VALENCIÀ: g, j, tg, tj; la novel·la; la sinonímia; oracions compostes coordinades i subordinades; història de la llengua valenciana (s.XV-XIX), la Decadència

¡Bienvenido a una nueva entrada! A continuación hay información sobre los temas indicados en el título, extraída de los siguientes archivos que he creado y puedes descargar:

AVISO: Como esta entrada es sobre la lengua valenciana, está escrita en este idioma. Espero que la disfrutes 😉 .


1. LES LLETRES G I J I ELS DÍGRAFS TG I TJ

El soroll /j/ es pot representar amb quatre grafies diferents: g, j, tg i tj. A continuació vorem com diferenciarles a l’hora d’escriure.

LA G I LA J

Generalment, la norma diu que la G s’empra davant e, i per representar el mateix soroll que la J, emprada davant a, o, u.

És important aclarar que quan la G va davant a, o, u o ue, ui, el soroll no és el mateix que ge, gi per tant no suposen una grafia per aquest.

No obstant, hi ha alguns casos que incompleixen aquesta norma, anomenats excepcions.

  • ÚS DE LA J:
    • Davant a, o, u
    • EXCEPCIONS:
      • Noms que provenen de l’hebreu i derivades: Jesús, Jericó, majestat, majestuós, jersei, jerseis…
      • Grups -jecc, -ject: adjectiu, projecció…
      • Imperfet verb «jaure»: jo jeia, tu jeies…
  • ÚS DE LA G:
    • Davant e, i

ELS DÍGRAFS TG I TJ

De la mateixa forma que amb la g i la j, el dígraf TG va davant e, i i el dígraf TJ va davant a, o, u.
En canvi, aquestos sempre van entre vocals.

  • ÚS DE TG:
    • vocal + TG + e, i
  • ÚS DE TJ:
    • vocal + TJ + a, o, u

QUAN S’UTILITZEN ELS DÍGRAFS O LES LLETRES?

Ja sabem diferenciar entre g i j per una banda i tg i tj per altra. Però, si compleixen les mateixes normes g i tg i les mateixes altres j i tj, com es diferencien entre aquestes?

DIFERÈNCIA TG i G

  • CARACTERÍSTIQUES TG:
    • En les terminacions -atge, -etge: fetge, formatge.
    • Altres mots com ara col·lotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge i sutge.
  • La G s’utilitza en la resta de casos menys els que empren TG.

DIFERÈNCIA TJ i J

  • CARACTERÍSTIQUES TJ:
    • Els verbs allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitja, embotjar, encalitjar, encoratjar, enferritjar-se, enfotjar, engatjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar, estatjar, estotjar, farratjar, fogatjar, formatjar, fotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, llimutjar, metjar, natjar, petjar, pitjar, rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, ultratjar, viatjar.
    • Els mots aritja, bassetja, borratja, botja, bromitja, calitja, coïtja, corretja, ferritja, fetjut, fotja, llebetjol, lletja, llimutja, llitja, llotja, mabritjol, mitjà, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja, sitja, sutja, tremolitja i virotja.
  • La J s’utilitza en la resta de casos menys els que empren TJ i en algunes conjugacions al canviar la vocal: desitjar-desitge, passetjar-passetge.

RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


2. LA NOVEL·LA

La novel·la és una narració literària de ficció, amb una llargària considerable i una trama complexa. La seua finalitat és entretenir als lectors.

TIPUS

Segons el tema que tracte la novel·la, diferenciem de diversos tipus:

  • Si parla de conflictes personals i socials: històrica, psicològica, d’amor…
  • Si parla d’intriga i misteri: de por o policíaca
  • Si parla de fantasia i acció: ciència-ficció, adventures, viatges…

ELEMENTS DE LA NOVEL·LA

La novel·la sempre té un narrador (intern o extern) que conta uns fets (la història ordenada segons el discurs) que ocorren a uns personatges en un lloc (real, fantàstic o imaginari) i en una época determinada.

Els fets que es conten són la història, que es conta segons un discurs el qual estableix l’ordre en què es aquesta es presenta a través d’uns recursos temporals.

