El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partir de la informació obtinguda a classe:
Els textos periodístics
Els textos periodístics poden tindre dues finalitats: d’una banda, donar una opinió a través d’un text argumentatiu, i de l’altra, informar sobre un fet d’actualitat mitjançant un text narratiu.
Són exemples de textos periodístics la premsa escrita, la televisió, la ràdio, Internet…
1) Textos argumentatius de l’àmbit periodístic
Els textos argumentatius de l’àmbit periodístic transmeten la valoració subjectiva de l’autor mitjançant l’ús d’arguments que defensen la seua tesi. La seua intenció és convéncer al lector sobre aquesta opinió.
ESTRUCTURA
- Introducció: primer paràgraf que presenta el tema.
- Desenvolupament: es defensa la tesi amb arguments i altres recursos (com la ironia, metàfora, hipèrbole…) per orientar l’opinió del lector.
- Conclusió: l’últim paràgraf en el que es fa una síntesi de les idees i s’explica la tesi si no s’ha fet abans.
GÈNERES D’OPINIÓ
- EDITORIAL:
- Opinió del periòdic sobre una situació
- Fets d’actualitat de rellevància
- No està signat perquè la tesi forma part de tot el mjità informatiu
- COLUMNA:
- Opinió d’un col·laborador del periòdic
- Ús de recursos literaris
- La disposició del text és en columnes
- COL·LABORACIÓ:
- Artícle d’opinió signat per un especialista que ha d’indicar el seu càrrec o responsabilitat
- Sol ser més extens que una columna
- CRÍTICA:
- Valoració personal d’un especialista en la cultura
- Tracta temes sobre productes culturals: obres teatrals, pel·lícules, llibres, concerts…
- CARTA AL DIRECTOR:
- Opinió del lector del diari
- Intenció de denúncia de caràcter social
- Ha d’indicar la signatura i la localitat, ja que sol ser un escriptor desconegut
2) Textos narratius de l’àmbit periodístic
Els textos narratius de l’àmbit periodístic s’utilitzen per informar objectivament sobre esdeveniments de l’actualitat.
GÈNERES INFORMATIUS
- EL REPORTATGE: És més extens que la notícia i narra fets que el periodista ha presenciat o investigat directament.
- LA NOTÍCIA: És el gènere informatiu protípic que pretén explicar esdeveniments de l’actualitat de manera immediata i objectiva.
- Estructura:
- Títol: mostra el contingut fonamental i tracta de cridar l’atenció del lector.
- Avanttítol i subtítol: es troben abans o després del titular i serveixen per aclarir o reforçar la informació.
- Entrada: correspon amb el primer paràgraf escrit en negreta que facilita les dades bàsiques de la notícia.
- Cos: desenvolupa els fets segons l’estructura de la piràmide invertida, seguint un ordre de major a menor importància.
- Estructura:
Literatura: el segle XX
1) Modernisme i Noucentisme
CONTEXT: La Renaixença
La Renaixença va donar lloc a un resultat desigual en diferents territoris: a Catalunya ja estaven renovant els gèneres literaris a finals del segle XIX, mentres que els valencians només publicaven poesia amb una estètica anacrònica que tractaven els tòpics dels Jocs Florals: patria, fe i amor.
El Modernisme
Posteriorment va arribar el Modernisme, un moviment artístic que consisteix en un procés d’actualització literària que va tindre lloc des de finals del segle XIX fins a principis del següent. Els nous autors van realitzar els primers intents modernitzadors, incorporant les lletres valencians als corrents moderns i creatius. Els dedicats a la poesia també van començar el procés d’actualització literària. Però encara quedaven pendents la modernització teatral, la producció narrativa i la normativa lingüística, que no es tindria en compte fins a la publicació de les Normes de Castelló de 1932.
