Blog

Biologia i geologia: l’organització del cos humà.

Descarga els arxius que he creat i utilitzat per escriure l’entrada:

(PowerPoint) ESQUEMES – Organització del cos humàDescarga
(PowerPoint) EXPLICACIONS – Organització del cos humàDescarga
(Word) ESQUEMES – L’organització del cos humàDescarga

1. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ

Les unitats que formen un ésser viu presenten diferents nivells d’organització:

  • ÀTOM (BIOELEMENTS): són elements químics que es troben als éssers vius.
    (oxígen (O), hidrogen (H), sodi (Na), calci (Ca), clor (Cl), potassi (K)…)
  • MOLÈCULES: és la unió de 2 o més àtoms.
    (aigua (H2O), oxígen (O2), diòxid de carboni (CO2)…)
  • ORGÀNULS: són un conjunt de molècules que formen estructures cel·lulars.
    (ribosomes, mitocondris, aparell de Golgi, lisosomes, vacúols…)
  • CÈL·LULA: conjunt d’orgànuls que els confereixen una propietat única: la vida. Capaç de fer les tres funcions vitals.
    (neurones, nefrones, cèl·lules glia, glòbuls blancs/rojos, osteòcits…)
  • TEIXIT: conjunt de cèl·lules especialitzades en una mateixa funció.
    (muscular, nerviós, conjuntiu, connectiu, epitelial…)
  • ÒRGANS: conjunt de diversos teixtis amb una funció específica.
    (cor, cervell, òssos, fetge, pàncrees, arteries…)
  • SISTEMES/APARELLS: conjunt de òrgans semblants (sistemes) o diferents (aparells) que tenen una funció vital.
    (sistema circulatori sanguini, aparell digestiu, sistema nerviós, aparell respiratori…)
  • ORGANISME: conjunt de sistemes/aparells que formen un ésser viu independent que duen a terme totes les funcions vitals.
    (ésser humà, animals, plantes, fongs, moneres, protoctists, protozous…)
ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ (exemples visuals)

2. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

Els bioelements (àtoms d’éssers vius) es combinen per formar biomolècules.

  • BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES: presents tant a éssers vius com a matèria inerta.
    (aigua (H2O), sals minerals (sals)…)
AIGUA (H2O)SALS MINERALS
Forma un 65% del cos.
Depén de:
·Edat: menor edat, més aigua.
·Sexe: homes més aigua que dones.
·Òrgan de l’organisme.		Pot aparèixer de dues formes:
·Ions: dissoltes (sodi (Na), potassi (K)…).
·Cristalls: precipitades (fosfats i carbonat dels òssos).
  • BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: exclusives dels éssers vius.
    (glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics…)
GLÚCIDSLÍPIDSPROTEÏNESÀCIDS NUCLEICS
Dividides en:
·Monosacàrids: simples (glucosa).
·Polisacàrics: complexes (glucògen).		Els més coneguts són:
·Greixos.
·Colesterol.		Macromolècules formades per l’unió d’aminoàcids.

(anticossos, hemoglobina…)		Unió de nucleòtids

(adn = àcid desoxiribonucleic)

3. LA CÈL·LULA, UNITAT BÀSICA DE L’ÉSSER VIU

La cèl·lula és l’unitat més xicoteta i simple amb vida. Forma parte de tots els éssers vius i són distintes entre sí segons la funció en la que s’especialitzen, però tenen els mateixos orgànuls en distintes quantitats.
Per això, deim que és:

  • La unitat morfològica, ja que forma totes les estructures.
  • La unitat fisiològica, perquè cada cèl·lula fa les tres funcions vitals.
  • La unitat genètica, perquè cada cèl·lula conté el material genètic de l’individu.
  • La unitat d’origen, perquè tota cèl·lula prové, per divisió, d’una altra cèl·lula anterior.

ÉSSERS VIUS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS

Els organismes unicel·lulars són els que es formen per una sola cèl·lula, com els protozous, algunes algues i el regne moneres.
Els organismes pluricel·lulars són els formats per 2 o més cèl·lules, com els animals, les plantes, els protoctists i les fongs.