Segons el discurs (ordre en què apareix la història), la trama pot ser lineal (ordre natural, cronològic) o discontínua si presenta alteracions (a través dels següents recursos temporals):

  • Recursos temporals TRAMA LINEAL:
    • Ordre cronològic o natural: s’exposen fets en el mateix ordre temporal en què han ocorregut.
      EX: En arribar a casa he passejat al gos, menjat, fet deures; i ara vaig a descansar.
  • Recursos temporals TRAMA DISCONTÍNUA:
    • Retrospecció: l’acció toma enrere per mostrar o recordar fets que han ocorregut anteriorment.
      EX: En aquell moment, vaig escoltar la veu de la meua mare quan me deia: «això et donarà problemes»…
    • Anticipació: el relat avança fets que encara no han ocorregut, però que passaran posteriorment.
      EX: Estava tranquil·lament -encara que prompte deixaria d’estar-ho- escoltant música quan…
    • Simultaneïtat: es narren dues accions distintes que ocorren al mateix temps.
      EX: Estava parlant amb la meua mare mentre l’ajudava a cuinar el sopar.

RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


3. LA SINONÍMIA

La sinonímia és una relació entre paraules que tenen el mateix significat o semblant que permeten substituir-se entre si sense alterar el significat.

Tanmateix, algunes paraules són sinònimes segons en quin context, per tant podem diferenciar dos tipus de sinonímia:

  • SINONÍMIA TOTAL/PERFECTA: són sinònimes en tots els contextos (signifiquen sempre el mateix).
    EX: Baixaré amb vosaltres cap a les nou = Descendiré amb vosaltres cap a les nou.
  • SINONÍMIA PARCIAL: només són sinònimes en alguns contextos (no sempre signifiquen el mateix).
    EX: Has de repetir aquesta pràctica de tecnologia = Has d’insistir en aquesta pràctica de tecnologia
    Han repetit l’elecció de delegat
    Han insistit en l’elecció de delegat

RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


4. LES ORACIONS COMPOSTES COORDINADES

A continuació hi ha un repàs més alguns detalls nous sobre les oracions compostes coordinades. Pots estudiar les oracions compostes i entendre-les millor en aquesta entrada.


Les oracions compostes coordinades es caracteritzen per:

  1. No depenen l’una de l’altra, si se separen formen oracions simples independents.
  2. S’uneixen mitjançant un nexe d’unió (conjuncions o connectors).

És comú elidir el verb o subjecte quan és el mateix en les dues oracions, però continua sent una comoposta coordinada. Així que quan ens fixem en el nombre verbs, hi ha que reconèixer si s’ha pogut elidir al ser comú en ambdúes oracions, i al moment de separar-les en dues oracions simples independents, afegir-lo.
EX: Robert bevia aigua i Conxa (bevia) cervesa sense alcohol.
EX: Carles va i (Carles) ve de València tots els dies.


TIPUS D’ORACIONS COMPOSTES COORDINADES SEGONS EL NEXE

Els tipus d’oracions compostes coordinades depenen del nexe que empren per unir-se. Així, diferenciem:

