Blog

VALENCIÀ: El text argumentatiu i explicatiu/expositiu, l’expressió de l’obligatorietat, els numerals, l’ús de x, ix, tx, ig, els pronoms relatius (relatiu possessiu) i les oracions subordinades adverbials

La informació d’aquesta entrada ha sigut extreta dels següents arxius que he creat:

Powerpoint – VALENCIÀ Unitats 8-9Descarga
Word – VALENCIÀ Unitats 8-9Descarga

1. EL TEXT CIENTÍFIC

El text científic és un text expositiu/explicatiu que té la finalitat de transmetre coneixements i informar sobre la ciència i tècnica.

TIPUS

Diferenciem dos tipus de textos científics segons la finalitat, l’autor i el registre:

  • Textos especialitzats: escrits per científics o especialistes que s’intercanvien informació mitjançant un registre formal o especialitzat.
  • Textos divulgatius: escrits per periodistes amb una finalitat didàctica (com aprenentatge) mitjançant un registre estàndard.

RECURSOS LINGÜÍSTICS

Per identificar aquests tipus de textos, s’empren uns recursos lingüístics que els caracteritzen:

  • Ús d’un registre tècnic amb gran formalitat, objectivitat i precisió lèxica.
  • Inclusió de recursos visuals, descripcions i instruccions.
  • Ús de la tercera persona, la forma impersonal o el plural de cortesia en present d’indicatiu (per donar objectivitat).
  • Ús de substantius monosèmics i unívocs (amb un únic significat).
  • Els termes es presenten en la forma clàssica (llatí o grec), original o adaptada a la llengua.
  • Ús de neologismes sobretot provinents de l’anglés.
  • Ús de mots compostos procedents del grec i llatí.
  • Ús de fòrmules, símbols, sigles, tecnicismes o acrònims.
  • Ús de connectors espacials i enumeratius per ordenar les dades.

2. L’EXPRESSIÓ DE L’OBLIGATORIETAT

Alguns textos requereixen donar unes instruccions que cal seguir, per això emprem:

  • L’imperatiu en oracions afirmatives de la 2ª/3ª persona gramatical.
  • El present de subjuntiu en oracions negatives.
  • Les perífrasis d’obligació.

LES PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ

Les perífrasis d’obligació són construccions de verbs que expressen obligació.

Diferenciem de dos tipus segons la persona:

  • D’obligació personal (amb subjecte):
    • haver + de + [infinitiu]: Has d’analitzar els components.
    • caldre + que + [subjuntiu]: Cal que deixeu de fumar i de beure.
  • D’obligació impersonal (subjecte indeterminat):
    • haver-se + [infinitiu]: S’ha d’analitzar aquest problema.
    • caldre + [infinitiu]: En bicicleta i en moto cal dur el casc.
    • ser necessari/menester + [infinitiu]: És necessari/menester dur el casc.

FORMES INADMISSIBLES

Algunes expressions s’han calcat del castellà però realment són incorrectes:

  • tenir + que + [infinitiu]: Teniu que ser optimistes i constants.
  • ser + precís + que: És precís que camines una hora al dia.
  • hi ha + que + [infinitiu]: Hi ha que consultar sempre un metge.
  • [infinitiu]: No tocar.

REPÀS PRESENT DE SUBJUNTIU I L’IMPERATIU

Com per a formar algunes perífrasis d’obligació és necessari fer ús del mode imperatiu o el temps present de subjuntiu en la conjugació dels verbs, a continuació repassarem ràpidament com es formen els verbs regulars:

  • PRESENT DE SUBJUNTIU (eliminar terminació):
    • 1ªCONJUGACIÓ (-ar):
      • -e, -es, -e, -em, -eu, -en
    • 2ªCONJUGACIÓ (-er/-re):
      • -a, -es, -a, -em, -eu, -en
    • 3ªCONJUGACIÓ (-ir):
      • -a/-isca, -es/-isques, -a/-isca, -im, -iu, -en/-isquen
  • IMPERATIU:
    • TU + verb 3ªpersona singular PRESENT INDICATIU
    • ELL/ELLA + verb 3ªpersona singular PRESENT SUBJUNTIU
    • NOSALTRES + verb 1ªpersona plural PRESENT SUBJUNTIU
    • VOSALTRES + verb 2ªpersona plural PRESENT INDICATIU
    • ELLS/ELLES + verb 3ªpersona plural PRESENT SUBJUNTIU

3. ELS PRONOMS RELATIUS

Els pronoms relatius són pronoms que substitueixen un antecedent i introdueixen oracions subordinades adjectives.

Són els següents:

  • que: no porta preposició
    EX: La dona [que hem vist] treballa a l’ajuntament.
  • què: porta preposició
    EX: Desconeic la feina [a què et dediques].
  • qui: porta preposició
    EX: Els amics [amb qui tinc més confiança] són ells.
  • on: porta o no preposició
    EX: Aquest carrer és [per on més trànsit hi ha].
    EX: Asfaltaran la zona [on munten la falla].
  • el qual, la qual, els quals, les quals: preposició o no
    EX: Han contractat una cuinera [la qual és argentina].
    EX: No he telefonat a Sergi, [al qual volia convidar a la festa].
    EX: Enderrocaran la casa [en la qual han viscut tota la vida].
    EX: El tema [del qual hem parlat abans] no m’interessava.

EL RELATIU POSSESSIU

El pronom relatiu el qual + la preposició de equival a un possessiu i fa la funció d’un CN.
Equival al castellà cuyo.

