VALENCIÀ UNITAT 6: l’oració simple i composta (tipus), grups sintàctics i funcions sintàctiques repàs, la esse sorda, els barbarismes, història de la llengua (I) la Cancelleria Reial, gènere novel·lístic medieval, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc)

Toda la información de esta página ha sido extraída de los siguientes archivos que he creado a partir del libro de texto:

L’ORACIÓ SIMPLE I L’ORACIÓ COMPOSTA

Una oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet i on s’estableix una relació entre subjecte i predicat (que sempre té un verb).

Està formada per:

  • SUBJECTE: qui fa l’acció (nucli: nom/pronom)
    • ORACIONS PERSONALS: hi ha subjecte
      • apareix (explícit)
      • no apareix (el·lidit)
    • ORACIONS IMPERSONALS: no hi ha subjecte
      • verbs metereològics: hui fa sol
      • verb haver-hi: hi ha classes
  • PREDICAT: l’acció que es fa (nucli: verb)
    • P.NOMINAL: verb copulatiu (ser/estar/semblar/parèixer) + atribut (respón a què?)
    • P.VERBAL: verb predicatiu (qualsevol menys els verbs copulatius)
      o verb copulatiu estar per indicar localització (no l’acompanya cap atribut, per tant no és nominal).

Tipus d’oracions segons el nombre de verbs

ORACIONS SIMPLESORACIONS COMPOSTES
Formades per un únic verb personal (o perífrasi verbal)Formades per més d’un verb personal
l’actor interpreta un personatgel’actor interpreta un personatge i assaja poc
ELS VERBS IMPERSONALS SÓN ELS CONJUGATS EN:
infinitiu: menjar
gerundi: menjant
participi: menjat

Tipus d’oracions simples segons l’actitud del parlant

ENUNCIATIVAL’emissor informa sobre un fet en afirmatiu o negatiu.
INTERROGATIVAL’emissor formula una pregunta i inclou un signe d’interrogació.
EXCLAMATIVAL’emissor expressa sorpresa, emocions… i inclou un signe d’exclamació.
IMPERATIVAL’emissor expressa ordre (pot incloure un signe d’exclamació).
DESIDERATIVAL’emissor manifiesta un desig (tant de bo…).
DUBITATIVAL’emissor expressa un dubte (però no inclou cap signe d’interrogació).

Tipus d’oracions compostes segons el tipus de nexe i la relació entre les oracions simples

ORACIÓ COORDINADAORACIÓ JUXTAPOSADAORACIÓ SUBORDINADA
1. Les oracions simples que la formen no depenen entre sí, són independients.
2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant un nexe d’unió (preposició o conjunció).
1. Les oracions simples que la formen no depenen entre sí, són independients.
2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant els signes de puntuació (, ; :).
1. Les oracions simples que la formen depenen entre sí per tindre un sentit complet.
2. Les dues oracions simples s’uneixen mitjançant un nexe d’unió (preposició o conjunció).
Anà a comprar al supermercat i esperà que vingués sa germana.Ma mare treballa en una fàbrica, és l’encarregada de vigilar.Aniré al gimnàs si acabe prompte del treball.

TIPUS D’ORACIONS COMPOSTES COORDINADES

  • COPULATIVA: expressa una acumulació d’idees
    • nexes: i, ni
    • ex: no estudies ni treballes
  • DISJUNTIVA: expressa una exclusió d’idees
    • nexes: o, o bé
    • ex: aneu a comprar o bé feu neteja al taller
  • ADVERSATIVA: expressa una contraposició d’idees
    • nexes: però, sinó, tanmateix (sin embargo), sinó que
    • ex: no li agradava el partit però s’hi va quedar
  • DISTRIBUTIVA: expressa distribució dins de les oracions simples que la formen
    • nexes: ara…ara…, o…o…, ni…ni…, d’una banda…de l’altra…
    • ex: o t’esforces o et castigue
  • IL·LATIVA O CONSECUTIVA: expressen conseqüència
    • nexes: per tant, en coseqüència, doncs, de manera que, així, així que
    • ex: m’encanta aquest gelat, per tant, me’l compraré
  • EXPLICATIVA: expressen aclaracions
    • nexes: és a dir, o siga
    • ex: Arenys de Mar, és a dir, la Sinera d’Espriu

