La informació d’aquesta entrada ha sigut extreta dels següents arxius que he creat:
1. EL TEXT CIENTÍFIC
El text científic és un text expositiu/explicatiu que té la finalitat de transmetre coneixements i informar sobre la ciència i tècnica.
TIPUS
Diferenciem dos tipus de textos científics segons la finalitat, l’autor i el registre:
- Textos especialitzats: escrits per científics o especialistes que s’intercanvien informació mitjançant un registre formal o especialitzat.
- Textos divulgatius: escrits per periodistes amb una finalitat didàctica (com aprenentatge) mitjançant un registre estàndard.
RECURSOS LINGÜÍSTICS
Per identificar aquests tipus de textos, s’empren uns recursos lingüístics que els caracteritzen:
- Ús d’un registre tècnic amb gran formalitat, objectivitat i precisió lèxica.
- Inclusió de recursos visuals, descripcions i instruccions.
- Ús de la tercera persona, la forma impersonal o el plural de cortesia en present d’indicatiu (per donar objectivitat).
- Ús de substantius monosèmics i unívocs (amb un únic significat).
- Els termes es presenten en la forma clàssica (llatí o grec), original o adaptada a la llengua.
- Ús de neologismes sobretot provinents de l’anglés.
- Ús de mots compostos procedents del grec i llatí.
- Ús de fòrmules, símbols, sigles, tecnicismes o acrònims.
- Ús de connectors espacials i enumeratius per ordenar les dades.
2. L’EXPRESSIÓ DE L’OBLIGATORIETAT
Alguns textos requereixen donar unes instruccions que cal seguir, per això emprem:
- L’imperatiu en oracions afirmatives de la 2ª/3ª persona gramatical.
- El present de subjuntiu en oracions negatives.
- Les perífrasis d’obligació.
LES PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ
Les perífrasis d’obligació són construccions de verbs que expressen obligació.
Diferenciem de dos tipus segons la persona:
- D’obligació personal (amb subjecte):
- haver + de + [infinitiu]: Has d’analitzar els components.
- caldre + que + [subjuntiu]: Cal que deixeu de fumar i de beure.
- D’obligació impersonal (subjecte indeterminat):
- haver-se + [infinitiu]: S’ha d’analitzar aquest problema.
- caldre + [infinitiu]: En bicicleta i en moto cal dur el casc.
- ser necessari/menester + [infinitiu]: És necessari/menester dur el casc.
FORMES INADMISSIBLES
Algunes expressions s’han calcat del castellà però realment són incorrectes:
- tenir + que + [infinitiu]:
Teniu queser optimistes i constants. - ser + precís + que:
És precís quecamines una hora al dia. - hi ha + que + [infinitiu]:
Hi ha queconsultar sempre un metge. - [infinitiu]: No
tocar.
REPÀS PRESENT DE SUBJUNTIU I L’IMPERATIU
Com per a formar algunes perífrasis d’obligació és necessari fer ús del mode imperatiu o el temps present de subjuntiu en la conjugació dels verbs, a continuació repassarem ràpidament com es formen els verbs regulars:
- PRESENT DE SUBJUNTIU (eliminar terminació):
- 1ªCONJUGACIÓ (-ar):
- -e, -es, -e, -em, -eu, -en
- 2ªCONJUGACIÓ (-er/-re):
- -a, -es, -a, -em, -eu, -en
- 3ªCONJUGACIÓ (-ir):
- -a/-isca, -es/-isques, -a/-isca, -im, -iu, -en/-isquen
- 1ªCONJUGACIÓ (-ar):
- IMPERATIU:
- TU + verb 3ªpersona singular PRESENT INDICATIU
- ELL/ELLA + verb 3ªpersona singular PRESENT SUBJUNTIU
- NOSALTRES + verb 1ªpersona plural PRESENT SUBJUNTIU
- VOSALTRES + verb 2ªpersona plural PRESENT INDICATIU
- ELLS/ELLES + verb 3ªpersona plural PRESENT SUBJUNTIU
3. ELS PRONOMS RELATIUS
Els pronoms relatius són pronoms que substitueixen un antecedent i introdueixen oracions subordinades adjectives.
Són els següents:
- que: no porta preposició
EX: La dona [que hem vist] treballa a l’ajuntament. - què: porta preposició
EX: Desconeic la feina [a què et dediques]. - qui: porta preposició
EX: Els amics [amb qui tinc més confiança] són ells. - on: porta o no preposició
EX: Aquest carrer és [per on més trànsit hi ha].
EX: Asfaltaran la zona [on munten la falla]. - el qual, la qual, els quals, les quals: preposició o no
EX: Han contractat una cuinera [la qual és argentina].
EX: No he telefonat a Sergi, [al qual volia convidar a la festa].
EX: Enderrocaran la casa [en la qual han viscut tota la vida].
EX: El tema [del qual hem parlat abans] no m’interessava.
EL RELATIU POSSESSIU
El pronom relatiu el qual + la preposició de equival a un possessiu i fa la funció d’un CN.
Equival al castellà cuyo.
