Blog

El contingut d’aquesta entrada ha sigut estret dels següents arxius que he creat a partir de la informació obtinguda a classe:

---

---

1. La modalització

El discurs subjectiu presenta l’opinió de l’autor en el text (freqüentment de tipus expositiu-argumentatiu) a través de les marques de modalització.

---

Marques de modalització

• Lèxic valoratiu:
  • Substantius (falsedat, admiració), adjectius (excessiu, bonic) o verbs (assemblar, discriminar) valoratius.
  • Adverbis i locucions (CCM): bé, molt, massa, potser, indudablement, evidentment…
  • Perífrasis d’obligació o probabilitat: caldira que, haver de, ser necessari…
• Crides al receptor:
  • Ús de la 1ª persona singular (presència de l’autor), 1ª persona plural (inclou al receptor en la seua opinió), 2ª persona (parla amb el receptor)
  • Interjeccions i crides d’atenció: Ei! Compte! Tu que estàs llegint…
  • Insults
• Altres:
  • Tò irònic o de burla
  • Interrogació retòrica
  • Recursos tipogràfics: parèntesis per matisar, cometes per donar altre sentit, cursiva per resaltar…

---

A continuació hi ha un exemple d’un text modalitzat que hem treballat a classe:

---

2. L’accentuació

Tipus d’accents segons la pronunciació

• Obert / greu (`): à, è, ò
• Tancat / agut (´): í, ú, é, ó

---

Normes d’accentuació

• EPA:
  • Agudes (última síl·laba tònica): s’accentuen si acaben en vocal, vocal+s, -en, -in
  • Planes (penúltima síl·laba tònica): s’accentuen si no acaben en vocal, vocal+s, -en, -in
  • Esdrúixoles (anteriors): s’accentuen sempre
• Els monosíl·labs no s’accentuen mai, a excepció de l’accent diacrític (repàs en aquesta entrada)
• Els adverbis de mode acabats en -ment s’accentuen si l’adjectiu femení de què deriven s’accentua
• Paraules compostes:
  • Si s’uneixen per un guionet, cada element conserva l’accent
  • Si se solden sense guionet, s’accentua només el segon terme

---

3. Els barbarismes

Els barbarismes són paraules d’altres llengües que s’utilitzen en lloc dels termes apropiats que existeixen. Principalment provenen del castellà al valencià pel contacte entre ambdúes.

---

Exemples

bústia (buzón)	aniversari (cumpleaños)	tauró (tiburón)
porc (cerdo)	xifra (cifra)	ensurt/esglai (susto)
xarxa (red)	enginyer (ingeniero)	mai (jamás)
potser (quizás)	davant (delante)	quasi (casi)
rebutjar (rechazar)	trofeu (trofeo)	creuar (cruzar)
lluitar (luchar)	aconseguir/assolir (lograr)	recolzar/suportar (apoyar)
concloure (concluir)	sostre (techo)	cendrer (cenicero)
aixeta (grifo)	entrepà (bocadillo)	calçotets (calzoncillos)
raspall (cepillo)	embolic (lío)	luxe (lujo)

---

4. Vocabulari (errada/errata, ironia/heroïna)

Errada o errata

• Errada: significa ‘acció d’errar, d’equivocar-se, de no encertar’
  –Manel va cometre una errada darrere d’una altra
• Errata: significa ‘errada comesa en la impressió o còpia d’un escrit’
  –Aquell llibre està ple d’errates

---

Ironia o heroïna

• Ironia:
  1. Forma d’expressar-se en què s’utilitza un to de burla dissimulada
     –Li agrada molt parlar amb ironia
  2. Figura retòrica que consisteix a dir el contrari d’allò que es vol donar a entendre, com a reprotxe o burla
     –Les teues sabates verdes són molt boniques
• Heroïna:
  1. Derivat diacetil de la morfina, de gran toxicitat i capaç de crear addicció
     –Ha augmentat el consum d’heroïna
  2. Dona que es distingueix pel seu valor o el seu coratge extraordinaris
     –Medea fou una heroïna grega

---

5. Literatura: el teatre de la Renaixença

A continuació tens un document redactat amb la literatura d’aquest punt i també un esquema de la mateixa teoria:

---

Teatre culte

El teatre culte es basa en les idees del romanticisme i es considera una literatura digna. Els personatges que presenta estàn dominats per les passions amoroses i l’afany de la llibertat, que es situen en ambients històrics.

