GEOGRAFIA: L’organització política de les societats

Forma d’organització descentralitzada. Conjunt d’institucions que organitzen la vida i les acitivtats de les persones que viuen en eixe territori i que són governades per les mateixes lleis i poders.

L’Estat està format per un territori, les persones que viuen en eixe territori i el poder que té.

EL TERRITORI

Delimitat per fronteres, dins de les quals pot:
- exercir el seu poder
- administrar
Fora d’aquestes fronteres no té poder.
- Si l’imposa amb la força, es produeixen els conflictes entre Estats.

LA POBLACIÓ

Són les persones que viuen al territori que forma l’Estat, amb cultures i nacionalitats diferents, independients de l’Estat què pertanyen.

EL PODER

Amb el seu poder, l’Estat ha de complir unes funcions:

FUNCIONS
Estableixer les lleis	A través del poder legislatiu, al Parlament (en cas d’un Estat democràtic)
Compliment de les lleis	A través del poder judicial
Ordre interior i seguretat exterior	Amb els cossos policials i l’exèrcit
Política exterior	Crear relacions amb altres Estats per obtindre beneficis amb intercanvis
Recaptar impostos	Finançament de serveis públics (educació, sanitat…) Finançament d’infraestructures (carreteres, ponts…) Finançament d’ajudes o prestacions (Seguretat Social, atur, pensions…)
Administració de serveis públics i infraestructures	Serveis públics: educació, sanitat… Infraestructures: carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports, biblioteques…
Dirigir l’economia	Regular el mercat laboral i l’activitat empresarial

2. L’ESTAT DEMOCRÀTIC

Després de conèixer el funcionament d’un Estat, és necessari continuar amb les bases d’un estat democràtic:

1. LA CONSTITUCIÓ

Llei suprema
Conté els drets i obligacions dels ciutadans pertanyents a aquest estat:

DRETS	OBLIGACIONS
Vot	Complir les lleis
Educació	Educació
Respecte	Pagar impostos
Llibretat d’expressió	Socòrrer a les persones malherides
Propietat privada
Ajudes o prestacions
Assistència mèdica (sanitat)

2. DIVISIÓ DE PODERS

És important la divisió de poders per no acaparar-lo tot i evitar-ne un abús:

L’executiu és el poder de governar exercit pel President del Govern.
El legislatiu és el poder de fer les lleis, decidir-les realitzades al Parlament.
El judicial és el poder de fer complir les lleis mitjçanant els Tribunals.

3. ELECCIONS

Els ciutadans d’una democràcia poden triar amb les eleccions als representants del poble.

4. SOBIRANIA NACIONAL

Els ciutadans tenen el poder i deleguen als seus representants (que trien mitjançant les eleccions) per a que els governen.

3. TIPUS D’ESTATS

Atenent a la democràcia, diferenciem dos tipus:

Si n’hi ha democràcia: ESTAT DEMOCRÀTIC (hi ha President)
Si no n’hi ha democràcia: DICTADURA (com Corea del Nord, Cuba…)

Però, si atenem a si hi ha rei o reina, diferenciem:

Si n’hi ha monarca: MONARQUIA (hi ha rei/reina)
Si no n’hi ha monarca: REPÚBLICA

Així es formen els tipus d’estats segons les característiques. Ací hi ha dos exemples:

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA (Espanya, Regne Unit):
- PRESIDENT: governa
- REI/REINA: figura representativa
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (França, E.E.U.U):
- PRESIDENT: governa
- REI/REINA: no hi ha

4. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ

La globalització és la unificació del món a termes d’economia, tecnologia, política, social i cultural a escala mundial que consisteix en la comunicació i interdependència dels països del món.

Per aquest fet (la globalització), els Estats pateixen problemes comuns per les relacions entre ells, així que van decidir treballar de manera coordinada en compte de barallar-se per solucionar-los:

Es signen tractats i convenis, on es comprometen a fer o evitar fer unes actuacions.
Es creen organitzacions supraestatals, en les quals els Estats deleguen algunes funcions.

ORGANTIZACIONS SUPRANACIONALS

Van ser creades després de la Segona Guerra Mundial, quan els països van vore que era millor treballar de manera coordinada per a solucionar els problemes que tenien tots (economia, pau, salut, educació) en compte de barallar-se.

Poden ser:

D’ÀMBIT MUNDIAL, com la ONU (Organització de les Nacions Unides)
D’ÀMBIT REGIONAL, com la OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord), la Lliga Àrab o la UE (Unió Europea).

5. L’ORGANTIZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)

Va ser fundada tras la Segona Guerra Mundial, al 1945.
Hi formen part la majoria d’Estats del món (àmbit mundial).

