El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius que he creat a partir de la informació obtinguda a classe:
1. TIPOLOGIES TEXTUALS
TEXT DESCRIPTIU
El text descriptiu expressa les característiques d’una persona, objecte, lloc… Apareix en novel·les, contes, retrats, cartes…
- Organització interna: de general a particular o viceversa
- Objectivitat o subjectivitat
- Registre estàndard o culte
- Elements lingüístics: verbs copulatius, adjectius, substantius, enumeracions, adverbis de lloc, comparacions…
TEXT NARRATIU
El text narratiu relata fets reals o fantàstics protagonitzats per personatges en un temps i espai determinats. Apareix en novel·les, contes, llegendes, relats, diaris, còmics…
- Organització dels fets: plantejament, nus i desenllaç.
- Punts de vista narratius:
- NARRADOR INTERN: protagonista, secundari o observador
- NARRATOR EXTERN: omniscient, observador extern o editor
- Ús de connectors temporals, adverbis de temps i manera: llavors, l’endemà, ahir, ràpidament…
- Verbs d’acció: parlar, viatjar, entrar, obrir, fer…
TEXT EXPLICATIU
El text explicatiu transmet informació i coneixements amb una finalitat informativa o didàctica. Apareix en resums, assaigs, texts escolars, articles periodístics…
- Utilitza una sintaxi senzilla
- Empra un lèxic clar i precís
- Apareixen connectors:
- Explicatius: és a dir, en altres termes, dit d’altra manera…
- Causa i conseqüència: doncs, perquè, per tant, per aquest motiu, per això…
- D’oposició: però, no obstant, pel contrari…
- Exemplificadors: per exemple, com a mostra, a tal d’exemple…
- De resum: per finalitzar, en conclusió…
TEXT INSTRUCTIU
El text instruciu dóna instruccions o indica procediments. Apareix en instruccions d’ús, receptes de cuina, guies, reglaments, normes de seguretat…
- Imperatiu i present de subjuntiu
- Ús de la segona persona
- Verbs en futur i condicional
- Ús de perífrasis d’obligació: haver de, caldre, ser necessari/menéster que…
- Frases curtes i precises
- Tipografia especial, il·lustracions, gràfiques…
2. SINTAXI: PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles generalment van davant del verb, separats d’ell (forma reforçada) si aquest comença per consonant o apostrofats (forma elidida) si comença per vocal o h més vocal.
En cas dels verbs en imperatiu, gerundi o infinitiu, els pronoms van darrere d’ell, amb un guionet (forma plena) si termina per consonant o diftong, o apostrofat a ell (forma reduïda) si termina per vocal.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL
Atribut
L’atribut respon a la pregunta què? i acompanya a un verb copulatiu (ser, estar si no indica localització, semblar o parèixer)
- DETERMINAT (article, demostratiu, possessiu): es substitueix per el, la, els, les o ho
Maria és l’advocada –> Maria l’és / Maria ho és - INDETERMINT (no porta determinant, porta article indefinit o un numeral): es substitueix per ho
Maria és advocada –> Maria ho és
Complement directe (CD)
El complement directe respon a la pregunta què? i acompanya a la resta de verbs no copulatius. El mètode més apte per identificar-lo és passar l’oració a passiva, on farà la funció de SUBJECTE PACIENT.
- DETERMINAT (article, demostratiu, possessiu): es substitueix per el, la, els, les
Eva porta la motxilla –> Eva la porta
Eva, porta la motxilla! –> Eva, porta-la! - INDETERMINT (no porta determinant, porta article indefinit o un numeral): es substitueix per en + numeral (si hi ha)
Ella porta tres taronges –> Ella en porta tres
Tu, porta tres taronges –> Tu, porta‘n tres - NEUTRE (equivalent a això, allò o açò): es substitueix per ho
Eva fa això –> Eva ho fa
Eva, fes això –> Eva, fes-ho
Complement indirecte (CI)
El complement indirecte respon a la pregunta a qui? per a qui? i sempre comença per les preposicions a o per.
- SINGULAR: es substitueix per li (mai s’apostrofa)
El tècnic arregla la ràdio a la vecina –> El tècnic li l’arregla
Tècnic, arregla la ràdio a la vecina –> Tècnic, arregla-li-la - PLURAL: es substitueix per els (no importa el gènere)
He dit als alumnes això –> Els ho he dit
Digues això als alumnes –> Digues-los-ho
Complement predicatiu (CPred)
El complement predicatiu fa una funció semblant al complement circumstancial de manera (com?), però sembre és un adjectiu i participi.