Durant aquest període, autors de poesia com Miquel Duran de València o Daniel Martínez Ferrando van intentar entroncar amb els corrents poètics nous. En quant a la narració, escriptors com Eduard López-Chavarri, autor de Cuentos lírics, van aplicar les tendències vigents d’altres territoris i mostraren la seua preocupació per les novetats literàries i ortogràfiques del valencià, ja que no existia un model normatiu. En el teatre dominava el sainet, però també es publicaven peces híbrides de diverses tendències com el Modernisme, el realisme o el naturalisme.
El Noucentisme
El següent moviment artístic, el Noucentisme, va tindre una escassa presència en les lletres valencianes. En canvi, l’avantguardisme, és a dir, la tendència a introduir elements innovadors, va ser tallada amb l’escat de la Guerra Civil en 1936.
2) Literatura de postguerra
La Guerra Civil va deixar un període d’obscuritat per la cultura valenciana. Així, es va prohibir l’edició i publicació de llibres valencians, especialment la prosa, i es van retirar exemplars. També es va establir un sistema de censura com a mètode de repressió cultural declarada. La folklorització, en canvi, va ser qualificada com a repressió disimulada. Elements importants valencians com els Jocs Florals o les Falles van quedar a disposició del govern, i moltes revistes havien de ser publicades clandestinament. Tota aquesta situació de repressió del nou règimen va forçar l’exili d’alguns autors com Mercè Rodoreda, Vicent Estellés o Joan Fuster.
RECUPERACIÓ LINGÜÍSTICA
Més endavant, el franquisme va començar a alleugerar la repressió i la censura per una sèrie de condicionaments exigits per la comunitat internacional amb l’objectiu de participar en l’economia europea. Així, a partir dels anys 50 es va iniciar un resorgiment progressiu, amb l’organització de tertúlies literàries i la tornada de les publicacions valencianes.
Gradualment, es va anar lluitant per la recuperació lingüística. L’any 1948, Carles Salvador es va unir a la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat Penat, i l’any següent van començar els cursos de llengua per als treballadors del diari Levante, que posteriorment podria rebre qualsevol interessat. L’any 1950, l’autor Manuel Sanchis Guarner va publicar la seua Gramàtica valenicana amb l’editorial Torre, encara que mancava de bibliografia i de materials de consulta. Nou anys després, va millorar l’economia d’Espanya, suposant una certa liberalització per aquest sector. En 1962, Joan Fuster va escriure Nosaltres els valencians com una reflexió històrica del panorama cultural valencià. L’any 1966 es va aprovar la Ley de Prensa e Imprenta que posava fi a la censura i permitia les traduccions al valencià. Alguns autors que van participar en aquesta liberalització són: Isa Tròlec, Joan Francesc Mira, Joan Fuster, Josep Lozano i Vicent Estellés, entre altres.
En quant a la música, a partir dels anys 60 va iniciar el moviment cultural de la Nova Cançó, que va impulsar la música valenciana i seria influent en la posterior recuperació democràtica. Raimon va ser la figura més destacada, gràcies a les seues composicions i adaptacions dels poetes clàssics.
A nivell sociolingüístic, es van publicar obres que mostraven la realitat de la situació lingüística de la societat valenciana, com Un dilema valencià, de Lluís Aracil, o Conflicte lingüístic valencià.
Per últim, durant els anys 70 es va fer una reivindicació per la normalització lingüística en escoles i instituts. També es van consolidar definitivament les tendències modernitzadores en la literatura valenciana, tant en poesia com en narració i teatre.
3) Arribada de la democràcia
Amb l’arribada de la democràcia, es va crear la Constitució de 1978, que va aprovar els estatuts d’autonomia valencians, reconeixent els seus drets com la llengua, la bandera i l’escut, a més de desplegar la legislació sobre la normalització de la llengua. L’any 1983 es va aprovar també la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que reintrodueix el valencià a l’ensenyament. Finalment, l’any 2001 es va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que s’ocupava de la normativa lingüística del valencià de l’època.
Gràcies! Espere que t’hagi agradat. Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).