Descarga els arxius que he creat i utilitzat per escriure l’entrada:
1. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Les unitats que formen un ésser viu presenten diferents nivells d’organització:
- ÀTOM (BIOELEMENTS): són elements químics que es troben als éssers vius.
(oxígen (O), hidrogen (H), sodi (Na), calci (Ca), clor (Cl), potassi (K)…) - MOLÈCULES: és la unió de 2 o més àtoms.
(aigua (H2O), oxígen (O2), diòxid de carboni (CO2)…) - ORGÀNULS: són un conjunt de molècules que formen estructures cel·lulars.
(ribosomes, mitocondris, aparell de Golgi, lisosomes, vacúols…) - CÈL·LULA: conjunt d’orgànuls que els confereixen una propietat única: la vida. Capaç de fer les tres funcions vitals.
(neurones, nefrones, cèl·lules glia, glòbuls blancs/rojos, osteòcits…) - TEIXIT: conjunt de cèl·lules especialitzades en una mateixa funció.
(muscular, nerviós, conjuntiu, connectiu, epitelial…) - ÒRGANS: conjunt de diversos teixtis amb una funció específica.
(cor, cervell, òssos, fetge, pàncrees, arteries…) - SISTEMES/APARELLS: conjunt de òrgans semblants (sistemes) o diferents (aparells) que tenen una funció vital.
(sistema circulatori sanguini, aparell digestiu, sistema nerviós, aparell respiratori…) - ORGANISME: conjunt de sistemes/aparells que formen un ésser viu independent que duen a terme totes les funcions vitals.
(ésser humà, animals, plantes, fongs, moneres, protoctists, protozous…)
2. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS
Els bioelements (àtoms d’éssers vius) es combinen per formar biomolècules.
- BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES: presents tant a éssers vius com a matèria inerta.
(aigua (H2O), sals minerals (sals)…)
AIGUA (H2O) | SALS MINERALS |
---|---|
Forma un 65% del cos. Depén de: ·Edat: menor edat, més aigua. ·Sexe: homes més aigua que dones. ·Òrgan de l’organisme. | Pot aparèixer de dues formes: ·Ions: dissoltes (sodi (Na), potassi (K)…). ·Cristalls: precipitades (fosfats i carbonat dels òssos). |
- BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES: exclusives dels éssers vius.
(glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics…)
GLÚCIDS | LÍPIDS | PROTEÏNES | ÀCIDS NUCLEICS |
---|---|---|---|
Dividides en: ·Monosacàrids: simples (glucosa). ·Polisacàrics: complexes (glucògen). | Els més coneguts són: ·Greixos. ·Colesterol. | Macromolècules formades per l’unió d’aminoàcids. (anticossos, hemoglobina…) | Unió de nucleòtids (adn = àcid desoxiribonucleic) |
3. LA CÈL·LULA, UNITAT BÀSICA DE L’ÉSSER VIU
La cèl·lula és l’unitat més xicoteta i simple amb vida. Forma parte de tots els éssers vius i són distintes entre sí segons la funció en la que s’especialitzen, però tenen els mateixos orgànuls en distintes quantitats.
Per això, deim que és:
- La unitat morfològica, ja que forma totes les estructures.
- La unitat fisiològica, perquè cada cèl·lula fa les tres funcions vitals.
- La unitat genètica, perquè cada cèl·lula conté el material genètic de l’individu.
- La unitat d’origen, perquè tota cèl·lula prové, per divisió, d’una altra cèl·lula anterior.
ÉSSERS VIUS UNICEL·LULARS I PLURICEL·LULARS
Els organismes unicel·lulars són els que es formen per una sola cèl·lula, com els protozous, algunes algues i el regne moneres.
Els organismes pluricel·lulars són els formats per 2 o més cèl·lules, com els animals, les plantes, els protoctists i les fongs.
