REPÀS VALENCIÀ: la notícia, les categories gramaticals, els constituents de l’oració, els sintagmes (+funcions sintàctiques), l’apostrofació, la derivació, llengües del món, orígens de València, cròniques medievals.

Pots descarregar els arxius amb els que s’han fet aquesta entrada per estudiar off-line mitjançant esquemes, taules o arguments:



1. LA NOTÍCIA

La notícia és un text narratiu de l’àmbit periodístic que té l’objectiu d’informar sobre fets d’interés general ocorreguts recentment.


-CARACTERÍSTIQUES

  • Llenguatge estàndard, perquè s’entenda la informació.
  • Objectivitat, sense afegir opinió.
  • Credibilitat, afegint proves (fetes des d’una font fiable de documentació).

*RECORDA:
-TIPUS DE LLENGUATGES:
·formal: entorn professional
·estàndard: intermedi
·col·loquial: entorn familiar
-DIFERENCIAR OBJECTIVITAT/SUBJECTIVITAT:
·objectivitat: sense afegir opinió.
·subjectivitat: afegint opinió.


-6 PREGUNTES BÀSIQUES DEL PERIODISME

Conegudes com «les sis w» (provenients del anglès: who? when? why? where? what? how?).

  1. Qui?
  2. Què?
  3. On?
  4. Com?
  5. Per què?
  6. Quan?

-RECURSOS LINGÜÍSTICS

  • Cos en tercera persona gramatical.
  • Estructura amb forma de piràmide invertida, fets ordenats de major a menor importància.
  • Declaracions escrites entre cometes.
ESTRUCTURES GRAMATICALS D’UN TITULAR
Titular format per una oració simple completa.
Titular format per una oració passiva en què sols apareix el participi.
Si el verb és ser/estar, s’omet en el titular, i en el predicat només apareix l’atribut.
El verb és substituït per un substantiu de significat equivalent.

-PARTS DE LA NOTÍCIA

PART NOTÍCIADEFINICIÓ
AvanttítolTitular secundari situat abans que el principal.
TitularOració destacada al principi del text per cridar l’atenció.
SubtítolOració que dona informació complementària (davall del títol).
Autor/RedaccióNom del periodista o l’agència.
EntradetaDona les dades principals de la notícia (primer paràgraf).
Cos de la notíciaDesenvolupament de la informació.
Peu de fotoNom del autor o comentari de la foto.
1: TÍTOL
2: SUBTÍTOL
3: AUTOR/REDACCIÓ
4: ENTRADETA
5: COS
6: PEU DE FOTO

2. LES CATEGORIES GRAMATICALS

Les categories gramaticals són classes de paraules que es diferèncien en forma, significat i funció.

PARAULES VARIABLESSUBSTANTIUS/NOMSParaules que designen coses, animals, idees…
PARAULES VARIABLESDETERMINANTSAcompanyen i concreten al nom.
PARAULES VARIABLESADJECTIUSAcompanyen i descriuen al nom.
PARAULES VARIABLESVERBSExpressen accions, estats o processos.
PARAULES INVARIABLESADVERBISCaracteritzen al verb en temps, mode, llocs…
PARAULES INVARIABLESPREPOSICIONSRelacionen paraules amb complements.
PARAULES INVARIABLESCONJUNCIONSRelacionen o uneixen oracions.
TAULA/RESUM

3. CONSTITUENTS ORACIÓ

Les oracions són uns grup de paraules al voltant d’un verb.

-CONSTITUENTS BÀSICS

Els constituents bàsics d’una oració són:

  • SUBJECTE: ser o objecte del que es parla i els seus complements.
    • El nucli és el substantiu (SINTAGMA NOMINAL): «Maria menja paella»
  • PREDICAT: verb i els seus complements.
    • El nucli és el verb (SINTAGMA VERBAL): «Maria menja paella«

El subjecte i el verb han de tindre concordança en gènere i nombre.
El predicat i subjecte poden canviar l’ordre.