- SEMPRE es substitueix per hi
Elise vingué cansada –> Elise hi vingué
Complement circumstancial (CC_)
El complement circumstancial respon a moltes preguntes (amb qui? amb què? com? on? per què? per a què? quan?…) però sempre és un adverbi.
- DE LLOC
- introduït per la preposició DE: es substitueix per en
Roser ve de València –> Roser en ve - introduït per altra preposició: es substitueix per hi
Vaig al poble –> Hi vaig
- introduït per la preposició DE: es substitueix per en
- LA RESTA DE COMPLEMENTS introduïts per qualsevol preposició: hi
Sempre camina de pressa –> Sempre hi camina
Complement de règim verbal (CRV)
El complement de règim verbal és exigit pel verb per tindre un sentit complet. Va introduït per preposició, generalment a, de o amb.
- PREPOSICIÓ DE: en
Estem parlant del viatge –> Estem parlant-ne / N’estem parlant - LA RESTA DE PREPOSICIONS: hi
Elena ha contribuït a la causa –> Elena hi ha contribuït
COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES
3. L’ÚS DE MAJÚSCULES I MINÚSCULES
MAJÚSCULES
S’escriu en majúscula (la primera lletra):
- La primera paraula d’un enunciat.
- La primera paraula que s’escriu després de punt.
- Títols de llibres, articles, pel·lícules, etc.
- Els noms propis (persones, llocs, rius, organismes, empreses) i malnoms.
- Els articles que precedeixen noms geogràfics d’altra llengua (ex: La Puebla del Rio)
- Totes les lletres de les sigles.
- Les abreviatures de les formes de tractament i punts cardinals (ex: Sr.alcalde, N, S, E, W)
- Símbols d’elements químics.
- La primera paraula d’una frase citada entre cometes.
- Nom de les festivitats (inclòs els mesos).
MINÚSCULES
S’escriu en minúscula:
- Els punts cardinals.
- Períodes geològics, prehistòrics, històrics (ex: l’edat mitjana)
- Els dies, mesos i estacions (menys si és el nom d’una festivitat)
- Els astres (menys si són textos astronòmics)
- Els articles que precedeixen noms geogràfics del valencià (ex: el Caire, la Manxa)
- Els càrrecs oficials i formes de tractament (ex: alcalde)
- Accidents geogràfics (menys el nom propi) (ex: mar Mediterrani)
4. L’ACCENT DIACRÍTIC
Els accents diacrítics els tenen paraules monosíl·labes (bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos)
Els plurals mantenen l’accent diacrític menys mans i mons.
Els compostos i derivats no mantenen l’accent perquè ja no són monosíl·labs.
5. LITERATURA: LA RENAIXENÇA
EL ROMANTICISME
El romanticisme és un moviment estètic present a finals del segle XVIII. Aquest moviment donava una major importància a l’individu, exaltava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va ser una gran influència en l’art, música i literatura.
A València, va significar la creació d’una tradició i una llengua per la literatura degut a la manca de models i tradició per la castellanització imposada.
LA RENAIXENÇA
La renaixença és un moviment cultural que a Catalunya es va centrar en el recobrament de la història, llengua i literatura.
Va començar l’any 1833 amb la publicació del poema «La Pàtria», de Bonaventura Carles Aribau. En aquest poema expressava la seua enyorança per la pàtria i estima per la llengua.
El gènere més important d’aquest moviment és la poesia per la tradició poètica i la fàcil publicació. A més, havia un important concurs poètic anomenat Jocs Florals (1859), originari de l’edat mitjana. Teodor Llorente, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren tres autors que van guanyar el premi del concurs, la Flor Natural. Els poemes tractaven temes com la fe, la pàtria i l’amor. Els Jocs Florals van fomentar l’aparició de nous autors i editorials i la creació d’un públic lector, a més de donar una gran importància a la cultura escrita valenciana.
La renaixença va finalitzar el 1877, encara que a València es va mantindre fins al segle XX gràcies a la importància de Teodor Llorente.
LA RENAIXENÇA VALENCIANA
Els renaixentistes valencians formaven part de la burgesia agrària que vivia als nuclis urbans; mentre que els renaixentistes catalans formaven part de la burgesia industrial que defensava el nacionalisme.
