Valenciano: vocabulario, calaix/caixó, beure/veure, novela, las voces de la narración, pronombres fuertes/débiles, verbos futuro y condicional (indicativo), verbos presente (subjuntivo), sílabas y separación, diptongos, hiatos, antonimia, los personajes, l y l·l

Lo que encontrarás en esta página web ha sido extraído de una presentación que he hecho con PowerPoint:

También puedes visitar esta presentación de Google que he creado para poder verlo sin descargar:

https://docs.google.com/presentation/d/1BGwd5KsKlRKpt21mB4wp2yDlucb2KP86OHNCBwI25hw/edit?usp=sharing


Vocabulario

Aquí tienes una tabla con algunas palabras y sus definiciones para estudiarlas:

ParaulaSignificat
Escaientencertat, adequat, oportú, idoni
Reticènciaactitud de reserva o de desconfiança
Indretlloc determinat que es considera una localitat, en un objecte
Cavil·larreflexionar profundament; abstraure’s en els pensaments propis
Esgarrarfer a trossos (un teixit, un paper, la pell) d’un estiró
Ensumaraspirar amb força l’aire pel nas per sentir l’olor d’una cosa
Canyísteixit fet de canyes, vímets o materials semblants
Vinclarcorbar o corbar-se una cosa que és flexible
Retrunyidoraque fa un soroll fort i que resona com un tro
Estavellarllançar amb força una persona o alguna cosa fent-la xocar contra una superfície ferma
Roent(cos metàlic) que agafa un color vermell groc i fa llum per l’efecte d’una temperatura molt alta / molt calent, ardent
Llibrellalibrell de dimensions més grans

Calaix/Caixó

Estas dos palabras usualmente se confunden, por ello es necesario aprender sus definiciones:

  • CAIXÓ: és un derivat de caixa, i es tracta d’una caixa menuda.
  • CALAIX: és un caixó corredís d’un moble.

Beure/Veure

Al igual que ocurre con «calaix i caixó», las palabras «beure i veure» se utilizan muchas veces de forma errónea, aunque cada una representa un significado distinto:

  • VEURE: percebre la imatge (d’un objecte) amb els ulls, mirar.
  • BEURE: ingerir (un líquid).

La novel·la

  • Definició: la novel·la és un gènere narratiu de ficció.
  • Característiques:
    • escrita en prosa
    • trama complexa
    • llargaria considerable
  • Aspectes:
    • PERSONATGES:
      • princiapl
      • secundaris
      • comparsa/anomenats
    • ESPAI:
      • real
      • imaginari
      • evocat (creat a partir d’un model existent)
    • TEMPS:
      • narrat (referent a la època)
      • narratiu (referent a la durada de la novel·la)
    • TEMA: de què parla
    • ARGUMENT/TRAMA: resum
  • Classificació:
    • SEGONS TEMA: policiaca, històrica, de ciencia ficció…
    • SEGONS DESTINATARI: infantil, juvenil, adults…

Les veus de la narració

  • Definició: el narrador és la veu que narra els fets i ha sigut creat per l’autor.
  • Tipus:
    • NARRADOR INTERN:
      • característiques:
        • forma part de la història
        • parla en primera persona
        • punt de vista subjectiu
      • tipus:
        • PROTAGONISTA: personatge principal
        • SECUNDARI: personatge que conta la história desde certa distància
        • OBSERVADOR: testimoni de la història
    • NARRADOR EXTERN:
      • característiques:
        • és un espectador
        • parla en tercera persona
        • punt de vista objectiu
      • tipus:
        • OMNISCIENT:
          • sap tota la informació
          • és molt descriptiu
        • OBSERVADOR EXTERN:
          • conta el que es veu
          • pot afegir o no opinió pròpia
        • EDITOR:
          • conta el que es veu
          • és objectiu

Pronoms forts i febles

PRONOMS PERSONALS

Els pronoms són paraules que substitueixen un subjecte i fan les mateixes funcions.