OBJECTIUS

Mantindre la PAU a nivell internacional.
Crear bones relacions entre Estats i crear un sistema igualitari entre països.
Cooperar per a solucionar els problemes entre països.
Treballar perquè es respecten els Drets Humans.

S’HAN ACONSEGUIT ELS OBJECTIUS?

No s’ha complit del tot perquè hi ha Estats que tenen dret a vet (els fundadors), que prohibeixen els projectes que no els afavoreixen.
En canvi, sí han ajudat en asumptes humanístics i socials els següents organismes que depenen de la ONU:
- UNESCO: treballa en l’educació
- UNICEF: treballa en l’infància
- OMS: treballa en la sanitat

6. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

Abans de conèixer informació sobre la organitazació territorial d’Espanya, hi ha que entendre uns conceptes de vocabulari per comprendre els texts:

UN ESTAT POT SER
- CENTRALTIZAT, model francés
  - L’Estat no delega competències a les autonomies i s’encarrega ell mateix.
- DESCENTRALITZAT, model espanyol
  - L’Estat delega competències en les autonomies perquè s’encarreguen elles mateixes.

Les COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES és la capacitat/poder de dir, fer o decidir (sobre aquesta competència, com l’educació o la sanitat) que delega un Estat en cada autonomia. Poden ser:
- PLENES: Totalment de l’autonomia, no es comparteix amb el Govern Central.
  - Per exemple, en Espanya, l’educació, la sanitat…
- COMPARTIDES: És decisió del Govern Central i l’autonomia, normalment perquè influeix en majors dimensions.
  - Per exemple, en Espanya, la gestió de carreteres, legislació laboral…

ESPANYA DESCENTRALITZADA

Una vegada entés açò, és evident que Espanya és un estat descentralitzat perquè, com posa més dalt, delega unes competències autonòmiques (a les autonomies, evidentment) perquè aquestes s’encarreguen per elles mateixes de dir, decidir o fer algo sobre aquesta competència (pot ser l’educació, la sanitat, la gestió de carreteres, la legislació laboral…).

Al mateix temps, aquestes autonomies deleguen algunes competències en províncies, i aquestes en municipis. Per tant, aquesta és l’organització territorial d’Espanya:

CONJUNT DE MUNICIPIS = PROVÍNCIA
CONJUNT DE PROVÍNCIES (o 1 única) = COMUNITAT AUTÒNOMA
CONJUNT DE C.C.A.A = ESTAT ESPANYOL

A continuació hi ha informació bàsica sobre cadascun d’aquestes divisions per les quals es regeix Espanya.

MUNICIPIS I ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

És la unitat territorial i administrativa més elemental / bàsica de l’Estat.

L’Ajuntament és la institució que té les competències de:
- prestar serveis
- cobrar impostos
- sancionar
S’exerceixen sobre un territori (poble o ciutat), que s’anomena terme municipal.

A Espanya hi ha 8122 municipis.

La població tria a uns regidors, els quals trien d’entre ells a un batle. **Regidors** i **batle** formen part de l’administració de l’ajuntament.

POBLES O CIUTATS ESPANYOLS

A Espanya, es considera que un municipi, segons els habitants, és:

POBLE: <10.000 habitants
CIUTAT: >10.000 habitants

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL

Per a desenvolupar les seues funcions, un municipi obté diners dels impostos, i el que rep de l’autonomia i el Govern Central.

SERVEIS MUNICIPALS

Els municipis presten serveis com la il·luminació pública, neteja, recollida de fem, cementeris, aigua potable…

Segons el nombre d’habitants, també té l’obligació de prestar els següents serveis:

>5.000 habitants: biblioteca, parc públic, mercat…
>20.000 habitants: protecció civil, serveis socials, instal·lacions esportives…
>50.000 habitants: transport urbà, protecció del medi ambient.

PROVÍNCIES I ADMINISTRACIÓ PROVINCIAL

Les províncies són unitats territorials i administratives formades per un conjunt de municipis als quals presta serveis.

La Diputació provincial és la institució que s’encarrega de:
- governar i administrar la província
- fa complir les funcions provincials

El conjunt de regidors dels municipes trien a uns diputats, els quals trien d’entre ells a un president de la diputació. Formen part de l’administració de la diputació provincial els **diputats** i el **president de la diputació**.

FUNCIONS DE LES PROVÍNCIES

Representa l’àmbit electoral de l’Estat.
Serveix de divisió territorial dins d’una comunitat autònoma per a l’Estat.
Coopera amb els municipis, ajudant-los amb serveis i activitats.

