El contingut d’aquesta entrada ha sigut extret dels següents arxius creats a partir de la informació obtinguda a classe:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. CREIXEMENT I CANVIS ECONÒMICS
L’Antic Règim és un sistema econòmic, polític i social present a Europa durant els segles XVI (16) i XIX (finals 19, etapa final feudalisme) caracteritzat per:
- RÈGIM ECONÒMIC SENYORIAL (relacions d’intercanvi de terres entre noble i camperol)
- SOCIETAT ESTAMENTAL (organitzada en classes socials segons privilegis)
- POBLACIÓ ESTANCADA: natalitat i mortalitat altes (raons higièniques i alimentàries)
- MONARQUIA ABSOLUTA (sobirania reial per llei divina)
RÈGIM ECONÒMIC SENYORIAL
L’agricultura era l’activitat de subsistència (autoconsum) de l’època, principalment ingredients molt duraders com cigrons, blat… Feien la rotació trienal (deixar una porció del camp reposant en guaret) per regenerar els minerals. Les terres eren la font de riquesa i privilegis, per això existia un règim econòmic senyorial: els nobles cedien terres als camperols a canvi d’una renda (diners, el seu treball, part de la collita…).
POBLACIÓ ESTANCADA
Ocasionalment havien males collites, que generaven crisis de fam i revoltes populars (la gent matava el forner per obtindre pa) o fins i tot revolucions. Així van aparèixer les guerres i epidèmies.
Més endavant, cap al 1650-1800 va haver una duplicació de la població a Europa perquè la mortalitat va disminuir gràcies a la millora d’alimentació i l’aparició del domestic system (millora econòmica). Es va introduïr la dacsa i la creïlla.
SOCIETAT ESTAMENTAL
La societat s’organitzava en dos grans estaments: els privilegiats (no pagaven impostos) i els no privilegiats (pagaven impostos). Aquesta divisió es suposava que era ordre divina i per això havia de mantindre’s (encara que més endavant volien canviar-la).
Els no privilegiats eren els laboratores (treballadors) i formaven un 90% de la població. Inclou els camperols o artesans i els burgesos (rics sense privilegis).
Els privilegiats eren els oratores (eclesiàstics) que formaven un 7% de la població i els bellatores (noblesa) que representava el 3% restant de la població.
MONARQUIA ABSOLUTA
Durant l’Antic Règim la forma de govern que hi havia era la monarquia absoluta, on el rei tenia tot el poder (sobirania reial) per llei divina (elecció de Déu). La gent va començar a qüestionar-lo.
2. FACTORS CANVI SOCIETAT
Aquesta societat va començar a canviar per una sèrie de factors principals.
En primer lloc, el desenvolupament del COMERÇ COLONIAL / TRIANGULAR, basat en agafar matèries primeres d’Europa, esclaus d’Àfrica i obtindre mà d’obra gratis en Amèrica per tornar a vender-lo a Europa.
En segon lloc i gràcies al comerç colonial, el desenvolupament de la BURGESIA (empresaris rics sense privilegis que es casaven amb nobles per obtindre poder). Aquests van crear un nou sistema de producció a Europa durant el s.XVIII anomenat «DOMESTIC SYSTEM«, basat en oferir als camperols un treball precari (de moltes hores per pocs diners i que feien en la seua casa) aprofitant-se de la seua necessitat. Aquest mètode va suposar una millora en la situació econòmica i per això va augmentar la població (disminució de mortalitat).
En tercer i últim lloc, l’aparició de les noves idees de LA IL·LUSTRACIÓ a partir del benefici que la burgesia va obtindre del comerç colonial. Es tractava d’un moviment cultural basat en l’ús de la raó.
3. DESENVOLUPAMENT BURGESIA
La burgesia és el sector de no privilegiats (pagaven impostos) que eren empresaris rics. Es van beneficiar de la seua riquesa generada amb el comerç colonial durant el s.XVIII a Europa a través d’una aliança amb els pobres que a pesar de la seua mala relació (per la difèrencia de riquesa, ja que no volien ajudar als pobres) tenien un ENEMIC COMÚ: els privilegiats. Així van crear una nova forma de pensar, LA IL·LUSTRACIÓ.
4. LA IL·LUSTRACIÓ
La il·lustració és un moviment cultural i filosòfic desenvolupat a Europa el s.XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món mitjançant l’ÚS DE LA RAÓ (intel·ligència humana) i l’EDUCACIÓ per entendre el món.