ORGANISMES UNICEL·LULARS ORGANISMES PLURICEL·LULARS
una sola cèl·lula2 o més cel·lules
(protozous, algunes algues i moneres)(animals, plantes, protoctists i fongs)
TABLA/RESUMEN

FUNCIONS VITALS A LES CÈL·LULES

NUTRICIÓRELACIÓREPRODUCCIÓ
Són els processos per obtindre matèria i energia a partir dels nutrients.
1. Agafa nutrients de l’exterior per crèixer i obtindre energia.
2. Somet els nutrients a uns processos químics per fer el metabolisme cel·lular:
·CATABOLISME: transormació de substàncies orgàniques complexes en simples (destructiu).
·ANABOLISME: transofmració de substàncies orgàniques simples en complexes. Aquest procés requereix energia (constructiu).		Permet recollir informació dels medis intern i extern i comunicar-se amb altres cèl·lules.És la divisió de cèl·lules per formar noves. Segons el tipus d’organisme, diferenciem dos:
–ORGANISMES UNICEL·LULARS: augment població (espècie).
(com cada organisme és una sola cèl·lula, cada nova que s’origina és un organisme nou i per tant augmenta la població de l’espècie).
–ORGANISMES PLURICEL·LULARS: augment cèl·lules a l’organisme per creixement o renovació de teixits (no augmenta la població, simplement s’afig una nova cèl·lula a totes les existents a l’organisme).

4. LA CÈL·LULA PROCARIOTA

CARACTERÍSTIQUES

  • Organització senzilla.
  • Dimensions reduïdes (1-10µm).
  • Són els bacteris.
  • SOBRE LES PARTS:
    • No té nucli.
    • L’únic orgànul que presenta són els ribosomes.
    • Pot presentar una càpsula bacteriana que envolta la paret cel·lular.
    • L’envolta una membrana plasmàtica i una paret cel·lular.
    • Pot presentar apèndix com fímbries (pèls) o flagels (cola) per moure’s.
    • El material genètic o cromosoma bacterià es troba dispers al citoplasma, situat al «NUCLEOIDE».
    • L’espai del seu interior s’anomena citoplasma, on hi ha un medi fluid, «citosol«.

5. LA CÈL·LULA EUCARIOTA

CARACTERÍSTIQUES

  • Organització més complexa.
  • Dimensions majors (10-100µm).
  • Presenta 3 estructures:
    • MEMBRANA PLASMÀTICA: la envolta. Diferent model que la procariota (a l’animal s’anomena MOSAIC FLUID).
    • CITOPLASMA: espai entre la membrana plasmàtica i el nucli. Es troba:
      • CITOSOL: medi fluid intern.
      • ORGÀNULS: estructures amb funcions.
      • CITOESQUELET: fibres proteïques que donen moviment i forma.
    • NUCLI: estructura amb material genètic, embolcall nuclear amb porus (intercanvi substàncies).
      • NUCLEOPLASMA: medi fluid.
      • CROMOSOMA/CROMATINA: fibres d’ADN amb proteïnes (HISTONES). Poden aparèixer en forma dispersa (cromatina) o, si es divideixen, en forma condensa (cromosoma), fins que es tornen a dispersar.
      • NUCLÈOL: encarregat de la formació de ribosomes.
ESQUEMA CROMOSOMA/CROMATINA

LA CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL I VEGETAL

LA CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL
LA CÈL·LULA EUCARIOTA VEGETAL
DIFERÈNCIESDIFERÈNCIES
·No té cloroplasts.
·Té molts i xicotets vacúols (emmagatzemen aigua).
·No té paret cel·lular.
·Poden presentar cilis o flagels, que són prolongacions que intervenen en el moviment cel·lular.		·Té cloroplasts (fan la fotosíntesi i afigen el pigment verd).
·Té pocs i molt grans vacúols (emmagatzemen aigua).
·Té paret cel·lular.
·No tenen cilis ni flagels.
ORGÀNULS EN COMÚ
·Mitocondris: obtenen energia a partir de la respiració cel·lular.
·Ribosomes: síntesi de proteïnes.
·Lisosomes: digestió cel·lular.
·Centrosoma: microtúbuls (centríols) i àster que fan la divisió cel·lular.
·Aparell de Golgi: emmagatzema substàncies del reticle i expulsa per les vesícules les de rebuig.
·Reticle endoplasmàtic:
–llis: produïr lípids.
–rugós: produïr proteínes (amb ribosomes).
·Citoesquelet: fibres proteïques que donen forma i moviment.