RESUM/ESQUEMA

-TIPUS D’ORACIONS SEGONS EL SUBJECTE

  • ORACIONS PERSONALS: tenen subjecte
    • Apareix el subjecte: «Ella menja paella».
    • Subjecte elidit (no apareix): «Menja paella» (ella/ell).
  • ORACIONS IMPERSONALS: no tenen subjecte
    • Verbs metereològics: «Hui plourà«.
    • Verb haver-hi: «Hi ha classes».
TAULA/RESUM

-TIPUS D’ORACIONS SEGONS EL NOMBRE DE VERBS

  • SIMPLES: un únic verb personal (Carles llig el diari).
  • COMPOSTES: més d’un verb personal (Carles llig el diari mentre desdejuna).

*RECORDA ELS VERBS IMPERSONALS:
INFINITIU: menjar, dormir.
GERUNDI: menjant, dormint.
PARTICIPI: menjat, dormit.


4. ELS SINTAGMES

Un sintagma és un grup de paraules que formen una unitat i fan una mateixa funció sintàctica dins de l’oració.

  • SINTAGMA NOMINAL:
    • ±DETERMINANT (DET.)
      • possessius
      • indefinits
      • demostratius
      • exclamatius/interrogatius
      • articles
      • numerals
    • NUCLI
      • substantiu
      • pronom
    • ±COMPLEMENT DEL NOM (CN.)
      • sintagma (adjectival…).
  • SINTAGMA ADJECTIVAL:
    • ±MODIFICADOR (MOD.)
      • sintagma (nominal…).
    • NUCLI
      • adjectiu
    • ±COMPLEMENT ADJECTIVAL (CADJ.)
      • sintagma.
  • SINTAGMA ADVERBIAL:
    • ±QUANTIFICADOR
      • sintagma (adverbial…)
    • NUCLI
      • adverbi
    • ±COMPLEMENT ADVERBIAL (CADV.)
      • sintagma (adverbial…).
  • SINTAGMA PREPOSICIONAL:
    • PREPOSICIÓ
      • a, amb, en, entre, de, des de, per, per a, contra, malgrat, segons, sense, cap a, fins, fins a, sota.
    • ±SINTAGMA
  • SINTAGMA VERBAL:
    • PREDICAT VERBAL:
      • ±COMPLEMENT
        • complement directe (CD) –> què?
        • complement indirecte (CI) –> qui?
        • complement circumstancial (CC)
          ·mode –> com? (CCM)
          ·lloc –> on? (CCL)
          ·temps –> quan? (CCT)
          ·causa –> per què? (CCCA)
          ·finalitat –> per a què? (CCF)
          ·companyia –> amb qui? (CCCO)
      • VERB no copulatiu (tots menys ser, estar, semblar, parèixer).
      • ±COMPLEMENT
        • complement directe (CD) –> què?
        • complement indirecte (CI) –> qui?
        • complement circumstancial (CC)
          ·mode –> com? (CCM)
          ·lloc –> on? (CCL)
          ·temps –> quan? (CCT)
          ·causa –> per què? (CCCA)
          ·finalitat –> per a què? (CCF)
          ·companyia –> amb qui? (CCCO)
    • PREDICAT NOMINAL: (ha de tindre almenys un atribut)
      • ATRIBUT (es substitueix per «ho«).
      • VERB copulatiu (ser, estar, semblar, parèixer).
      • ±ATRIBUT (es substitueix per «ho«).
TAULA/RESUM
TAULA/RESUM

5. L’APOSTROFACIÓ

L’apostrofació és el signe (‘) que representa la supressió d’una unió de vocals de distintes paraules.


