BIOLOGIA LA CIRCULACIÓ: Aparells circulatori i excretor

La información de esta entrada ha sido extraída de los siguientes documentos que he creado a partir de la información obtenida:



1. MEDI INTERN I L’APARELL CIRCULATORI

El medi intern és el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules del cos.

Es forma per:

  • LÍQUID INTERSTICIAL: és el líquid que banya directament les cèl·lules.
  • LA SANG (sistema circulatori sanguini): de color roig.
    • Transporta nutrients i oxígen per tot l’organisme.
    • Recull les substàncies de rebuig per expulsar-les.
  • LA LIMFA (sistema circulatori limfàtic): de color blanquinós.
    • Recull l’excés de líquid que envolta les cèl·lules.
    • Transporta els greixos que s’absorbeixen per l’intestí.
    • Forma part del sistema de defensa de l’organisme.
    • Desemboca en la sang (per això es fan analítiques de sang i no de limfa).

2. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC

Es forma per:

  • CAPIL·LARS LIMFÀTICS: vasos cecs (sense eixida) que arrepleguen el líquid sobrant que envolta les cèl·lules.
  • VASOS LIMFÀTICS: són vasos de major tamany.
    • Tenen vàlvules per evitar el retorn de la limfa.
  • Desemboquen en la sang.
  • GANGLIS LIMFÀTICS: nòduls que es troben als vasos limfàtics (coll, engonals, axil·les).
    • Produeixen cèl·lules defensives –> augmenten i es poden palpar (els nòduls)
  • LA LIMFA:
    • Formada per:
      • líquid intersticial sobrant.
      • greixos absorbits a l’intestí.
      • cèl·lules del sistema de defensa.
    • Amb les següents característiques:
      • Només circula en un sentit.
      • Impulsada per:
        • contraccions dels vasos limfàtics
        • contraccions dels músculs esquelètis.
        • moviments respiratoris del tórax.
        • força de la gravetat (cau)

3. LA SANG

La sang és un líquid viscós de color roig.

Es forma per:

  • EL PLASMA: líquid groguenc que representa el 55% de la sang.
    Compost per:
    • aigua
    • substàncies dissoltes (proteínes, hormones…)
  • CÈL·LULES SANGUÍNIES: formen el 45% restant de la sang.
    • Es formen a la mèdul·la òssia roja a l’interior del fèmur.
    • TIPUS:
      • Leucòcits/Glòbuls blancs:
        • participen en funcions defensives de microorganismes contra les infeccions.
        • Més grans però menys abundants.
        • Tipus: neutròfils, eosinòfils, basòifils, monòcits, limfòcits…
      • Eritròcits/Glòbuls rojos/Hematites:
        • conté una proteïna que li dona el color a la sang.
        • Transporten l’oxígen a les cèl·lules.
        • Transporten el diòxid de carboni fins als pulmons per ser expulsat.
        • Són les més nombroses.
      • Plaquetes/Trombòcits:
        • intervenen en el procés de coagulació de la sang formant un tapó per tancar els vasos sanguinis.

Funcions de la sang

  1. Transport de substàncies sòlides i gassoses (nutrients, O2, CO2, substàncies de rebuig…).
  2. Defensa de l’organisme.
  3. Control de les hemorràgies.
  4. Regulació de la temperatura corporal.

4. ELS VASOS SANGUINIS

Els vasos sanguinis són els conductes pels quals circula la sang que arriba a totes les cèl·lules del cos.

Tipus

  • ARTÈRIES:
    • Condueixen la sang des del cor fins els òrgans.
    • Es ramifiquen en arteríoles.
    • Les parets són gruixudes, resistents i elàstiques per suportar la pressió arterial per l’impuls del cor.
  • VENES:
    • Conduexen la sang dels òrgans fins el cor.
    • Es ramifiquen en vènules.
    • Les parets són més fines ja que suporten menys pressió.
    • Contenen vàlvules per evitar el retorn sanguini.
  • CAPIL·LARS:
    • Vasos més fins.
    • Formen una xarxa entre les artèries i les venes.
    • Les parets poseeixen una capa de cèl·lules planes (endoteli capil·lar) –> bescanvi de substàncies (nutrients, substàncies de rebuig, oxígen, diòxid de carboni…).

5. EL COR

El cor és un òrgan muscular que:

Característiques

  • Té la mida d’un puny lleugerament cònic.
  • Situat entre els dos pulmons però desplaçat cap al costat esquerre.
  • Les parets estàn formades per teixit muscular cardíac anomenat miocardi.