COMUNITATS AUTÒNOMES UNIPROVINCIALS

Algunes comunitats autònomes són uniprovincials perquè estan formades per, com diu la paraula, una única província, per tant aquesta coincideix amb el territori total de l’autonomia.

LES AUTONOMIES

Forma d’organització descentralitzada d’un Estat, ja que se’ls cedeix unes competències autonòmiques. Està formada per un conjunt (o una única) província.

EVOLUCIÓ

Segons la Constitució de 1978, les províncies amb característiques comuns es convertien en COMUNITATS AUTÒNOMES.
Entre el 1979 i 1983 van formar-se les 17 províncies espanyoles, 7 de les quals són uniprovincials.
El 1995, Ceuta i Melilla van convertir-se en ciutats autonòmiques.

ESTATUT D’AUTONOMIA

L’Estatut d’autonomia és el conjunt de lleis més importants de l’autonomia a través les quals aquesta es regeix. Recull les institucions, normes i competències.

INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES DE GOVERN

7. LA UNIÓ EUROPEA (UE)

ORIGEN

La idea de crear la UE va començar després de la Segona Guerra Mundial.
Va ser aleshores quan els països s’adonaren de que era millor treballar junts i cooperar, que barallar-se, com havien fet almenys fins al moment.

EVOLUCIÓ

Al principi únicament tenia una finalitat econòmica quan va crear-se com asociació de carbó i acer per intercanviar els potencials de Francia i Alemania, que estaven enemistats. Els països fundadors eren:
- Francia
- Alemania
- Italia
- Bélgica
- Holanda / Países Bajos
- Luxemburgo

Després, van unir-se més i més països (fins 27, actualment) perquè l’interés va augmentar, amb una finalitat més que econòmica: política, social…

OBJECTIUS DE LA UE

Que hi hagi pau.
Que les persones tinguen una bona vida.
Que hi hagi justícia i ningú es quede fora.
Que es respecten els idiomes i cultures múltiples.
Que es respecten els drets humans i hi hagi igualtat per a tots.
Que l’economia europea siga forta.
Que els països utilitzen la mateixa moneda, l’euro, per fer negocis junts.

LLIURE CIRCULACIÓ

La lliure circulació és el dret que tenen les persones, mercancíes o capitals de viatjar, viure, estudiar o treballar a qualsevol país de la UE.

Açò té una FINALITAT ECONÒMICA, ja que afavoreix el comerç i mercat entre els països per enfortir l’economia dels pertanyents a la UE.

ENTRAR EN LA UNIÓ EUROPEA

Perquè els objectius s’aconsegueixen, és necessari complir dues condicions per formar part de la UE:

Estar d’acord i treballar perquè les lleis i valors de la UE es respecten.
Arribar a un nivell d’economia mínim i ser competents per formar part del mercat europeu, sense suposar un perjuici per a la resta de països al necessitar ajudes.

Alguns països que treballen hui en dia en formar part de la UE però encara no ho aconsegueixen són:

Perquè no arriben a la riquesa mínima:
- Albania
- Macedonia del Norte
- Montenegro
- Serbia
Perquè no compleixen les lleis ni drets humans:
- Turquía

ÒRGANS DE GOVERN DE LA UE

Els òrgans de govern més importants de la UE són els següents:

La COMISIÓ EUROPEA, encarregada de fer i executar les lleis, amb el poder executiu.
El PARLAMENT EUROPEU, encarregat de defender els drets i parlar o decidir sobre les lleis, amb el poder legislatiu.
El CONSELL DE LA UE, encarregat de les reunions de qui toma decisions, amb el poder legislatiu.
El TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UE, encarregat de fer complir les lleis, amb el poder judicial.

Però, hi ha més òrgans de govern com el Tribunal de cuentas, que s’encarrega de dirigir l’economia europea i controlar el bon ús dels diners.

ANYS D’INCORPORACIÓ DELS PAÏSOS A LA UE

1957: Francia, Alemania, Italia, Bélgica, Países Bajos / Holanda, Luxemburgo
1973: Reino Unido, Dinamarca, Irlanda
1981: Grecia
1986: España, Portugal
1995: Finlandia, Austria, Suecia
2004: Polonia, Hungría, Chequia / República Checa, Eslovenia, Estonia, Eslovaquia, Lituania, Letonia, Chipre, Malta
2007: Rumanía, Bulgaria
2013: Croacia
2020: ~~Reino Unido~~

En total, eren 28 països pertanyents a la UE que després del 2020 van ser 27, amb l’eixida del Reino Unido.

1. L’ESTAT