GRUPS SINTÀCTICS

  • GRUP NOMINAL: DET + N (nom/pronom) + CN
  • GRUP ADVERBIAL: MOD + N (adverbi) + CADV
  • GRUP ADJECTIVAL: MOD + N (adjectiu) + CADJ
  • GRUP VERBAL: N (verb) + funcions sintàctiques (resta de predicat)
  • GRUP PREPOSICIONAL: E (preposició) + T (altres grups)

Anàlisi d’oracions compostes

  • En oracions compostes coordinades o compostes juxtaposades, les dos oracions simples que la formen s’analitzen de manera independient:
    • separades per un nexe d’unió (coordinades)
    • separades per un signe de puntuació (juxtaposades)
      *si el signe de puntuació no separa dues oracions perquè no hi ha verb, s’analitza com si fóra una mateixa.
  • S’ha indicar el tipus d’oració al moment d’anàlisi.

FUNCIONS SINTÀCTIQUES

  • ATRIBUT: verb copulatiu (predicat nominal) + QUÈ?
  • COMPLEMENT DIRECTE (CD):
    • verb transitiu/verb copulatiu sense atribut (predicat verbal) + QUÈ?
      o
    • passar a passiva com subjecte pacient (i el subjecte a complement agent)
  • COMPLEMENT AGENT (CA):
    • quan és una oració passiva, el subjecte passa a ser complement agent
    • el complement directe passa a ser el subjecte pacient
  • COMPLEMENT INDIRECTE (CI): respón A QUI? PER A QUI?
  • COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC_):
    • COM? Mode (CCM)
    • QUANT? Quantitat (CCQ)
    • QUAN? Temps (CCT)
    • ON? Lloc (CCL)
    • AMB QUI? Companyia (CCCompanyia)
    • PER A QUÈ? Finalitat (CCF)
    • PER QUÈ? Causa (CCCausa)
    • AMB QUÈ? Instrument (CCI)
    • NO Negació (CCN)
  • COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL (CRV):
    • introduït per una de les següents preposicions: a, de, en, amb
    • concreta el significat del verb
  • SUBJECTE: qui fa l’acció (concordància amb el verb)
  • PREDICAT: l’acció que es fa

L’ESSE SORDA

L’esse sorda representa el so /s/, i gràficament es pot escriure:

  • GRAFIA S:
    • A principi de paraula: sang, sucre, símbol
    • Entre consonant i vocal: absolut, dansa, premsa
    • Entre vocal i consonant: esport, pista, pescar
    • Entre vocals:
      • si és un compost amb guionet (paraula 1-s)
      • si té un prefix: a-, ante-, anti-, entre-, mono-, poli-, sobre-, tri-, uni-: antisocial, antesala
  • GRAFIA SS:
    • Entre vocals: cassola, brossa, Eivissa
    • En els següents casos:
      • -gressor, -gressió
      • -missor, -missió
      • -pressor, -pressió
    • Al formar el femení acabant en -essa: abadessa
      *menys princesa i marquesa
    • Els superlatius acabats en -íssim
  • GRAFIA C:
    • Davant de e, i: véncer, cirera
    • En els següents casos: -ància, -ència
  • GRAFIA Ç:
    • Davant de a, o, u: lliçó, forçut, puça
    • En els següents casos: -ança, -ença
    • A final de paraula: estruç, audaç, lluç

ELS BARBARISMES

Els barbarismes són paraules d’un idioma que s’utilitzen en una altra llengua substituint els mots que ja existeixen per designar els mateixos conceptes.

  • La majoria dels barbarismes al valencià procedeixen del castellà o de l’anglés.