VALENCIÀCASTELLÀ
Nom masculí singular + del qualCuyo + nom masculí singular
Nom femení singular + de la qualCuya + nom femení singular
Nom masculí plural + dels qualsCuyos + nom masculí plural
Nom femení plural + de les qualsCuyas + nom femení plural

4. LA LLETRA X, L’APLEC IX I ELS DÍGRAFS TX, IG

El so /ch/ es pot representar amb x, tx i ig.
En canvi, el so /sh/ es pot representar amb x o ix.

ESCRIVIM X:

  • A principi de paraula: xafar, xic, xoc, xulla.
  • Darrere de consonant: ganxo, perxa.
  • Excepcions d’estrangerismes: txapela, txec, Txad, Txèquia.

ESCRIVIM IX:

  • Darrere de vocal: això, eixes, coixí.
  • A final de paraula després de vocal: moix, guix, flaix, mateix.

ESCRIVIM TX:

  • Enmig de la parula entre vocals: batxillerat, clòtxina, botxí.
  • Al final de paraula si altres de la mateixa família lèxica porten tx: cartutx (cartutxera).
  • Excepcions d’estrangerismes: txapela, Txad, Txèquia, txec.

ESCRIVIM IG:

  • Al final de paraula si altres de la mateixa família lèxica porten g/j o tg/tj: assaig (assajar).

5. L’ESCRIPTURA DELS NUMERALS

Generalment, els numerals s’escriuen amb lletres, encara que hi ha algunes excepcions:

  • S’ESCRIUEN AMB XIFRES:
    • Quantitats seguides d’un símbol d’unitat: Recorreguérem 120km en una moto.
    • Els números d’ordre: El mòbil d’Andreu és 622 657 890.
    • Els dies i anys de les dates (o també el mes): Va nàixer el 25 de juny de 1980 / 25-06-1980.
    • Els números d’una adreça: Mònica viu en el número 32, porta 6.
  • S’ESCRIUEN AMB LLETRES:
    • Quantitats aproximades: Devia haver-hi unes mil persones.
    • Numerals formats per 3 paraules com a màxim: S’han inscrit sis-cents participants.
    • L’edat de persones, animals i objectes: Una església de més de tres-cents anys.
    • El dia de les dates commemoratives de fets històrics: El vint-i-cinc d’abril celebren la batalla.

ÚS DEL GUIONET (D-U-C)

  • Entre les unitats i les desenes: trenta-quatre
  • Entre les centenes i les unitats: cinc-cents
  • A cada costat de la conjunció i en la sèrie 21-29: vint-i-u

EXEMPLES:

U, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, dèsset, dihuit, dènou, quatre milions…

CONCORDANÇA AMB EL FEMENÍ

De la mateixa forma que amb el castellà, la parla valenciana també fa la concordança amb el femení en el cas dels numerals:
999 monedes = nou-centes noranta-nou monedes.

6. L’ESCRIT D’OPINIÓ

L’escrit d’opinió és un text argumentatiu que té la finalitat de convéncer d’una opinió. Apareix a la publicitat o la premsa.

TIPUS

Es diferencien dos tipus d’escrits d’opinió segons el seu àmbit:

  • Àmbit literari: assaigs, fàbules…
  • Àmbit no literari: article d’opinió, carta al director, escrit de protesta, instància, debat…

ESTRUCTURA

  1. Introducció: s’hi exposa el tema i l’opinió sobre aquest.
  2. Desenvolupament / Argumentació: s’argumenta i raona els motius de l’opinió.
  3. Conclusió: s’hi fa un resum de l’argumentació i s’inclouen demostracions.

RECURSOS LINGÜÍSTICS

Com qualsevol tipus de text, aquests també tenen uns recursos lingüístics que els caracteritzen:

  • Adjectius que descriuen l’opinió.
  • Marques d’ordre que introdueixen els paràgrafs: en primer lloc, per començar, per acabar…
  • Connectors explicatius i causals: és a dir, per exemple, perquè, ja que…
  • Cometes que acompanyen les citacions per recolçar l’opinió.
  • Guions i parèntesis per a fer observacions i aclariments.

La tesi és l’opinió que dona l’emisor i de la que vol convéncer al receptor.

7. LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Les oracions subordinades adverbials es formen per un verb i s’afigen a l’oració principal per fer la funció d’un complement circumstancial [CC].

TIPUS D’ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Segons el nexe mitjançant el qual s’afigen a l’oració principal, diferenciem aquests tipus d’oracions subordinades adverbials:

  • TEMPORALS:
    • Anterior: abans que…
    • Simultània: quan, sempre que, mentre, cada vegada que, ara que…
    • Posterior: després que…
  • LOCATIVES: on, d’allà on… (pot portar preposició)…
  • MODALS: com, com si, així com, segons com, tant com…
  • CAUSALS: perquè, ja que, atés que, com que, per tal com…
  • FINALS:
    • Seguits de verb subjuntiu: perquè, per tal que, a fi que…
    • Seguits de verb infinitiu: per, per a, a fi de, per tal de…
  • CONDICIONALS: si, en cas que, només que, posat que, si de cas…
  • CONCESSIVES: a pesar de, encara que, malgrat que, no obstant…
  • COMPARATIVES: tant…com, tan…com, més…que, menys…que…
  • CONSECUTIVES: que, tant…que, de manera que, talment que…

Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en eva-arnau.es ;).

Deja una respuesta