Estructura

  • Està dividit en 4 catvitats:
    • dues superiors: aurícules
    • dues inferiors: ventrícles
  • La part dreta no comunica amb l’esquerra, se separen per una paret anomenada envà o septe.
  • Les cavitats del mateix costat sí es comuniquen entre sí:
    • aurícula dretaventrícle dret per la vàlvula tricúspide.
      (Aquestes vàlvules permeten l’entrada de sang als ventrícles però n’impideixen el retorn)
    • aurícula esquerraventrícle esquerre per la vàlvula mitral.

Transcurs de la sang

  • La sang sempre arriba al cor a través de les venes:
    • A l’aurícula dreta arriben les venes caves:
      • La vena cava superior –> del cap i braços
        Porten sang rica en diòxid de carboni
      • La vena cava inferior –> de la resta del cos
    • A l’aurícula esquerra arriben les 4 venes pulmonars:
      • dues del pulmó dret
        Porten sang rica en oxígen
      • dues del pulmó esquerre
  • La sang n’ix del cor a través de les artèries:
    • Del ventrícle dret ix l’artèria pulmonar que es bifurca en dues artèries que arriben cadascuna a un pulmó.
      • Es troba la vàlvula semilunar pulmonar que impideix el retorn de la sang.
    • Del ventrícle esquerre ix l’artèria aorta, que també es bifurca i arriba a tots els òrgans del cos.
      • Es troba la vàlvula semilunar aòrtica que impideix el retorn de la sang.

El cicle cardíac

El cor s’activa com una bomba impulsadora de sang cap als vasos sanguinis.

Aquest procés (cicle cardíac) consta de dos moviments coordinats i rítmics de contracció (sístole) i relaxació (diàstole) que formen part de 3 fases repetitivas:

  1. SÍSTOLE AURICULAR:
    • Les aurícules es contrauen i espenten la sang als ventrícles.
    • Les vàlvules tricúspide i mitral es tanquen.
  2. SÍSTOLE VENTRICULAR:
    • Els ventrícles es contrauen.
    • Les vàlvules semilunars pulmonar i aòrtica s’obrin.
    • La sang s’espenta a les artèries pulmonar i aorta.
  3. DIÀSTOLE AURICULAR I VENTRICULAR:
    • Les vàlvules semilunars pulmonar i aòrtica es tanquen.
    • Les aurícules i ventrícles es relaxen.
    • Les aurícules comencen a omplir-se de sang.

Sorolls cardíacs

  • Els sorolls cardíacs s’originen pel tancament de les vàlvules.
  • A vegades se senten sorolls anormals anomenats bufs perquè no es tanquen del tot o perquè són estretes i rígides.

6. LA CIRCULACIÓ DOBLE

La circulació sanguínea de les persones és:

  • COMPLETA perquè mai es mesclen la sang oxigenada i desoxigenada.
  • TANCADA perquè la sang mai ix del circuit.
  • DOBLE perquè descriu dos circuits independents:
    • circuit menor o pulmonar
    • circuit major o general

Circuit menor o pulmonar

  1. Comença en el ventrícle dret.
  2. L’artèria pulmonar es bifurca en dos i condueix sang desoxigenada.
  3. Pulmons –> intercanvi de gasos en els capil·lars sanguinis.
  4. S’agrupen en vènules –> formen 4 venes pulmonars.
  5. Arriben a l’aurícula esquerra (amb sang oxigenada).

Circuit major o general

  1. Comença en el ventrícle esquerre (amb sang oxigenada).
  2. L’artèria aorta es bifurca en dos:
    • ascendent: condueix la sang al cap i braços.
    • descendent: condueix la sang a la resta del cos.
  3. Els capil·lars s’agrupen en vènules –> formen venes caves (superior i inferior).
  4. Arriben a l’aurícula dreta (amb sang desoxigenada).