  • COPULATIVES: expressen una acumulació d’idees.
    • nexes: i, ni
    • exemples: El gat saltava i corria sense parar. / Jaume no feia classe ni deixava fer.
  • DISJUNTIVES: expressen una exclusió d’idees.
    • nexes: o, o bé
    • exemples: Llig el poema o calla, per favor. / Talla’t els cabells o bé pentina-te’ls.
  • ADVERSATIVES: expressen una contraposició d’idees.
    • nexes: però, sinó, tanmateix, en canvi
    • exemples: És insuportable, però l’estime. / No era jo, sinó el meu germà bessó. / Menja molt, tanmateix està prim. / Alfred escriu amb la mà dreta, en canvi, dibuixa amb l’esquerra.
  • DISTRIBUTIVES: expressen distribució de les oracions simples que la formen.
    • nexes (cada oració ve introduïda per un): o…o…, ara…ara, d’una banda…de l’altra…, ni…ni…
    • exemples: O estudies o treballes. / Ni viu ni deixa viure! / Ara està contenta, ara està enutjada. / D’una banda és cert, de l’altra no.
  • EXPLICATIVES: expressen aclariments.
    • nexes: és a dir, o siga, això és
    • exemples: És ambidextre, és a dir, utilitza les dues mans. / Bernat és pegolí, això és, ha nascut a Pego. / No pot ser, o siga, ni en broma.
  • CONTINUATIVES: expressen una successió d’accions.
    • nexes: a més, i encara, fins i tot
    • exemples: Enric es menjarà el flam, a més, repetirà. / T’ajude i encara et queixes? / M’ho he menjata tot, fins i tot he repetit.
  • CONSECUTIVES/IL·LATIVES: expressen conseqüència.
    • nexes: per tant, així que, doncs
    • exemples: Tens fam, doncs menja. / No t’he comprés, així que explica’t millor. / Estic cansat, per tant, no eixiré.

RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


5. LES ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES

A continuació hi ha un repàs més alguns detalls nous sobre les oracions compostes subordinades. Pots estudiar les oracions compostes i entendre-les millor en aquesta entrada.


Les oracions compostes subordiandes es caracteritzen per:

  1. Depén la subordinada de la principal per tindre un sentit complet.
  2. S’uneixen mitjançant un nexe d’unió (conjuncions o connectors).

TIPUS D’ORACIONS SUBORDINADES SEGONS LA FUNCIÓ

Segons la funció que complisca l’oració subordinada dins de la composta (la que s’afig a la principal i que sense aquesta no té un sentit complet), diferenciem tres tipus d’oracions compostes subordinades:

  • SUBSTANTIVES: substitueixen i fan la funció d’un substantiu.
    EX: Et vaig demanar [que m’ajudares a repassar el guió].
  • ADVERBIALS: substitueixen i fan la funció d’un adverbi.
    EX: Hem acabat l’examen [quan ha sonat el timbre].
  • ADJECTIVALS: substitueixen i fan la funció d’un adjectiu.
    EX: Carles es va entrevistar amb el director [que dirigia la pel·lícula].

TIPUS D’ORACIONS SUBORDINADES SEGONS EL NEXE

Segons el tipus de nexe que empren les oracions (principal i subordinada) en una oració composta subordinada, es diferencien de distints tipus:

  • Les oracions SUBSTANTIVES (segons la funció de la subordinada) poden ser:
    • SUBSTANTIVES (usa nexes substantius): que, qui, què, quant…
  • Les oracions ADVERBIALS (segons la funció de la subordinada) poden ser:
    • TEMPORALS (usa nexes temporals): quan, mentre, abans que, després que, des que…
    • LOCATIVES (usa nexes de localització): on, d’allà on…
    • MODALS (usa nexes de mode): com, així com, com si, segons com, tant com…
    • CAUSALS (usa nexes de causa): perquè, ja que, atés que, com que, per tal com…
    • FINALS (usa nexes de finalitat): a fi que, perquè, per tal que…
    • CONDICIONALS (usa nexes de condició): si, en cas que, només que, posat que, si de cas…
    • COMPARATIVES (usa nexes de comparació): tan…com, tant…com, més…que, menys…que…
    • CONSECUTIVES (usa nexes de conseqüència): que, tant…que, de manera que, talment que…
    • CONCESSIVES (usa nexes de concessió): a pesar que, encara que, malgrat que, no obstant…
  • Les oracions ADJECTIVALS (segons la funció subordinada) utilitzen pronoms relatius (que, qui, el qual, on…), per tant pot ser qualsevol tipus de nexe.

RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


6. HISTÒRIA DE LA LLENGUA (II): s.XV-XIX

Abans de llegir aquest apartat, és recomanable conèixer el anterior que és la primera part en aquesta entrada.