-APOSTROFACIÓ DE ARTICLES

  • EL:
    • S’APOSTROFA:
      • davant de vocal / h+vocal
    • EXCEPCIONS:
      • i consonàntica
      • h aspirada
  • LA:
    • S’APOSTROFA:
      • davant de vocal / h+vocal
    • EXCEPCIONS:
      • i consonàntica
      • i/hi/u/hu àtones
      • Hores (la una)
      • Nom de lletres (la ema)
      • Evitar confusió: la ira, la asexualitat, la anormalitat.
TAULA/RESUM

-APOSTROFACIÓ DE LA PREPOSICIÓ «DE»

  • DE:
    • S’APOSTROFA:
      • davant vocal / h+vocal
    • EXCEPCIONS:
      • i consonàntica
      • h aspirada
      • nom de les lletres
TAULA/RESUM

-LES CONTRACCIONS

Les contraccions són formes d’abreviar paraules que acaven i comencen per vocal. Únicament es produeixen quan no hi ha apostrofació i són les següents:

A + EL / A + ELSAL / ALS
DE + EL / DE + ELSDE / DELS
PER + EL / PER + ELSPEL / PELS

-APOSTROFACIÓ PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden apostrofarse davant o darrere del verb. Els que es poden apostrofar són:

  • PRONOM FEBLE + VERB que comença per H+VOCAL / VOCAL
    • em = m’
    • et = t’
    • el = l’
    • la = l’
    • es = s’
    • en = n’
  • VERB INFINITIU / IMPERATIU que termina per VOCAL + PRONOM FEBLE
    • em = ‘m
    • et = ‘t
    • el = ‘l
    • els = ‘ls
    • es = ‘s
    • en = ‘n
    • ens = ‘ns
TAULA / RESUM

6. LA DERIVACIÓ

La derivació és el procediment de formació de paraules.

PARAULA PRIMITIVALEXEMA/ARREL+SUFIX (darrere)
PREFIX+ (davant)
PARAULA DERIVADA
rosaros-+erroser

*RECORDA L’ÚS DE G/J:
G + e, i / ue, ui
J + a, o, u


-SIGNIFICAT DELS SUFIXOS

SUPERLATIUS-íssim, -íssima
DIMINUTIUS-et, -eta
AUGMENTATIUS-ot, -ota
OFICIS/TREBALLS-dor, -dora
OFICI/OBJECTE-er
IDEES O CREENCES-isme
PERSONA QUE DEFENSA IDEES O CREENCES-ista
VERB-ar, -er, -re, -ir

7. LES LLENGÜES DEL MÓN

Una llengua és un sistema de signes orals o escrits, combinats mitjançant una sèrie de regles per comunicar-se.


TIPUS DE LLENGÜES

TIPOLÒGICcomparteixen característiques semblants.
GENÈTICderiven d’anteriors.

LLENGÜES INDOEUROPEES

romàniquescatalà, castellà, gallec, portugués, francés, italià, romanés…
germàniquesanglés, alemany, islandés…
eslavesrus, ucraïnés, eslovac…
cèltiquesgal·lés, gaèlic…
indoiràniqueshindi, persa…
altresgrec, albanés…

8. ELS ORÍGENS DE VALÈNCIA

Al segle VIII, els àrabs van conquistar la major part de la Península Ibérica. En aquell moment, la ciutat de València estava envoltada per muralles i 9 torres. Fora d’aquestes estaven els banys públics, els jardins, el camp, els cementeris…
Les ciutats es dividien en barris segons el treball, i també barris segons la religió (àrabs, jueus i cristians).

Cap al segle XII, la Corona d’Aragó (amb el rei Jaume I) va conquerir València, arribant a la ciutat el 9 d’octubre de 1238 (aquesta és la raó de la festa). Va ser repoblada per aragonesos i catalans, i aquest rei va atorgar els furs (normatives/sèrie de regles), el català com a idioma oficial i el cristianisme.

RESUM/ESQUEMA

9. CRÒNIQUES MEDIEVALS

Una crònica és una narració detallada de fets reals o imaginaris que segueixen un ordre cronològic amb finalitat informativa o descriptiva (poden ser històriques, esportives, literàries, periodístiques…).

Les cròniques medievals més famoses són dels següents autors:

  • JAUME I (rei).
  • BERNAT DESCLOT.
  • RAMON MUNTANER.
  • PERE EL CEREMONIÓS (rei).


EXERCICIS DE PRÀCTICA I TEORIA

Extrets del llibre «VALENCIÀ·LLENGUA I LITERATURA 3ºESO SÈRIE COMUNICA – BROMERA«


Deja una respuesta