Fan referència a les persones gramaticals:

  • 1a persona: la que parla
  • 2a persona: la que escolta
  • 3a persona: persona/objecte del que es parla

Es poden classificar en pronoms forts o febles.


Pronoms forts

Els pronoms forts poden utilitzar-se separats al verb.

En una oració, poden fer les funcions de:

  • Subjecte: s’escriuen davant del verb.
  • Complement: s’escriuen darrere del verb i l’acompanya una preposició.

Els pronoms forts són:

*DARRERE D’UNA PREPOSICIÓ, S’ESCRIU «MI» EN COMPTE DE «JO«.

Pronoms febles

Els pronoms febles s’utilitzen juntament amb el verb.

Les seues característiques són:

  • Fan la funció de complement del verb.
  • No porten preposició.
  • Es pronuncien juntament amb el verb.
  • Anen davant o darrere del verb.

Aquestos són els pronoms febles segons on s’escriuen:


Per saber quan s’utilitza cada pronom feble, hem de seguir el següent esquema:

  • COMPLEMENT DIRECTE (Què?)
    • DETERMINAT (article, demostratiu, possessiu…) –> EL/LA/ELS/LES
    • INDETERMINAT, amb INDEFINIT o QUANTIFICADOR –> EN
    • PRONOM NEUTRE o ORACIÓ SUBORDINADA –> HO
  • COMPLEMENT INDIRECTE (Qui? / Per qui?)
    • SINGULAR –> LI
    • PLURAL –> ELS
  • COMPLEMENT CIRCUNSTANCIAL (Quan? / Com? / On?…)
    • PREPOSICIÓ «DE» –> EN
    • ALTRA PREPOSICIÓ –> HI
    • EXCEPCIÓ: complement circunstancial de manera –> HI

Per saber quan s’apostrofa o es posa guió als pronoms febles, heu de seguir la següent tabla:

A més, el pronom «LA» té una regla personalitzada:

  • El pronom feble «LA» s’apostrofa davant de vocal o h excepte i/hi/u/hu àtones.

Verbs regulars: FUTUR

  • 1a conjugació: infinitiu +
    • Jo:
    • Tu: -às
    • Ell/Ella:
    • Nosaltres: -em
    • Vosaltres: -eu
    • Ells/Elles: -en
  • 2ª conjugació: acabats en -RE, s’elimina –RE /// acabats en -ER. s’elimina la tilde +
    • Jo:
    • Tu: -às
    • Ell/Ella:
    • Nosaltres: -em
    • Vosaltres: -eu
    • Ells/Elles: -en
  • 3ª conjugació: infinitiu +
    • Jo:
    • Tu: -às
    • Ell/Ella:
    • Nosaltres: -em
    • Vosaltres: -eu
    • Ells/Elles: -en

Verbs regulars: CONDICIONAL

  • 1ª conjugació: infinitiu +
    • Jo: -ia
    • Tu: -ies
    • Ell/Ella: -ia
    • Nosaltres: -íem
    • Vosaltres: -íeu
    • Ells/Elles: -ien
  • conjugació: acabats en -RE, s’elimina –RE /// Acabats en -ER, s’elimina la tilde +
    • Jo: -ia
    • Tu: -ies
    • Ell/Ella: -ia
    • Nosaltres: -íem
    • Vosaltres: -íeu
    • Ells/Elles: -ien
  • 3ª conjugació: infinitiu +
    • Jo: -ia
    • Tu: -ies
    • Ell/Ella: -ia
    • Nosaltres: -íem
    • Vosaltres: -íeu
    • Ells/Elles: -ien

Verbs irregulars: FUTUR

Los verbos irregulares más usados en futuro son:

Verbs irregulars: CONDICIONAL

Verbs regulars: PRESENT (subjuntiu)