EXEMPLES:

algo, alguna cosa / entonces, aleshores / después, després / hasta, fins / avantatge, ventaja / plaç, termini / vorera, acera / panyals, bolquers / ocurrir, ocórrer / recibir, rebre / incloure, incluir / debatir, debatre / enfermetat, malaltia / peató, vianant / cap, jefe / mayo, maig…

Com reconèixer barbarismes?

EN VALENCIÀ…BARBARISMESPARAULES GENUÏNES
Les paraules no solen acabar en -ocamarero, rato, Alfredo, teléfono, palocambrer, estona, Alfred, telèfon, pal
No existeix el so jlejía, ajedrez, bandeja, eje, ejerciciolleixiu, escacs, safata, eix, exercici
No existeixen els sufixos -illo i -eopalillo, tornillo, museo, goteofurgadents, caragol, museu, degoteig

HISTÒRIA DE LA LLENGUA (I): la Cancelleria Reial

Ramon Llull (12321315)

Durant la 2ª meitat del s.XIII:

  • Va donar prestigi al valencià per usar-lo en les seues obres.
  • Va col·laborar en la substitució del llatí en àmbits com filosofia, ciència, teologia pel valencià.
  • Va crear paraules noves que fóren afegides a la Cancelleria Reial.

Cancelleria Reial

A principis del s.XIII es va crear la Cancelleria Reial, una institució:

  • encarregada d’arxivar la documentació del regne (catalanoaragonés).
  • estava escrita en llatí fins que Jaume I va ordenar que s’escriguera en valencià.

Normativització de la llengua

  • va elaborar normes lingüístiques que integrava tots els dialectes
  • va unificar la llengua perquè tots els parlants de diversos dialectes es podien entendre.

Característiques de la prosa de la Cancelleria Reial

  • Oracions llargues.
  • Cultsmes i tecnicismes administratius abundants.
  • El verb solia estar situat al final de l’oració, imitant la sintaxi llatina.
  • Ús moderat d’articles.

Fi de la Cancelleria Reial (1494)

  • Per la mort del monarca sense descencència.
  • Va arribar un altre monarca que utilitzà el castellà pels escrits.

EL GÈNERE NOVEL·LÍSTIC MEDIEVAL

El gènere novel·lístic de l’època medieval diferència entre dos tipus d’escrits:

LLIBRE DE CAVALLERIESNOVEL·LA CAVALLERESCA
personatges amb qualitats fantàstiques (rei Artús, Taula Redona)
-presència d’elements meravellosos (dracs, magia…)
terres llunyanes i exòtiques
-ubicació temporal en un remotíssim passat
personatges amb qualitats reals, humanes
no hi ha elements meravellosos
llocs coneguts
temps pròxim a l’autor
·obra Cicle artúric divulgada a França i estenguda per tot Europa
·obra anònima Blandín de Cornualla
·obra d’Enyego d’Àvalos Curial e Güelfa
·obra de Joanot Martorell Tirant lo Blanc

JOANOT MARTORELL I LA SEUA OBRA

Sobre ell (Gandia, 1413 València, 1468)

  • Fou un cavaller.
  • Tenia una vida agitada.
  • Va viatjar fins Anglaterra per trobar un jutge per un combat que finalment no va ocòrrer.

Sobre la seua obra: Tirant lo Blanc

  • Basada en les seues experiències.
  • Novel·la més important del segle d’or valencià (s.XV) i probablement de tota la literatura universal.
  • Novel·la total: inclou bel·licositat cruel, escenes amoroses, situacions resoltes amb l’enginy
  • El protagonista és un personatge amb qualitats reals (novel·la cavalleresca).
  • Alguns autors creuen que va ser acabada per Martí Joan de Galba.
  • Va ser ràpidament traduïda a moltes llengües.
  • S’han fet nombroses versions i adaptacions (còmic, teatre, cine…).

¡Espero que te haya gustado! Més en eva-arnau.es 😉.

Deja una respuesta