanços. Alemanya va ocupar Bèlgica per accedir a França i acabar ràpidament amb la guerra, però aquesta va immobilitzar el front a la Batalla de Marne gràcies al riu Marne. El front oriental també es va immobilitzar amb Rússia, que es replegaba davant l’avanç d’Alemanya per esgotar els seus recursos.
2.2) Guerra de desgast o trinxeres: setembre 1914-1916
La segona fase és l’anomenada «Guerra de desgast o trinxeres», de setembre de 1914 a 1916. Consistia en resistir mentre els fronts no es movien, suposant una vida duríssima per els soldats. Durant aquest període es produeixen milions de morts en les batalles com Verdún i Somme, i es mundialitza el conflicte amb l’entrada de les colònies i els països asiàtics.
2.3) Crisi de 1917 i fi de la guerra en 1918
La tercera fase és la crisi de 1917 i finalment la fi de la guerra en 1918. Estats Units va declarar la guerra a Alemanya amb el president Woodrow Wilson per l’enfonsament del vaixell Lusitània. En l’orient, Rússia va negociar la pau amb Alemanya mitjançant el Tractat de Brest-Litousk pel triomf de la Revolució d’Octubre i el nou govern, a canvi de cedir una important quantitat de territoris, donant fi a la guerra oriental. Al front occidental, França, Gran Bretanya i Estats Units van parar la nova ofensiva alemana dels soldats traslladats del front oriental, i van llançar una contraofensiva que va obligar al kàiser Guillem I a rendir-se en novembre de 1918, significant la derrota d’Àustria-Hongria, Bèlgica i Alemanya.
CONCEPTE) Guerra total
La 1ª Guerra Mondial es considera la 1ª guerra total perquè va afectar a tota la població, invertint tota l’economia i endeutant els països. Els refugiats havien de fugir i fins i tot les dones havien de treballar en la indústria militar.
3. Conseqüències de la 1ª Guerra Mondial
La 1ª Guerra Mondial va ser perjudicant per tots els països, principalment europeus, que van quedar destrossats i endeudats. Així, Europa va deixar de ser el centre econòmic mondial, aprofitant-se Japo i Estats Units d’aquesta situació. Demogràficament, va deixar unes 21 milions de morts directes (lluitant) o indirectes (per fam i grip), 6 milions d’invàlids i generacions buides per la reducció de natalitat degut a la mort dels homes joves. Socialment, va quedar una situació de misèria i fam amb augments de preus i aturs, donant lloc a revoltes i intents de revolució que que van fracassar. Almenys començava l’emancipació de la dona i dret a vot en alguns països com Canadà, Suècia o Gran Bretanya per haver treballat durant la guerra. Políticament, va triomfar la Revolució Russa i el president Woodrow Wilson va crear la Societat de Nacions (SDE) que utilitzava la diplomàcia per evitar més conflictes. Territorialment, van desaparèixer grans imperis com Àustria-Hongria i l‘Otomà, a més de la pèrdua de territoris per part d’Alemanya i Rússia. També es van crear nacions com Polònia, Finlàndia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Estònia, Letònia, Lituania i Hongria.
La 1ª Guerra Mondial va ser catastròfica per tots els països, així que les potències es van reunir a París en 1919 per arribar a acords de pau, destacant el Tractat de Versalles imposat (diktat) sobre Alemanya, qui es declarava culpable i estava obligada a pagar grans quantitats als vencedors per reparacions de la guerra. Bèlgica, Dinamarca i Polònia van aconseguir territoris i França va obtindre Alsàcia i Lorena. També es va imposar la disgregació de l’Imperi Àustria-Hongria. Tota aquesta humiliació per Alemanya seria la causa del posterior nazisme i una 2ª Guerra Mondial com a vengança.
Per la seua part, el president Woodrow Wilson va proposar els 14 punts que defensaven una pau basada en el liberalisme, l’autodeterminació de les nacions (dret de ser independents), diplomàcia, capitalisme i sense revenja a Alemanya.
Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).