7. MALALTIES DE L’APARELL CIRCULATORI

  • MALALTIES CARDIOVASCULARS: afecten al cor i als vasos sanguinis.
    • ARTERIOSCLEROSIS:
      • enduriment i rigidesa de les artèries
      • per l’acumulació de lípids (colesterol) a la paret arterial
      • a vegades es forma un trombe que les obstrueix.
    • HIPERTENSIÓ ARTERIAL (crònica):
      • elevació anormal de la presió arterial
      • xifres normals: 120mmHg durant la sístole i 80mmHg durant la diàstole
      • pel tabac, alcohol, obesitat, falta d’exercici
    • INFART DE MIOCARDI:
      • mort d’una zona del miocardi
      • per la falta de reg sanguini
      • si l’infart és molt extens –> aturada cardíaca / mort
  • MALALTIES ASSOCIADES A LA SANG:
    • ANÈMIA:
      • disminució del contingut d’hemoglobina en la sang
      • produeix reducció del transport d’oxígen a les cèl·lules del teixit
    • LEUCÈMIA:
      • càncer que afecta a la mèdul·la òssia roja
      • produeix un augment incontrolat de leucòcits
      • TRACTAMENT: transplantament de mèdul·la
    • HEMOFÍLIA (hereditària)
      • trastorn en la coagulació de la sang
      • produeix hemorràgies
      • per una lesió

8. HÀBITS SALUDABLES DE L’APARELL CIRCULATORI

Eviten l’aparició de malalties al sistema circulatori i, indirectament, a la resta d’òrgans:

  1. Realitzar exercici d’intensitat moderadament o diàriament.
  2. Prendre baixos nivells de sal en la dieta.
  3. Evitar dietes riques en greixos.
  4. Beure aigua cada dia un mínim de 2L.
  5. No fumar.
  6. Portar una vida tranquil·la però activa (evitar l’estrés continu).

9. L’EXCRECIÓ

Les cèl·lules produeixen una sèrie de substàncies de rebuig que són perjudicials si s’acumulen en el cos.

ÒRGANS EXCRETORSPRODUCTES DE REBUIG
RenyonsOrina
PulmonsDiòxid de carboni
FetgeResidus de fàrmacs, alcohol… de la bilis
Glàndules sudoríparesSuor

Sistema urinari

Es forma per:

  • RENYONS: dos òrgans situats a la zona posterior de la cavitat abdominal.
    • Responsables de netejar la sang dels productes de rebuig del metabolisme cel·lular.
    • Arriba l’artèria renal (prové de l’aorta) amb sang amb residus.
    • Ix la vena renal amb sang neta.
    • Els residus formen l’orina.
  • VIES URINÀRIES: condueixen l’orina fins a ser expulsada.
    • Urèters: condueixen l’orina dels renyons a la bufeta urinària.
    • Bufeta urinària: on s’acumula l’orina.
    • Uretra: per on s’expulsa l’orina.
      • L’acte s’anomena micció.
      • La uretra mesura:
        • homes: 14-16cm (relacionat amb els genitals).
        • dones: 4cm

Parts d’un renyó

  • ESCORÇA: porció més externa.
  • MÈDUL·LA: situada davall de l’escorça i formada per les piràmides renals.
  • PELVIS RENAL: cavitat en forma d’embut que continua amb l’urèter.

Formació de l’orina

L’orina conté aigua, sals minerals i substàncies de rebuig (urea, àcid úric…).

  • Al dia es produeixen 1’5L.
  • Les unitats funcionals (cèl·lules que produeixen l’orina) són els nefrons.
  • Té lloc en 6 processos:
    1. Al glomèrul arriben les substàncies de rebuig pels capil·lars sanguinis.
    2. A la càpsula de Bowman es filtra l’aigua i la majoria de molècules del plasma (150L).
    3. Reabsorció al túbul contort proximal de glucosa, vitamines, aigua, aminoàcids i ions que tornen a la sang.
    4. A l’asa de Henle es reabsorbeix aigua e ions.
    5. Al túbul contort distal es reabsorbeix únicament ions.
    6. L’orina formada es dirigeix cap a la pelvis renal i descendeix pels urèters.

10. MALALTIES DEL SISTEMA URINARI

  • CISTITIS: inflamació de la bufeta urinària.
  • PIELONERITIS: inflamació de l’escorça, la mèdul·la i la pelvis renal per una infecció.
  • CÀLCULS RENALS: són pedretes que es formen a la pelvis renal per algunes sals d’orina. El seu moviment genera un dolor intens anomenat «còlic renal o nefrític«.
  • INSUFICIÈNCIA RENAL: és un trastorn caracteritzat per una disminució de la funció del renyó.

11. HÀBITS SALUDABLES DEL SISTEMA URINARI

  1. Beure líquids abundants (1 ó 2L).
  2. Tindre una alimentació equilibrada i moderar el consum de sal.
  3. Evitar l’automedicació.
  4. Mantindre una higiene adequada dels genitals externs per evitar infeccions urinàries.


¡Espero que os haya gustado! Más entradas como esta en eva-arnau.es ;).

Deja una respuesta