El contenido de esta entrada ha sido extraído de los siguientes archivos que he creado a partir de la información explicada en clase:
1. MENDEL I L’ESTUDI DE L’HERÈNCIA
L’herència és el procés pel qual es transmeten les característiques biològiques (caràcters hereditaris) dels organismes a la descendència.
El mètode experimental de Mendel
Gregori J.Mendel va proposar una hipòtesi (1866) sobre la transmisió de caràcters d’una generació a l’altra a partir d’una sèrie d’experiments que va realitzar. En aquestos, va utilitzar una pesolera perquè és una planta fàcil de cultivar amb creixement ràpid, té característiques fàcilment observables, i la seua pol·linització es pot controlar per autofecundació i fecundació encreuada artificial.
1r GRUP D’EXPERIMENTS
En el primer grup d’experiments, Mendel va fer l’entrecreuament artificial de dos línies pures de pèsols llisos i rugosos (generació parental). Va obtindre la 1ª generació gilial de plantes híbrides amb forma llisa.
Amb això, va concloure que els caràcters que apareixen en F1 són dominants (llis), i els que no apareixen són recessius (rugós).
2n GRUP D’EXPERIMENTS
En el segon grup d’experiments, va realitzar l’autofecundació de la 1ª generació filial, obtenent que el caràcter recessiu apareix en la 2ª generació filial i per tant la descendència ja no és uniforme: 3/4 (75%) tenen el caràcter dominant i 1/4 (25%) el recessiu.
Va concloure que cada caràcter està determinat per dos factors hereditaris, un de cada progenitor, i són aquestos els que s’hereten i poden manifestar-se o no.
El caràcter és la forma del pésol, amb el factor hereditari llis (F) i rugós (f)
3r GRUP D’EXPERIMENTS
En el tercer grup d’experiments, Mendel va fer l’entrecreuament de dues línies pures: pésols grocs i llisos, i pésols verds i rugosos, obtenent que tota la descendència presentava els caràcters dominants (llisos i grocs). Va fer l’autofecundació entre els individus de la 1ª generació filial per obtindre 16 exemplars: 9/16 pésols grocs i llisos; 3/16 pésols grocs i rugosos; 3/16 pésols verds i llisos; i 1/16 pésol verd i rugós.
Va concloure que els caràcters s’hereten de forma independent respecte als altres i poden originar combinacions no presents a la generació parental.
2. EL NAIXEMENT DE LA GENÈTICA
- Sulton i Boveri (1902) van proposar que els cromosomes són els portadors dels factors hereditaris.
- Bateson (1905) va anomenar el terme de genètica.
- Mendel és el considerat fundador d’aquesta ciència.
Gen
Wilhelm Johannsen designà el terme gen. Un gen és un fragment d’ADN que controla un determinat caràcter. Cada gen es troba situat al llarg de cada un dels cromosomes homòlegs (un de cada progenitor), lloc que rep el nom de locus (loci en plural).
Al·lel
Cada possibilitat o alternativa que pot presentar un gen s’anomena al·lel o al·lelomorf. L’al·lel que es manifesta és el dominant (en els casos de AA, o Aa), i el que només s’expressa quan l’altre és igual és el recessiu (aa).
En la representació, a cada caràcter (controlat per un gen) se l’asigna una lletra, que és majúscula en l’al·lel dominant i minúscula en el recessiu.
Homozigòtic i heterozigòtic
- Si un gen té el mateix al·lel en cada cromosoma homòleg (casos de AA, o aa), es tracta d’un individu homozigòtic o de raça pura.
- Si un gen té diferents al·lels en cada cromosoma homòleg (cas de Aa), es tracta d’un individu heterozigòtic o híbrid.
Genotip i fenotip
- El GENOTIP és el conjunt de gens que té un individu (casos AA, Aa o aa), la meitat dels quals provenen de cada progenitor.
- El genotip es manté al llarg de tota la vida i és idèntic en totes les cèl·lules somàtiques.
- El FENOTIP és el conjunt de qualitats físiques observables en un organisme (les que s’expressen).
- El genotip pot variar durant la vida de l’organisme, ja que l’ambient influeix en l’expressió dels gens.
3. LLEIS DE MENDEL
1ª Llei de Mendel: principi de la uniformitat
Quan se creuen dos individus de línies pures per a un determinat caràcter, tota la descendència està formada per individus heterozigòtics o híbrids que presenten uniformitat, és a dir, són iguals entre ells en genotip i fenotip.
2ª Llei de Mendel: principi de la segregació
En creuar els híbrids de la 1ª generació filial, els al·lels se segreguen o mesclen i es distribueixen de forma independent l’un de l’altre.
3ª Llei de Mendel: principi de la segregació independent
Els diferents caràcters s’hereten independentment els uns dels altres i es combinen a l’atzar en la descendència.
4. DOMINÀNCIA INCOMPLETA O CODOMINÀNCIA
Eventualment, es va descobrir que no sempre es complien els experiments de Mendel perquè la relació entre alguns al·lels és distinta.
SITUACIONS SENSE DOMINÀNCIA COMPLETA
| DOMINÀNCIA INCOMPLETA | CODOMINÀNCIA |
|---|---|
| Es produeix quan els dos al·lels expressen igual la informació (s’uneixen) | Es produeix quan els dos al·lels es manifesten simultàniament |
| La unió de dos individus homozigòtics distints dona lloc a individus heterozigòtics amb un fenotip de característiques intermèdies | La unió de dos individus homozigòtics distints dona lloc a individus heterozigòtics amb un fenotip que presenta ambdúes característiques expressades al mateix temps |
 |  |
EXERCICIS
Exercicis teòrics amb autocorrecció: https://es.liveworksheets.com/ei3280464je
¡Espero que te haya gustado! Más entradas como esta en eva-arnau.es ;).