ORGANISMES UNICEL·LULARS | ORGANISMES PLURICEL·LULARS |
---|---|
una sola cèl·lula | 2 o més cel·lules |
(protozous, algunes algues i moneres) | (animals, plantes, protoctists i fongs) |
FUNCIONS VITALS A LES CÈL·LULES
NUTRICIÓ | RELACIÓ | REPRODUCCIÓ |
---|---|---|
Són els processos per obtindre matèria i energia a partir dels nutrients. 1. Agafa nutrients de l’exterior per crèixer i obtindre energia. 2. Somet els nutrients a uns processos químics per fer el metabolisme cel·lular: ·CATABOLISME: transormació de substàncies orgàniques complexes en simples (destructiu). ·ANABOLISME: transofmració de substàncies orgàniques simples en complexes. Aquest procés requereix energia (constructiu). | Permet recollir informació dels medis intern i extern i comunicar-se amb altres cèl·lules. | És la divisió de cèl·lules per formar noves. Segons el tipus d’organisme, diferenciem dos: –ORGANISMES UNICEL·LULARS: augment població (espècie). (com cada organisme és una sola cèl·lula, cada nova que s’origina és un organisme nou i per tant augmenta la població de l’espècie). –ORGANISMES PLURICEL·LULARS: augment cèl·lules a l’organisme per creixement o renovació de teixits (no augmenta la població, simplement s’afig una nova cèl·lula a totes les existents a l’organisme). |
4. LA CÈL·LULA PROCARIOTA
CARACTERÍSTIQUES
- Organització senzilla.
- Dimensions reduïdes (1-10µm).
- Són els bacteris.
- SOBRE LES PARTS:
- No té nucli.
- L’únic orgànul que presenta són els ribosomes.
- Pot presentar una càpsula bacteriana que envolta la paret cel·lular.
- L’envolta una membrana plasmàtica i una paret cel·lular.
- Pot presentar apèndix com fímbries (pèls) o flagels (cola) per moure’s.
- El material genètic o cromosoma bacterià es troba dispers al citoplasma, situat al «NUCLEOIDE».
- L’espai del seu interior s’anomena citoplasma, on hi ha un medi fluid, «citosol«.
5. LA CÈL·LULA EUCARIOTA
CARACTERÍSTIQUES
- Organització més complexa.
- Dimensions majors (10-100µm).
- Presenta 3 estructures:
- MEMBRANA PLASMÀTICA: la envolta. Diferent model que la procariota (a l’animal s’anomena MOSAIC FLUID).
- CITOPLASMA: espai entre la membrana plasmàtica i el nucli. Es troba:
- CITOSOL: medi fluid intern.
- ORGÀNULS: estructures amb funcions.
- CITOESQUELET: fibres proteïques que donen moviment i forma.
- NUCLI: estructura amb material genètic, embolcall nuclear amb porus (intercanvi substàncies).
- NUCLEOPLASMA: medi fluid.
- CROMOSOMA/CROMATINA: fibres d’ADN amb proteïnes (HISTONES). Poden aparèixer en forma dispersa (cromatina) o, si es divideixen, en forma condensa (cromosoma), fins que es tornen a dispersar.
- NUCLÈOL: encarregat de la formació de ribosomes.
