Toda la información de esta entrada ha sido extraída de los siguientes archivos que he creado a partir de la información recibida en clase:
1. L’activitat industrial
La indústria és el conjunt de processos necessaris per transformar matèries primeres en productes elaborats o semielaborats.
Elements del procés industrial
El procés industrial requereix uns elements per tindre lloc:
- MATÈRIES PRIMERES: recursos naturals que són transformats mitjançant un procés industrial per obtindre:
- PRODUCTE ELABORAT: es pot consumir directament.
- PRODUCTE SEMIELABORAT: necessiten altres processos de transformació. S’utilitzen com a béns de producció (matèria primera per les fàbriques que fabriquen productes elaborats).
- FONTS D’ENERGIA: forces obtingudes de la natura que permeten transformar les matèries primeres. Poden ser:
- RENOVABLES: no s’esgoten.
- NO RENOVABLES: s’esgoten.
- TREBALL/MÀ D’OBRA: els obrers realitzen activitats a canvi d’un salari, i segueixen les ordres dirigides per l’empresari, que és el propietari de l’empresa.
- CAPITAL: s’aconsegueix venent els productes a un preu major del de fabricació per obtindre beneficis. Pot ser:
- FÍSIC: destinat a les matèries primeres i instal·lacions.
- FINANCER: destinat a mantindre el negoci.
- TECNOLOGIA I CIÈNCIA: màquines, eines i coneixements necessaris per produir i avançar.
- ORGANITZACIÓ DE LES EMPRESES: organització, gestió i coordinació necessària per combinar els elements i obtindre productes de qualitat a un preu raonable (per obtindre beneficis). Això implica:
- Divisió tècnica del treball: estableix la forma de produir.
- Divisió social del treball: estableix la jerarquia de comandament.
Tipus d’indústries segons la destinació dels productes
- INDÚSTRIA DE BÉNS DE PRODUCCIÓ/INDÚSTRIA PESANT: elaboren productes semielaborats que serveixen com a matèria primera per altres indústries. Requereix:
- grans inversions de capital
- molta mà d’obra
- grans instal·lacions
- INDÚSTRIA DE BÉNS DE CONSUM/INDÚSTRIA LLEUGERA: elaboren productes elaborats que es consumeixen directament. Requereix:
- menys inversions de capital
- menys mà d’obra
- instal·lacions de menor tamany
2. Les revolucions industrials
Una revolució industral és un procés o canvi en la indústria que dóna lloc a una nova forma de produir i a transformacions socials, degut als avanços en tecnologia i als nous invents.
1ª R.I | 2ª R.I | 3ª R.I | 4ª R.I |
---|---|---|---|
1780 (s.XVIII) | 1850-70 (s.XIX) | 1950-60 (s.XX) | 2000 (s.XXI) |
Substitució treball artesanal per màquines mecanitzades impulsades per energia del vapor d’aigua en fàbriques. | Producció massiva (capitalisme salvatge) mitjançant el fordisme, l’electricitat i el petroli. | Automatització i sofisticació del procés industrial mitjançant informàtica i robòtica i presència de la globaltizació (comunicacions) que dóna la deslocalització. | Producció basada en l’ús de sistemes físics, digitals i biològics interconectats. |
3. Primera revolució industrial
La primera revolució industrial ve marcada per la substitució del treball artesanal per les màquines mecanitzades que són impulsades amb energia del vapor d’aigua (nou invent) en fàbriques.
Comença aproximadament a l’any 1780 (s.XVIII) en Anglaterra, Gran Bretanya i té les següents característiques:
ENERGIA | energia del vapor d’aigua i carbó |
SECTORS INDUSTRIALS | indústria tèxtil, siderúrgica |
INVENTS | màquina de vapor: telar mecànic, ferrocarril, vaixell de vapor. |
MODE DE PRODUCCIÓ | amb màquines mecanitzades en fàbriques. |
CONSEQÜÈNCIES | -abandonament treball artesanal -canvi en la forma de vida (rural –> urbana) -la població viu a les ciutats (carbó) -apareixen proletaris i empresaris (classes socials) -aparició capitalisme (màxim benefici) –baixen els preus (major producció) -producció en sèrie (productes iguals) |
EL TREBALL ARTESANAL
El treball artesanal es feia en tallers associats en gremis (agrupacions d’un ofici per ciutats). Com es tractava d’un procés manual, cada producte era únic i singular; però això també suposava que fóra un procés lent i laboriós, per tant eixia molt car.