  • 1ª conjugació: infinitiu +
    • Jo: -e
    • Tu: -es
    • Ell/Ella: -e
    • Nosaltres: -em
    • Vosaltres: -eu
    • Ells/Elles: -en
  • 2ª conjugació: acabats en -RE, s’elimina –RE /// acabats en -ER, s’elimina tilde i –ER +
    • Jo: -a
    • Tu: -es
    • Ell/Ella: -a
    • Nosaltres: -em
    • Vosaltres: -eu
    • Ells/Elles: -en
  • 3ª conjugació: infinitiu +
    • MODE PUR:
      • Jo: -a
      • Tu: -es
      • Ell/Ella: -a
      • Nosaltres: -em
      • Vosaltres: -eu
      • Ells/Elles: -en
    • MODE INCOATIU:
      • Jo: -isca
      • Tu: -isques
      • Ell/Ella: -isca
      • Nosaltres: -im
      • Vosaltres: -iu
      • Ells/Elles: -isquen

La síl·laba

La síl·laba és la part de la paraula que articulem amb un sol colp de veu. Totes les sílabes tenen una vocal que actua com a nucli.

Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:

  • Monosíl·labes: si tenen una sola síl·laba.
  • Polisíl·labes: si tenen més d’una síl·laba:
    • Bisíl·labes: 2
    • Trisíl·labes: 3
    • Tetrasíl·labes: 4

Els diftongs

Un diftong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.

Els diftongs poden ser:

  • DECREIXENTS: vocal + vocal tancada (ai/au/ei/eu/iu/oi/ou/ui)
  • CREIXENTS: g/q + u sonora + vocal (gua/qua/güe/qüe/güi/qüi/guo/quo)

Els hiats

Un hiat es la unió de dues vocals en síl·labes diferents.

Els hiats poden ser:

  • I + VOCAL OBERTA (ia/ie/io)
  • U + A
  • VOCAL OBERTA + VOCAL OBERTA (ae/ao/ea/eo/oa/oe)

Separació de síl·labes

  • Els diftongs no es poden separar.
  • Els hiats sí es separen.
  • Els dígrafs ll, ny, qu, gu, ig no es separen.

L’antonímia

Les paraules antònimes són les que tenen un significat contrari/oposat.

Alguns antònims es formen afegint els prefixos:

  • im-
  • in-
  • il-
  • anti-
  • des-
  • a-

Els personatges

  • Definició: ésser personificat o persona que:
    • viu fets narrats
    • fa les accions
    • experimenta les conseqüències
  • On aparèixen?
    • textos narratius
    • teatre
  • Segons la FUNCIÓ:
    • principals:
      • PROTAGONISTA: heroi, amb qualitats extraordinàries.
      • ANTAGONISTA: personatge negatiu que s’enfronta al protagonista.
    • secundaris:
      • AJUDANTS: ajudants dels protagonistes.
      • OPONENTS: posan entrebancs al protagonista.
    • comparsa: apareixen de tant en tant i estan molt poc diferenciats.
  • Segons la PROFUNDITAT PSICOLÒGICA:
    • plans/personatges tipus: es comporten de manera estereotipada.
    • secundaris: amb personalitat ben definida, que evoluciona.

La lletra «L» i la lletra composta «L·L

La ele geminada (l·l):

  • és una lletra composta.
  • sona allargant la ele (L).
  • es manté en paraules d’origen culte.
  • apareixen en posició intervocàlica sempre.

Algunes paraules amb ele geminada són:

Col·lega, tranquil·la, al·legar, col·legi, al·licient, col·laboració, mil·leni, il·limitat, mil·lèsim, mil·límetre, il·luminar, il·lògic, caravel·la, sil·logisme, il·lícit, til·la, oscil·lar, il·legible, il·lustrar, pupil·la, parcel·la, mortadel·la, al·lusió, varicel·la, síl·laba, aquarel·la, bagatel·la, col·loqui, al·lucinar,

EXERCICIS DE PRÀCTICA

Pots practicar tota aquesta teoria als següents exercicis:

Deja una respuesta