SEGLE XV

Aquest segle va ser el període de màxima esplendor de la literatura valenciana, però també va ser la inicicació de la castellanització de la cort i l’aristocràcia (classe social de personas amb títols monàrquics). Això va ocorrer pel Compromís de Casp, ja que va permetre a Ferran d’Antequera ser succesor de Martí l’Humà i així va arribar la dinastia castellana dels Trastàmara (seqüència de gobernants d’una mateixa família) per encarregar-se de la Corona d’Aragó.


SEGLES XVI, XVII i XVIII (Decadència)

Durant aquest període, la literatura valenciana va patir una disminució. També es caracteritza per la diglòssia, basat en emprar el castellà (llengua de més prestigi) en la literatura culta i deixar el valencià en l’àmbit popular. Això va suposar una evident acceleracció del procés de substitució lingüística.

Aquests canvis van ser provocats principalment per la Guerra de les Germanies, un enfrontament de l’aristocràcia terratient (amb terres) amb els llauradors i burgesos, que va tindre conseqüències molt negatives pel poble valencià. Així, l’aristocràcia va adoptar el castellà com a llengua pròpia. També va influir el fet de que la literatura castellana estiguera vivint el seu Siglo de Oro.

SEGLE XVIII

D’aquest segle concret hi ha que destacar que l’emperador Carles II va morir sense descendència, sent així l’últim monarca espanyol de la dinastia dels Àustria. Això va provocar una Guerra de Succesió a la corona espanyola entre dos bands: les classes populars valencianes (anomenats maulets) amb l’arxiduc d’Aústria, Carles d’Habsurg; contra les classes privilegiades borbòniques (anomenats botiflers) amb un Borbó nét del rei de França, Felip D’Anjou.

Va ser a la Batalla d’Almansa que les tropes borbòniques van guanyar el 25/4/1707. Aleshores Felip V promulgà els decrets de la Nova Planta, que feien abolició de les institucions valencianes i prohibien l’utilització de la llengua valenciana, que fins aleshores era l’oficial.


SEGLE XIX

Aquest segle coincideix amb el Renaixement, un període amb escriptors que començaren a lluitar per recuperar la història i llengua valenciana; i es preocuparen en elaborar diccionaris, ortografies i gramàtiques per facilitar l’aprentatge i normalitzar la llengua.


RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


7. LA DECADÈNCIA (s.XV-XVIII)

A l’apartat anterior ja hem parlat breument sobre la Decadència. A continuació, alguns detalls més.


CARACTERÍSTIQUES

  1. Disminució de la utilització del valencià com a llengua culta.
  2. Disminució de qualitat i quantitat d’obres publicades en valencià.
  3. Influència de la literatura castellana sobre la literatura valenciana.
  4. Succeïren tres moviments: Renaixement, barroc i neoclassicisme.

EL TEATRE

El teatre és el gènere que pateix més les característiques de la decadència (la substitució lingüística del valencià pel castellà), sent així totes les obres exclusivament castellanes o en alguns casos bilingües, però mai valencianes totalment.

Alguns exemples d’autors són Joan Ferrandis d’Herèdia, amb la seua obra La visita (1524); o Lluís Milà amb la seua obra El cortesano (1535).


LA POESIA

Durant la decadència, la poesia presenta intents de renovació mètrica i imitació de la poesia popular.

Alguns exemples d’autors són Pere Serafí o Joan Timoneda (València, 1510-1583), que publicà el cançoner de diversos autors populars anomenat Flor d’enamorats.


LITERATURA SOBRE LA DECADÈNCIA

Sobre la literatura d’aquest període, destaca principalment l’autor Josep Lozano (Alginet, 1948), que és autor d’algunes obres com Crim de Germania (1979), El dia de la Sang (1980), Històries marginals (1982), Laodamia i altres contes (1986), Ribera (1990) o El mut de la Campana (2004).

EL CRIM DE GERMANIA (1979)

Aquesta obra és una novel·la que parla sobre ensenyances d’història ja que suposa una ajuda per recordar personatges i circumstàncies de la revolta de les Germanies.


RESUM/ESQUEMA DE L’APARTAT


¡Espero que te haya gustado! Más entradas como esta en eva-arnau.es ;).

Deja una respuesta