4. Segona revolució industral
La segona revolució industral ve marcada per una producció massiva (deguda al capitalisme agressiu) mitjançant el sistema de producció forisme i fent ús de l’electricitat i el petroli.
Comença aproximadament a l’any 1850-70 (s.XIX) en Japó, E.E.U.U, Alemanya i té les següents característiques:
ENERGIA | electricitat, gas i petroli |
SECTORS INDUSTRIALS | química, elèctrica i automobilística |
INVENTS | motor d’explosió: telèfon, telègraf, automòbils… electricitat |
MÈTODE DE PRODUCCIÓ | fordisme (producció en cadena i en sèrie). |
CONSEQÜÈNCIES | –capitalisme salvatge (dóna lloc a publicitat, consumisme…) –explotació laboral (fordisme) -comença l’impacte mediambiental -condicionament relacions socials: burgesia (empresaris) i proletariat (obrers) |
El fordisme
El fordisme és un sistema de producció industrial que es basa en la cadena de muntatge (s.XX) per la fabricació. Prén el nom de l’empresa automobilística Ford que va emprar aquest mètode en la fabricació de cotxes.
La cadena de muntatge
Es basa en la divisió de tasques entre treballadors especialitzats que fan una part del procés de producicó i s’uneixen mitjançant una cinta transportadora. Fou inventada en E.E.U.U.
Conseqüències
AVANTATGES | DESAVANTATGES |
---|---|
-Major producció -Menor preu -Elaboració automatitzada | –Explotació laboral (mentalment) –Substitució treballadors per màquines -Provoca consumisme (genera desitjos) -Producció estandaritzada (en sèrie) -Requereix maquinària especialtizada |
Les condicions laborals
Al segle XIX, als països desenvolupats (ja que als subdesenvolupats no hi havia arribat la indústria) es donava l’explotació laboral en els treballadors: salaris baixos, jornades laborals molt duraderes, treball insegur inclós infantil.
Per això, es van organitzar en sindicats (associacions de treballadors que reclamen algo sobre el seu ofici) per demanar unes condicions laborals millors, amb salaris mínims, hores laborals, contractes de treball… Això va donar lloc a una millora salarial gràcies a la qual es van poder millorar les condicions a les fàbriques i automatitzar-les.
A pesar d’això, actualment (s.XXI) els països subdesenvolupats pateixen tota l’explotació laboral que patien els països desenvolupats abans de la millora i per les condicions flexibles laborals de les que disposen (mà d’obra barata, menys regulació laboral, no hi ha restriccions mediambientals…) es dona la deslocalització industrial (les fàbriques s’ubiquen en aquestos llocs).
Encara hui en dia les crisis afecten greument a l’economia i les indústries dels països desenvolupats però és evident que ja hi ha un millor estat que alguns segles darrere.
5. Tercera revolució industrial
La tercera revolució industrial ve marcada per l’automatització i sofisticació dels processos de producció i una millora de les condicions laborals (mitjançant el postfordisme), a més d’una globalització més impactant (per les comunicacions) que dóna lloc a la deslocalització industrial.
Comença aproximadament a l’any 1950-60 (s.XX) en E.E.U.U fins la resta del món i té les següents característiques:
ENERGIA | energia renovable i atòmica (nuclear) |
SECTORS INDUSTRIALS | informàtica, robòtica, transports |
INVENTS | informàtica robòtica avió plàstics electrònica |
MÈTODES DE PRODUCCIÓ | mitjançant màquines automatitzades i postfordisme |
CONSEQÜÈNCIES | –competència mondial (globalització) –globalització (comunicacions i transports) –> deslocalització –capacitat d’innovació (materials, preus…) –menor mà d’obra (substitució treballadors) |
El postfordisme
El postfordisme és el sistema millorat de l’antic fordisme, la finalitat del qual és incloure les màquines automatitzades (3ª R.I) als processos industrials i millorar les condicions laborals.
- CONTRACTES DELS TREBALLADORS: rotació de tasques i regulació dels contractes laborals.
- PRODUCCIÓ GLOBALTIZADA: el procés de producció es pot repartir en fàbriques a diferents llocs del món.
- ELEMENTS PRODUÏTS: no hi ha producció massiva i estandaritzada sinó que depén de la demanda, moda i publicitat.
