El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partir de la informació explicada en classe:
1. La crisi de 1929 i la gran depressió
1.1) Context
Durant la dècada dels 1920 anomenada «Feliços anys vint«, va haver un creixement econòmic general, especialment en E.E.U.U ja que no van patir la IªGM. Amb això, va augmentar el comerç intern gràcies a la venda de nous productes com cotxes i electrodomèstics i les noves formes de venda a través de publicitat o préstecs. A més, també van augmentar les exportacions ja que la capacitat de producció era major que la capacitat de consumició, degut a l’aplicació del treball en cadena (fordisme) que suposava la disminució de preus i la substitució del treball artesanal. D’altra banda, va haver una pujada de la borsa per damunt de la producció i el benefici de les empreses mitjançant l’especulació.
1.2) Causes del crac
El crac de la borsa va ocòrrer per un augment artificial d’aquesta per damunt del benefici de les empreses, formant una bambolla especulativa. A més, la gent es va endeutar per comprar electrodomèstics i cotxes demanant préstecs i invertint en borsa. Així, la situació va esclatar el 24 d’octubre de 1929, dia anomenat Dijous Negre per la caiguda de la borsa en picat (crac de la borsa). Això va suposar la imposibilitat dels inversors per pagar les deutes, causant una crisi de liquiditat ja que els bancs no podien cobrar els préstecs i que derivaria en una crisi bancària perquè haurien de tancar. El Dimarts Negre es van reunir els majors inversors per reviure la confiança de la gent en l’economia i recuperar les inversions, però va ser un fracàs.
1.3) Conseqüències del crac
Després del crac de la borsa, molta gent es va arruïnar perquè va perdre diners en el banc i en la borsa. Per aquest motiu, va haver una reducció del consum (disminució de la demanda) i amb això una caiguda de preus (deflació), especialment agrícoles. Les empreses no podien vendre els seus productes així que van haver de tancar, generant un augment de l’atur de 1,6 a 4,3 milions.
Amb el temps, la crisi es va globalitzar i va disminuir el comerç mundial, donant inici al període anomenat «Gran Depressió«. Novament, va crèixer l’atur i la pobresa i amb la disminució de la demanda les empreses van haver de tancar. D’altra banda, els bancs americans reclamaven préstecs a Europa, que va entrar en crisi.
1.3) Les eixides de la crisi
Amb aquest estat de crisi, en Estats Units, el president Roosevelt va aplicar el «New Deal«, una teoria amb funció d’efecte multiplicador o bola de neu que consisteix en demanar i gastar diners per recuperar el cercle de l’economia i tornar al pagament d’impostos. Per aconseguir aquest objectiu, s’havia de tomar control sobre els bancs, donar ajudes a les empreses i augmentar els salaris. També era necessària la construcció d’obres públiques i la reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals per generar llocs de treball. Finalment, s’havia de destruir els excedents agrícoles per disminuir l’oferta i pujar els preus, beneficiant als agricultors. Aquesta teoria va ser proposada per John Maynard Kenyes, mentre que posteriorment Hayek defensaria l’opció oposta: l’estalvi.
Els països del nord (Dinamarca, Noruega, Suècia), van aplicar polítiques semblants per eixir de la crisi. En canvi, els països feixistes van optar per una autarquia, és a dir, sistema que consisteix en la producció de les necessitats i la restricció de les importacions per enfortir l’economia del país. També van invertir en obres públiques i en la indústria d’armaments, mentre tenien actituds agressives cap als països veïns que derivarien en la IIª Guerra Mundial. D’altra banda, els països amb economia capitalista estaven patint la crisi més greu dels anys 30. Al contrari, la URSS amb el sistema comunista estava tenint un gran creixement econòmic.
2. El feixisme italià
2.1) Característiques feixisme
El feixisme es caracteritza per una exaltació de l’Estat per damunt de l’individu, generant una conciència gregària que segueix tota la població, fent culte a un líder caristmàtic que els representa i al que obedeixen cegament. L’Estat autoritari i repressiu intervé en l’economia i rebutja el liberalisme i la democràcia. Defensa un nacionalisme agressiu amb l’objectiu d’expansió territorial, el racisme i persecució de minories i la legitimació de la violència.