LA CÈL·LULA EUCARIOTA ANIMAL I VEGETAL
DIFERÈNCIES | DIFERÈNCIES |
---|---|
·No té cloroplasts. ·Té molts i xicotets vacúols (emmagatzemen aigua). ·No té paret cel·lular. ·Poden presentar cilis o flagels, que són prolongacions que intervenen en el moviment cel·lular. | ·Té cloroplasts (fan la fotosíntesi i afigen el pigment verd). ·Té pocs i molt grans vacúols (emmagatzemen aigua). ·Té paret cel·lular. ·No tenen cilis ni flagels. |
ORGÀNULS EN COMÚ |
---|
·Mitocondris: obtenen energia a partir de la respiració cel·lular. ·Ribosomes: síntesi de proteïnes. ·Lisosomes: digestió cel·lular. ·Centrosoma: microtúbuls (centríols) i àster que fan la divisió cel·lular. ·Aparell de Golgi: emmagatzema substàncies del reticle i expulsa per les vesícules les de rebuig. ·Reticle endoplasmàtic: –llis: produïr lípids. –rugós: produïr proteínes (amb ribosomes). ·Citoesquelet: fibres proteïques que donen forma i moviment. |
6. ELS TEIXITS HUMANS
- TEIXITS EPITELIALS: cèl·lules polièdriques sense a penes substància intercel·lular:
EPITELIS DE REVESTIMENT: superfícies internes i externes de l’organisme (envolten). | EPITELIS GLANDULARS: formen glàndules que alliberen substàncies. |
---|---|
·Epidermis: pell. ·Mucoses: interior tub digestiu. ·Endotelis: interior vassos sanguinis. | ·Glàndules exocrines (sudorípares). ·Glàndules endocrines (tiroides). |
- TEIXITS CONNECTIUS: cèl·lules i fibres amb molta substància intercel·lular:
Teixit òssi | Teixit adipós (greixos) | Teixit cartilaginós | Teixit conjuntiu (unió teixits i òrgans) | Teixit sanguini |
---|---|---|---|---|
Amb cèl·lules anomenades osteòcits. | Amb cèl·lules anomenades adipòcits. | Amb cèl·lules anomenades condròcits. | Amb cèl·lules anomenades fibroblasts. | Amb glòbuls blancs i rojos. |
- TEIXITS MUSCULARS: teixits contràctils, amb cèl·lules anomenades miòcits o fibres musculars:
TEIXIT MUSCULAR LLIS | TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT | TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC |
---|---|---|
Contracció involuntària, viscerals. (esòfag, intestí…) | Contracció voluntària, esquelètics. (bíceps, isquiotibials…) | Contracció involuntària, estriats (cor) |
- TEIXITS NERVIÓS: transmisió informació per l’organisme.
NEURONES | CÈL·LULES GLIA |
---|---|
Transmeten impulsos nerviosos. | Protegeixen neurones. |
7. ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS
SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICIÓ
- APARELL DIGESTIU:
- Òrgans: fetge, pàncrees, boca…
- Funció: obtindre nutrients necessaris dels aliments.
- APARELL RESPIRATORI:
- Òrgans: pulmons, bronquis, víes nasals…
- Funció: proporcionar oxígen i expulsar diòxid de carboni.
- SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI:
- Òrgans: venes, artèries, cor.
- Funció: distribució de sang, nutrients i oxígen; recollir substàncies de rebuig.
- APARELL EXCRETOR:
- Òrgans: renyons, uretra, vejiga. ..
- Funció: expulsió de substàncies de rebuig a partir del metabolisme cel·lular.
SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA RELACIÓ
- SISTEMA NERVIÓS:
- Òrgans: cervell, encèfal, mèdul·la espinal.
- Funció: captar informació dels medis, conduïr impulsos nerviosos per elaborar ordres.
- APARELL LOCOMOTOR:
- SISTEMA MUSCULAR:
- Òrgans: músculs.
- Funció: locomoció, mantindre postura.
- SISTEMA ESQUELÈTIC:
- Òrgans: óssos.
- Funció: locomoció, protecció òrgans i estrctures.
- SISTEMA MUSCULAR:
- SISTEMA ENDOCRÍ:
- Òrgans: tiroides, ovaris, pàncrees.
- Funció: fabricar hormones que actúen a les cèl·lules.
SISTEMES/APARELLS QUE INTERVENEN EN LA REPRODUCCIÓ
- APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ:
- Òrgans: penis, testicles, pròstata.
- Funció: fabricar espermatozoides (per fecundar l’òvul).
- APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ:
- Òrgans: ovaris, uretra, trompes de Fal·lopi.
- Funció: fabricar òvuls i acollir el possible fetus.