Coordinació de treball
El treball industrial requereix coordinació dels treballadors, que implica:
- Divisió tècnica del treball: forma de producció.
- Divisió social del treball: jerarquia de comandament.
Localització i deslocalització industrial
Les indústries segueixen uns factors de localització que les condicionen l’ubicació d’instal·lació. Els separem segons els tradicionals i actuals:
- FACTORS DE LOCALITZACIÓ TRADICIONALS:
- terreny barat
- proximitat matèries primeres i fonts d’energia
- proximitat consumidors i mà d’obra
- transports i xarxes socials
- FACTORS DE LOCALITZACIÓ ACTUALS:
- terreny barat (per això acudim a països subdesenvolupats)
- proximitat consumidors i mà d’obra
- transports i xarxes socials
- infraestructures i polígons
- ajudes econòmiques
Concentració d’empreses industrials
La complexitat dels processos industrials va requerir dividir-los en diferents empreses especialitzades concentrades (unides) de manera:
–Horitzontal: dedicades al mateix sector i a la mateixa fase del procés.
–Vertical: dedicades al mateix sector i a fases diferents del procés.
Deslocalització, desconcentració, desestructuració
La deslocalització és un procés basat en el canvi d’ubicació de les fàbriques dels països desenvolupats als subdesenvolupats per diferents raons, atenent als seus factors de localització:
- mà d’obra barata
- matèries primes barates
- no hi ha restriccions mediambientals
- no hi ha lleis de regulació laboral (horaris laborals, salari mínim…)
- impostos baixos
No obstant, la sede o central encara es sol mantindre al lloc d’origen (ja que la globalització amb els transports i comunicacions permeten això).
CONSEQÜÈNCIES I PROBLEMES AL 3ER MÓN
Aquesta situació genera uns evidents problemes ja que les empreses s’aprofiten d’aquestes pèsimes condicions:
- Explotació laboral als països subdesenvolupats.
- Treball infantil.
- Pobresa (salaris baixos).
- Contaminació (no hi ha restriccions mediambientals).
- Esperança de vida baixa (les condicions són molt perjudicants per la salut).
- Males condicions a les fàbriques (seguretat, ventilació…)
- Pèrdua de teixit industrial als països desenvolupats.
- Disminució de preus (degut a les barates condicions).
6. Quarta revolució industrial
La quarta revolució industral és la que vivim actualment i per això no està molt definida. No obstant, podem dir que ve marcada per una producció basada en l’ús de sistemes físics, digitals i biològics interconectats entre si.
Comença als anys 2000 (s.XXI) i és mondial. D’aquesta només destaquem les següents característiques:
ENERGIA | energia renovable i electricitat aplicada als cotxes |
SECTORS INDUSTRIALS | informàtica i ciències (biotecnologia, química…) |
INVENTS | Internet 4G i 5G robòtica d’última generació biotecnologia «la nube» […] |
7. La indústria a Espanya
Història
La indústria va arribar a Espanya cap a l’inici del s.XIX, que suposava un endarreriment respecte altres països europeus. Tot amb això, no va ser fins a partir de 1950 que va haver un vertader creixement industrial (ja que fins aleshores era rural). Actualment, és un país industrialitzats encara que presenta alguns problemes per la globalització (deslocalització i competència mondial).
Localització industrial
La localització industrial genera molts desequilibris territorials, ja que les empreses busquen els millors llocs per instal·lar-se segons els factors de localització i això sobrecarga alguns terrenys i deixa apartats uns altres. A Espanya es divideix de la següent manera:
- Eixos industrials:
- Vall de l’Ebre (País Vasc – Catalunya)
- del Mediterrani (Múrcia – Catalunya) –> conecta amb Europa per França.
- Àrees industrials:
- desenvolupades: Madrid i Barcelona.
- en expansió: resta de Catalunya, València, Navarra, La Rioja, Múrcia i part d’Aragó.
- en decadència: País Vasc, Galícia, Astúries i Cantàbria.
- industrialització escassa: Extremadura, les dues Castelles, Andalusia i les illes.
Problemes i dificultats de la indústria espanyola
- Hi ha una baixa productivitat per l’escassa inversió en ciència.
- Hi ha una escassa inversió en ciència.
- Hi ha una escassa inversió en R+D+I (Recerca + Desenvolupament + Innovació).
- Pateix molta competència estrangera: països d’Àsia, E.E.U.U, altres països de la UE…
Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).