2.2) Itàlia en la postguerra (context)
La Iª Guerra Mundial va deixar en Itàlia moltes morts, una baixada de salaris, augment de preus i d’atur, un elevat deute i en general una economia desfeta. A més, el país se sentia descontent i enganyat perquè Gran Bretanya i França no el van donar les terres promeses durant la guerra. Com a resultat, havia una gran inestabilitat política i forta tensió social entre els treballadors que es revoltaven i la burgesia que tenia por del triomf de la revolució obrera.
2.3) L’ascens del feixisme
Aprofitant aquesta situació descontrolada, l’any 1919, Mussolini va crear el grup «fasci de combat« (camises negres) que atacaven violentament. Dos anys després, el 1921, es va transformar en el Partit Nacional Feixista (PNF), que volia un Estat fort que garantia la propietat privada amb expansió per l’exterior. Aquest partit va ser recolzat per la burgesia, l’església i el rei. Després del seu fracàs en les eleccions, l’any següent 1922 van boicotegar una vaga general de treballadors organitzant una Marxa sobre Roma, pressionant fins que el rei va nomenar Mussolini cap del govern.
2.3) La dictadura feixista
Entre 1922 i 1925, Mussolini es va fer amb tot el poder, instaurant una dictadura feixista que perseguia als adversaris polítics amb pallises, empresonaments o assassinats, manipulava les eleccions i prohibia els partits polítics (menys el PNF), les vagues i els sindicats. També va eliminar la democràcia i el parlament per atorgar-se a si mateix tot el poder com il Duce (el guia). Va instaurar una censura, controlava l’economia amb objectiu d’autarquia i dirigia fins i tot la vida social. En quant a la política exterior, era militarista i expansionista seguint el model de l’Imperi Romà: organitzava campanyes per recuperar territoris perduts com Trieste, Dalmàcia o el sud-est de França, i buscava l’expansionisme colonial en Líbia, Albània o Etiopia.
3. L’Alemanya nazi
3.1) La República de Weimar
En acabar la Iª Guerra Mundial, es va instaurar La República de Weimar, que havia de fer front a la greu crisi econòmica per a hiperinflació, al pagament de les reparacions de guerra, a la inestabilitat política i social i als intents de revolucions obreres i colps d’estat nazis.
3.2) Com va arribar Hitler al poder
Hitler va ser nomenat canceller aprofitant els recursos de la democràcia. Una vegada en aquesta posició, es va presentar com alternativa i solució al descontentament social i la crisi política i econòmica, ja que en plena crisi la població tomava decisions radicals que progressivament serien més violentes. Va crear un programa demagògic i populista que arribava a la gent gràcies a les seues habilitats de lideratge i manipulació política, creant un sentiment de pàtria per als alemans. També va imposar terror mitjançant les organitzacions paramilitars nazis.
3.3) Hitler i el Partit Nazi
L’any 1920, Adolf Hitler va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP), que tenia a disposició una organització paramilitar. Després del fracàs de l’intent de colp d’Estat «putsch de Munic«, va ser empresonat i va escriure en la presó el «Mein Kampf» («La Meua Lluita»), llibre en el qual defensava l’anticomunisme, antiparlamentarisme, superioritat de la raça ària (racisme), antisemitisme (odi als jueus) i el ultranacionalisme expansiu. En plena crisi, el Partit Nazi generava demagògia en la gent, ja que prometia treball, pujada de salaris, seguretat i benefici de la burgesia, acusant als jueus, comunistes i demòcrates de provocar la crisi. A més, atacava a les organitzacions d’esquerres i defendia l’ordre social capitalista front al perill revolucionari.
3.4) El nazisme al poder
En les eleccions de 1932, Hitler va ser nomenat canceller i va transformar la democràcia en una dictadura nazi, incendiant el Parlament, acusant als comunistes i jueus i atorgant-se a si mateix el poder mitjançant la proclamació del III Reich (Imperi) amb ell com führer (guia).
Gràcies per veure! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).