Tipus d’autors
Els poetes de guant eren els burgesos conservadors que s’oposaven a la politització (donar un caràcter polític) de la renaixença. Utilitzaven la llengua llemosí (de Catalunya i Balears) en les seues obres i cantaven una pàtria idealitzada molt allunyada de la realitat social.
És el cas de Teodor Llorente i Vicent W.Querol.
Pel contrari, els poetes d’espardenya eren les classes humils que no tenien formació literària i el seu èxit va ser entre les classes populars. En les seues obres, utilitzaven el «valencià que ara es parla», una llengua col·loquial sense preocupació gramatical.
És el cas de Constantí Llombart i Eduard Escalante.
Teodor Llorente (València, 1836-1911)
Teodor Llorente fou el poeta (de guant) més important de la renaixença valenciana, guanyador de la Flor Natural (premi dels Jocs Florals) en 3 certàmens (ocasions). També va ser fundador de l’associació «Lo Rat Penat» i del períodic «Las Províncias«.
En les seues obres predominava el paisatgisme sentimental, una descripció idealitzada (amb exageracions a través d’hipèrboles) de la bellesa dels paisatges valencians. Els versos eren quartets (especialment, la cobla) i decasíl·labs, amb l’estructura 4+6 de la literatura medieval.
Dues exemples de les seues obre són el «Llibret de versos» i el «Nou llibret de versos».
FIGURES LITERÀRIES
En els poemas de Teodor Llorente i molts altres autors es solen presentar les següents figures literàries (encara que hi ha moltes més):
- COMPARACIÓ: relació entre dos elements (tan…com, més…que)
- HIPÈRBOLE: exageració (creixent o decreixent) que deforma la realitat
- REPETICIÓ: per fer rima i donar importància
6. PARAULA DEL DIA
- PÀMPOLS: fulla de cep o de figuera / orella, especialment de grans dimensions.
- MANTE: interpel·lar o requerir l’atenció d’algú.
- ESCAROTAR: dispersar o espantar (animals, generalment).
- TASTAOLLES: persona inconstant, que ocmença moltes coses i no n’acaba cap.
- MALFAENER: que fuig de la faena, gandul.
- BATECUL: colp pegat al cul amb la mà.
- ATZUCAC: carreró o camí que no té eixida / conflicte o situació molt difícil de resoldre.
- MALÍCCIA: inclinació a fer el mal.
- ARRUIXAR: banyar (alguna cosa) tirant damunt un raig d’aigua.
- ATROTINAT: que actua sense reflexió, amb pressa, sense mirar el que fa.
- CAGADUBTES: persona que dubta contínuament, incapaç de prendre una solució.
- REGLOTAR: tornar, els aliments, a la boca.
- FANFARRÓ: que presumeix de qualitats o de fets reals o suposats.
- EMBAFAR: llevar l’apetit per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor / enutjar per l’excés d’insistència.
- BAC: caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort.
- REBOST: llocs d’una casa o d’una nau on es guarden els comestibles.
- ESCUDELLAR: distribuir o servir (el menjar) en els plats.
7. REPÀS CONTINGUTS BÀSICS
Ací hi ha un xicotet repàs sobre alguns continguts bàsics que ja s’han estudiat en anteriors entrades (eva-arnau.es).
- DIÈRESI:
- S’utilitza:
- Perquè la lletra u sone en gue, gui, que, qui
- Perquè la lletra i o u no formen diftong amb la vocal
- No s’utilitza:
- Si hi ha accent (tilde)
- -isme, -ista, -ium, -ius
- anti-, co-, contra-, re-, semi-
- infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en -ir
- S’utilitza:
- ESCRIPTURA NUMERALS:
- Ús del guionet (norma D-U-C)
- Entre desenes i unitats
- Entre unitats i centenes
- A cada costat de la conjunció i en la sèrie 21-29
*S’escriu milions, nomillons.
- Els següents són els numerals fins 19:
- U
- Dos
- Tres
- Quatre
- Cinc
- Sis
- Set
- Vuit / Huit
- Nou
- Deu
- Onze
- Dotze
- Tretze
- Catorze
- Quinze
- Setze
- Disset / Dèsset
- Divuit / Dihuit
- Dinou / Dènou
- Ús del guionet (norma D-U-C)
Espere que t’hagi agradat. Més continguts com aquest en eva-arnau.es ;).