Toda la información de esta página ha sido extraída de los siguientes archivos que he creado a partir del libro de texto:
L’ORACIÓ SIMPLE I L’ORACIÓ COMPOSTA
Una oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet i on s’estableix una relació entre subjecte i predicat (que sempre té un verb).
Està formada per:
- SUBJECTE: qui fa l’acció (nucli: nom/pronom)
- ORACIONS PERSONALS: hi ha subjecte
- apareix (explícit)
- no apareix (el·lidit)
- ORACIONS IMPERSONALS: no hi ha subjecte
- verbs metereològics: hui fa sol
- verb haver-hi: hi ha classes
- ORACIONS PERSONALS: hi ha subjecte
- PREDICAT: l’acció que es fa (nucli: verb)
- P.NOMINAL: verb copulatiu (ser/estar/semblar/parèixer) + atribut (respón a què?)
- P.VERBAL: verb predicatiu (qualsevol menys els verbs copulatius)
o verb copulatiu estar per indicar localització (no l’acompanya cap atribut, per tant no és nominal).
Tipus d’oracions segons el nombre de verbs
ORACIONS SIMPLES | ORACIONS COMPOSTES |
---|---|
Formades per un únic verb personal (o perífrasi verbal) | Formades per més d’un verb personal |
l’actor interpreta un personatge | l’actor interpreta un personatge i assaja poc |
–infinitiu: menjar
–gerundi: menjant
–participi: menjat
Tipus d’oracions simples segons l’actitud del parlant
ENUNCIATIVA | L’emissor informa sobre un fet en afirmatiu o negatiu. |
INTERROGATIVA | L’emissor formula una pregunta i inclou un signe d’interrogació. |
EXCLAMATIVA | L’emissor expressa sorpresa, emocions… i inclou un signe d’exclamació. |
IMPERATIVA | L’emissor expressa ordre (pot incloure un signe d’exclamació). |
DESIDERATIVA | L’emissor manifiesta un desig (tant de bo…). |
DUBITATIVA | L’emissor expressa un dubte (però no inclou cap signe d’interrogació). |
Tipus d’oracions compostes segons el tipus de nexe i la relació entre les oracions simples
ORACIÓ COORDINADA | ORACIÓ JUXTAPOSADA | ORACIÓ SUBORDINADA |
---|---|---|
1. Les oracions simples que la formen no depenen entre sí, són independients. 2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant un nexe d’unió (preposició o conjunció). | 1. Les oracions simples que la formen no depenen entre sí, són independients. 2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant els signes de puntuació (, ; :). | 1. Les oracions simples que la formen depenen entre sí per tindre un sentit complet. 2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant un nexe d’unió (preposició o conjunció). |
Anà a comprar al supermercat i esperà que vingués sa germana. | Ma mare treballa en una fàbrica, és l’encarregada de vigilar. | Aniré al gimnàs si acabe prompte del treball. |
TIPUS D’ORACIONS COMPOSTES COORDINADES
- COPULATIVA: expressa una acumulació d’idees
- nexes: i, ni
- ex: no estudies ni treballes
- DISJUNTIVA: expressa una exclusió d’idees
- nexes: o, o bé
- ex: aneu a comprar o bé feu neteja al taller
- ADVERSATIVA: expressa una contraposició d’idees
- nexes: però, sinó, tanmateix (sin embargo), sinó que
- ex: no li agradava el partit però s’hi va quedar
- DISTRIBUTIVA: expressa distribució dins de les oracions simples que la formen
- nexes: ara…ara…, o…o…, ni…ni…, d’una banda…de l’altra…
- ex: o t’esforces o et castigue
- IL·LATIVA O CONSECUTIVA: expressen conseqüència
- nexes: per tant, en coseqüència, doncs, de manera que, així, així que
- ex: m’encanta aquest gelat, per tant, me’l compraré
- EXPLICATIVA: expressen aclaracions
- nexes: és a dir, o siga
- ex: Arenys de Mar, és a dir, la Sinera d’Espriu
GRUPS SINTÀCTICS
- GRUP NOMINAL: DET + N (nom/pronom) + CN
- GRUP ADVERBIAL: MOD + N (adverbi) + CADV
- GRUP ADJECTIVAL: MOD + N (adjectiu) + CADJ
- GRUP VERBAL: N (verb) + funcions sintàctiques (resta de predicat)
- GRUP PREPOSICIONAL: E (preposició) + T (altres grups)
Anàlisi d’oracions compostes
- En oracions compostes coordinades o compostes juxtaposades, les dos oracions simples que la formen s’analitzen de manera independient:
- separades per un nexe d’unió (coordinades)
- separades per un signe de puntuació (juxtaposades)
*si el signe de puntuació no separa dues oracions perquè no hi ha verb, s’analitza com si fóra una mateixa.
- S’ha indicar el tipus d’oració al moment d’anàlisi.
FUNCIONS SINTÀCTIQUES
- ATRIBUT: verb copulatiu (predicat nominal) + QUÈ?
- COMPLEMENT DIRECTE (CD):
- verb transitiu/verb copulatiu sense atribut (predicat verbal) + QUÈ?
o - passar a passiva com subjecte pacient (i el subjecte a complement agent)
- verb transitiu/verb copulatiu sense atribut (predicat verbal) + QUÈ?
- COMPLEMENT AGENT (CA):
- quan és una oració passiva, el subjecte passa a ser complement agent
- el complement directe passa a ser el subjecte pacient
- COMPLEMENT INDIRECTE (CI): respón A QUI? PER A QUI?
- COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC_):
- COM? Mode (CCM)
- QUANT? Quantitat (CCQ)
- QUAN? Temps (CCT)
- ON? Lloc (CCL)
- AMB QUI? Companyia (CCCompanyia)
- PER A QUÈ? Finalitat (CCF)
- PER QUÈ? Causa (CCCausa)
- AMB QUÈ? Instrument (CCI)
- NO Negació (CCN)
- COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV):
- introduït per una de les següents preposicions: a, de, en, amb
- concreta el significat del verb
- SUBJECTE: qui fa l’acció (concordància amb el verb)
- PREDICAT: l’acció que es fa
L’ESSE SORDA
L’esse sorda representa el so /s/, i gràficament es pot escriure:
- GRAFIA S:
- A principi de paraula: sang, sucre, símbol
- Entre consonant i vocal: absolut, dansa, premsa
- Entre vocal i consonant: esport, pista, pescar
- Entre vocals:
- si és un compost amb guionet (paraula 1-s)
- si té un prefix: a-, ante-, anti-, entre-, mono-, poli-, sobre-, tri-, uni-: antisocial, antesala
- GRAFIA SS:
- Entre vocals: cassola, brossa, Eivissa
- En els següents casos:
- -gressor, -gressió
- -missor, -missió
- -pressor, -pressió
- Al formar el femení acabant en -essa: abadessa
*menys princesa i marquesa - Els superlatius acabats en -íssim
- GRAFIA C:
- Davant de e, i: véncer, cirera
- En els següents casos: -ància, -ència
- GRAFIA Ç:
- Davant de a, o, u: lliçó, forçut, puça
- En els següents casos: -ança, -ença
- A final de paraula: estruç, audaç, lluç
ELS BARBARISMES
Els barbarismes són paraules d’un idioma que s’utilitzen en una altra llengua substituint els mots que ja existeixen per designar els mateixos conceptes.
- La majoria dels barbarismes al valencià procedeixen del castellà o de l’anglés.
EXEMPLES:
algo, alguna cosa / entonces, aleshores / después, després / hasta, fins / avantatge, ventaja / plaç, termini / vorera, acera / panyals, bolquers / ocurrir, ocórrer / recibir, rebre / incloure, incluir / debatir, debatre / enfermetat, malaltia / peató, vianant / cap, jefe / mayo, maig…
Com reconèixer barbarismes?
EN VALENCIÀ… | BARBARISMES | PARAULES GENUÏNES |
---|---|---|
Les paraules no solen acabar en -o | camarero, rato, Alfredo, teléfono, palo | cambrer, estona, Alfred, telèfon, pal |
No existeix el so j | lejía, ajedrez, bandeja, eje, ejercicio | lleixiu, escacs, safata, eix, exercici |
No existeixen els sufixos -illo i -eo | palillo, tornillo, museo, goteo | furgadents, caragol, museu, degoteig |
HISTÒRIA DE LA LLENGUA (I): la Cancelleria Reial
Ramon Llull (1232–1315)
Durant la 2ª meitat del s.XIII:
- Va donar prestigi al valencià per usar-lo en les seues obres.
- Va col·laborar en la substitució del llatí en àmbits com filosofia, ciència, teologia pel valencià.
- Va crear paraules noves que fóren afegides a la Cancelleria Reial.
Cancelleria Reial
A principis del s.XIII es va crear la Cancelleria Reial, una institució:
- encarregada d’arxivar la documentació del regne (catalanoaragonés).
- estava escrita en llatí fins que Jaume I va ordenar que s’escriguera en valencià.
Normativització de la llengua
- va elaborar normes lingüístiques que integrava tots els dialectes
- va unificar la llengua perquè tots els parlants de diversos dialectes es podien entendre.
Característiques de la prosa de la Cancelleria Reial
- Oracions llargues.
- Cultsmes i tecnicismes administratius abundants.
- El verb solia estar situat al final de l’oració, imitant la sintaxi llatina.
- Ús moderat d’articles.
Fi de la Cancelleria Reial (1494)
- Per la mort del monarca sense descencència.
- Va arribar un altre monarca que utilitzà el castellà pels escrits.
EL GÈNERE NOVEL·LÍSTIC MEDIEVAL
El gènere novel·lístic de l’època medieval diferència entre dos tipus d’escrits:
LLIBRE DE CAVALLERIES | NOVEL·LA CAVALLERESCA |
---|---|
–personatges amb qualitats fantàstiques (rei Artús, Taula Redona) -presència d’elements meravellosos (dracs, magia…) –terres llunyanes i exòtiques -ubicació temporal en un remotíssim passat | –personatges amb qualitats reals, humanes –no hi ha elements meravellosos –llocs coneguts –temps pròxim a l’autor |
·obra Cicle artúric divulgada a França i estenguda per tot Europa ·obra anònima Blandín de Cornualla | ·obra d’Enyego d’Àvalos Curial e Güelfa ·obra de Joanot Martorell Tirant lo Blanc |
JOANOT MARTORELL I LA SEUA OBRA
Sobre ell (Gandia, 1413 – València, 1468)
- Fou un cavaller.
- Tenia una vida agitada.
- Va viatjar fins Anglaterra per trobar un jutge per un combat que finalment no va ocòrrer.
Sobre la seua obra: Tirant lo Blanc
- Basada en les seues experiències.
- Novel·la més important del segle d’or valencià (s.XV) i probablement de tota la literatura universal.
- Novel·la total: inclou bel·licositat cruel, escenes amoroses, situacions resoltes amb l’enginy…
- El protagonista és un personatge amb qualitats reals (novel·la cavalleresca).
- Alguns autors creuen que va ser acabada per Martí Joan de Galba.
- Va ser ràpidament traduïda a moltes llengües.
- S’han fet nombroses versions i adaptacions (còmic, teatre, cine…).
¡Espero que te haya gustado! Més en eva-arnau.es 😉.