---

FREDERIC SOLER o SERAFÍ PIRATA

Frederic Soler va ser un autor teatral nascut a Barcelona. Inicialment, escrivia obres amb to de paròdia que criticaven els ideals burgesos, com «El Castell dels Tres Dragons«. Posteriorment, va crear drames romàntics amb comèdies costumistes, com «Les joies de la Roser«.

---

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà va ser l’autor més important del teatre de la Renaixença, nascut a Tenerife i mort a Barcelona. Fou renovador del teatre tant per la temàtica com pel model de la llengua viva que utilitzava. Les seues obres eren drames realistes de temàtica passional, encara que realment es tractava d’una relació de poder.

Alguns exemples de les seues obres són «Maria Rosa«, «Terra baixa«, «La filla del mar«…

---

Teatre popular

El teatre popular va tindre èxit entre les classes populars i es considera una reproducció de la vida quotidiana. Defensa l’ús d’una llengua col·loquial amb la presència de vulgarismes i castellanismes.

És freqüènt escriure el gènere sainet, una peça breu (d’un únic acte) que conté una crítica humorística dels temes i personatges de la València del segle XIX. Alguns s’escriuen en vers amb rimes fàcils, i actuen actors no professionals en ambients festius.

---

JOSEP BERNAT I BALDOVÍ

Josep Bernat i Baldoví va ser un advocat, jutge i alcalde de Sueca (lloc on va nàixer), mort a València. Va escriure l’obra «L’agüelo pollastre«, una paròdia de Don Juan Tenorio de Zorrilla; o «El virgo de Visanteta«, una obra de caràcter eroticòmic (amb gran procacitat verbal, insolència i sense vergonya) que no es representà en públic pel seu caràcter.

---

EDUARD ESCALANTE

Eduard Escalante va ser un artesà i dramaturg al barri del Cabanyal (València) que es considera el sainetista més important ja que va escriure més de 50 sainetes. Les seues obres eren una demostració de la situació idiomàtica de València, especialment als barris populars. Tenia un gran domini dels recursos còmics i tècniques teatrals com les deformacions lingüístiques i la coentor, l’efecte ridícul d’utilitzar incorrectament el castellà (deia que era per «parlar d’assumptes importants»).

Alguns exemples de les seues obres són «La processó per ma casa«, «Bufar en caldo gelat«, «Les xiques de l’entresuelo«…

---

6. Paraula del dia

• FURIBUND: ple de fúria
• PRIMMIRAT: que mira amb gran atenció / molt delicat en el tracte i el comportament.
• FLAMÍGER: que llança llames / caracteritzat per una ornamentació complexa.
• TAMISAR: passar (matèries) per un tamís per depurar, filtrar.
• COMMISERACIÓ: sentiment de pietat pel mal alié, especialment si s’ha produït per culpa pròpia.
• BERGANT: persona sense escrúpols, capaç de qualsevol mala acció.
• EMBRIAC: que té les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol.
• AVINENTESA: ocasió propícia, oportunitat.
• MINYONA: criat o persona que es dedica a ver les faenes d’una casa a canvi d’un salari.
• LLEIXA: prestatge, estant, moble.
• PLOMALL: feix o conjunt de plomes de les aus o utilitzat com a adorn.
• MINVAR: disminuir, fer menor, reduir.
• FEFAENT: que prova alguna cosa indubtablement.
• RANCÚNIA: rancor, ressentiment.
• MINSO: que té poca grossària i consistència, aparenta debilitat.
• VÍMET: vimen, branca prima utilitzada en cistelleria.
• PALPLANTAT: que està (una persona) dreta i immòbil.

---

Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).