VALENCIÀ | CASTELLÀ |
---|---|
Nom masculí singular + del qual | Cuyo + nom masculí singular |
Nom femení singular + de la qual | Cuya + nom femení singular |
Nom masculí plural + dels quals | Cuyos + nom masculí plural |
Nom femení plural + de les quals | Cuyas + nom femení plural |
4. LA LLETRA X, L’APLEC IX I ELS DÍGRAFS TX, IG
El so /ch/ es pot representar amb x, tx i ig.
En canvi, el so /sh/ es pot representar amb x o ix.
ESCRIVIM X:
- A principi de paraula: xafar, xic, xoc, xulla.
- Darrere de consonant: ganxo, perxa.
- Excepcions d’estrangerismes: txapela, txec, Txad, Txèquia.
ESCRIVIM IX:
- Darrere de vocal: això, eixes, coixí.
- A final de paraula després de vocal: moix, guix, flaix, mateix.
ESCRIVIM TX:
- Enmig de la parula entre vocals: batxillerat, clòtxina, botxí.
- Al final de paraula si altres de la mateixa família lèxica porten tx: cartutx (cartutxera).
- Excepcions d’estrangerismes: txapela, Txad, Txèquia, txec.
ESCRIVIM IG:
- Al final de paraula si altres de la mateixa família lèxica porten g/j o tg/tj: assaig (assajar).
5. L’ESCRIPTURA DELS NUMERALS
Generalment, els numerals s’escriuen amb lletres, encara que hi ha algunes excepcions:
- S’ESCRIUEN AMB XIFRES:
- Quantitats seguides d’un símbol d’unitat: Recorreguérem 120km en una moto.
- Els números d’ordre: El mòbil d’Andreu és 622 657 890.
- Els dies i anys de les dates (o també el mes): Va nàixer el 25 de juny de 1980 / 25-06-1980.
- Els números d’una adreça: Mònica viu en el número 32, porta 6.
- S’ESCRIUEN AMB LLETRES:
- Quantitats aproximades: Devia haver-hi unes mil persones.
- Numerals formats per 3 paraules com a màxim: S’han inscrit sis-cents participants.
- L’edat de persones, animals i objectes: Una església de més de tres-cents anys.
- El dia de les dates commemoratives de fets històrics: El vint-i-cinc d’abril celebren la batalla.
ÚS DEL GUIONET (D-U-C)
- Entre les unitats i les desenes: trenta-quatre
- Entre les centenes i les unitats: cinc-cents
- A cada costat de la conjunció i en la sèrie 21-29: vint-i-u
EXEMPLES:
U, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, dèsset, dihuit, dènou, quatre milions…
CONCORDANÇA AMB EL FEMENÍ
De la mateixa forma que amb el castellà, la parla valenciana també fa la concordança amb el femení en el cas dels numerals:
999 monedes = nou-centes noranta-nou monedes.
6. L’ESCRIT D’OPINIÓ
L’escrit d’opinió és un text argumentatiu que té la finalitat de convéncer d’una opinió. Apareix a la publicitat o la premsa.
TIPUS
Es diferencien dos tipus d’escrits d’opinió segons el seu àmbit:
- Àmbit literari: assaigs, fàbules…
- Àmbit no literari: article d’opinió, carta al director, escrit de protesta, instància, debat…
ESTRUCTURA
- Introducció: s’hi exposa el tema i l’opinió sobre aquest.
- Desenvolupament / Argumentació: s’argumenta i raona els motius de l’opinió.
- Conclusió: s’hi fa un resum de l’argumentació i s’inclouen demostracions.
RECURSOS LINGÜÍSTICS
Com qualsevol tipus de text, aquests també tenen uns recursos lingüístics que els caracteritzen:
- Adjectius que descriuen l’opinió.
- Marques d’ordre que introdueixen els paràgrafs: en primer lloc, per començar, per acabar…
- Connectors explicatius i causals: és a dir, per exemple, perquè, ja que…
- Cometes que acompanyen les citacions per recolçar l’opinió.
- Guions i parèntesis per a fer observacions i aclariments.
La tesi és l’opinió que dona l’emisor i de la que vol convéncer al receptor.
7. LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Les oracions subordinades adverbials es formen per un verb i s’afigen a l’oració principal per fer la funció d’un complement circumstancial [CC].
TIPUS D’ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Segons el nexe mitjançant el qual s’afigen a l’oració principal, diferenciem aquests tipus d’oracions subordinades adverbials:
- TEMPORALS:
- Anterior: abans que…
- Simultània: quan, sempre que, mentre, cada vegada que, ara que…
- Posterior: després que…
- LOCATIVES: on, d’allà on… (pot portar preposició)…
- MODALS: com, com si, així com, segons com, tant com…
- CAUSALS: perquè, ja que, atés que, com que, per tal com…
- FINALS:
- Seguits de verb subjuntiu: perquè, per tal que, a fi que…
- Seguits de verb infinitiu: per, per a, a fi de, per tal de…
- CONDICIONALS: si, en cas que, només que, posat que, si de cas…
- CONCESSIVES: a pesar de, encara que, malgrat que, no obstant…
- COMPARATIVES: tant…com, tan…com, més…que, menys…que…
- CONSECUTIVES: que, tant…que, de manera que, talment que…
Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).