6. ELS TEIXITS HUMANS

  • TEIXITS EPITELIALS: cèl·lules polièdriques sense a penes substància intercel·lular:
EPITELIS DE REVESTIMENT: superfícies internes i externes de l’organisme (envolten).EPITELIS GLANDULARS: formen glàndules que alliberen substàncies.
·Epidermis: pell.
·Mucoses: interior tub digestiu.
·Endotelis: interior vassos sanguinis.		·Glàndules exocrines (sudorípares).
·Glàndules endocrines (tiroides).
  • TEIXITS CONNECTIUS: cèl·lules i fibres amb molta substància intercel·lular:
Teixit òssiTeixit adipós (greixos)Teixit cartilaginósTeixit conjuntiu (unió teixits i òrgans)Teixit sanguini
Amb cèl·lules anomenades osteòcits.Amb cèl·lules anomenades adipòcits.Amb cèl·lules anomenades condròcits.Amb cèl·lules anomenades fibroblasts.Amb glòbuls blancs i rojos.
  • TEIXITS MUSCULARS: teixits contràctils, amb cèl·lules anomenades miòcits o fibres musculars:
TEIXIT MUSCULAR LLISTEIXIT MUSCULAR ESTRIATTEIXIT MUSCULAR CARDÍAC
Contracció involuntària, viscerals.
(esòfag, intestí…)		Contracció voluntària, esquelètics.
(bíceps, isquiotibials…)		Contracció involuntària, estriats
(cor)
  • TEIXITS NERVIÓS: transmisió informació per l’organisme.
NEURONESCÈL·LULES GLIA
Transmeten impulsos nerviosos.Protegeixen neurones.

7. ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS

SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICIÓ

  • APARELL DIGESTIU:
    • Òrgans: fetge, pàncrees, boca…
    • Funció: obtindre nutrients necessaris dels aliments.
  • APARELL RESPIRATORI:
    • Òrgans: pulmons, bronquis, víes nasals…
    • Funció: proporcionar oxígen i expulsar diòxid de carboni.
  • SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI:
    • Òrgans: venes, artèries, cor.
    • Funció: distribució de sang, nutrients i oxígen; recollir substàncies de rebuig.
  • APARELL EXCRETOR:
    • Òrgans: renyons, uretra, vejiga. ..
    • Funció: expulsió de substàncies de rebuig a partir del metabolisme cel·lular.

SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA RELACIÓ

  • SISTEMA NERVIÓS:
    • Òrgans: cervell, encèfal, mèdul·la espinal.
    • Funció: captar informació dels medis, conduïr impulsos nerviosos per elaborar ordres.
  • APARELL LOCOMOTOR:
    • SISTEMA MUSCULAR:
      • Òrgans: músculs.
      • Funció: locomoció, mantindre postura.
    • SISTEMA ESQUELÈTIC:
      • Òrgans: óssos.
      • Funció: locomoció, protecció òrgans i estrctures.
  • SISTEMA ENDOCRÍ:
    • Òrgans: tiroides, ovaris, pàncrees.
    • Funció: fabricar hormones que actúen a les cèl·lules.

SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA REPRODUCCIÓ

  • APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ:
    • Òrgans: penis, testicles, pròstata.
    • Funció: fabricar espermatozoides (per fecundar l’òvul).
  • APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ:
    • Òrgans: ovaris, uretra, trompes de Fal·lopi.
    • Funció: fabricar òvuls i acollir el possible fetus.

Deja una respuesta