CARACTERÍSTIQUES
La burgesia i els camperols s’oposaven / criticaven:
- La TRADICIÓ, ja que moltes eren injustes i es continuaven sense motiu.
- L’ORDRE DIVINA, qüestionant si tot era manat per Déu.
- L’AUTORITAT, que no sempre tenia raó.
FISIOCRÀCIA
Durant la il·lustració també va aparèixer un pensament francés i anglés que defensava que la principal font de riquesa d’un país era l’agricultura, que ja no era de subsistència sinó que es podien obtindre beneficis.
NOU MODEL POLÍTIC
Els il·lustrants proposen un nou polític basat en:
- Llibertat econòmica
- Propietat privada (dret de controlar les seues propietats davant la resta i la justícia)
- Igualtat legal (justícia)
- Liberalisme (pensament d’independència de l’individu que defensa pagar menys impostos però no rebre ajudes de l’Estat).
PRECEDENTS
Un dels precedents de la il·lustració és Newton amb el seu mètode científic experimental per explicar els fenòmens. Es basa en l’observació i experimentació de la natura, creació d’una hipòtesi i comprovació de la mateixa.
Un altre exemple és John Locke amb la divisió de poders independents en legislatiu (govern) que fa les lleis; executiu (policía) que fa complir les lleis i judicial (jueus) que fan justícia. Fins al moment, tots aquests poders els tenia un únic rei absolut i s’aprofitava d’ells.
PRINCIPALS PENSADORS
Alguns exemples dels principals il·lustrants burgesos són:
- Montesquieu: defensa la divisió de poders front al poder nacional del monarca.
- Rousseau: reclama llibertat, igualtat i sobirania nacional (el poder és del poble que vota un representant).
- Voltaire:
- defensa que tant privilegiats com no privilegiats han de pagar impostos.
- llibertat religiosa
- Diderot i D’Alembert: publiquen l’Enciclopèdia (una gran obra que pretenia reunir tots els coneixements de l’època basats en la raó i l’observació de la naturalesa).
5. LA REVOLUCIÓ ANGLESA
A Anglaterra el poder del rei estava limitat pel Parlament, però el s.XVII els reis volien imposar l’absolutisme, generant una GUERRA CIVIL (1642-1649). Va finalitzar quan Cromwell i els defensors del Parlament van ajusticiar al rei Carles I, proclamant així una república on Cromwell era el dictador.
Cromwell va ser dictador durant tota la seua vida fins que va morir, que va passar la corona a Carles II, controlat pel Parlament. També van crear la llei habeas corpus que donava garantia legal als agricultors de tindre un juici just si eren acusats.
Més endavant, durant el govern de Jacob II aquest rei va voler imposar l’absolutisme novament i es va formar una nova REVOLUCIÓ (1689) perquè el van ajusticiar.
Així van escollir un rei holandés, Guillem d’Orange, formant una monarquia parlamentària amb separació de poders i van formar la llei Bill of Rights (drets del Parlament front al rei) per evitar un nou intent d’absolutisme.
6. LA REVOLUCIÓ AMERICANA
Anglaterra tenia 13 colonies que no tenien representació política, pagaven molts impostos i el seu comerç estava controlat per Anglaterra (tenia un monopoli). Per això i influits per les idees il·lustrades van fer una REVOLTA (1776) per proclamar la independència i obtindre llibertat. També van fer la revolta del té que tractava de llançar els vaixells amb té al mar perquè no volien pagar els seus impostos. G.Washington (cap de l’exèrcit) va fer milícies armades (donà armes al poble) i van lluitar en la GUERRA DE SUCCESSIÓ (236 batalles entre el 1776-1783) contra l’exèrcit d’Anglaterra manat per Jorge III.
Les quatre batalles més conegudes foren Saratoga, Lexington, Concord i la batalla definitiva, Yorktown. A pesar de no ser professionals perquè era el poble amb armes, van guanyar els norteamericans perquè coneixien el territori i van poder fer tàctiques i emboscades. A més, tenien major motivació per obtindre la llibertat i van rebre ajudes de França i Espanya que eren enemics d’Anglaterra.
FIN GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
El 1783 Anglaterra va reconèixer la independència d’Estats Units a canvi d’acords comercials preferents amb ells.
No fou fins 1787 que E.E.U.U va crear la Primera Constitució escrita, basada en una república federal amb reunions i sindicats, separació de poders, declaració de drets i llibertat d’expressió. Els presidents més representants foren: G.Washington, S.Adams, B.Franklin i A.Lincolm.
7. DESPOTISME IL·LUSTRAT
Els monarques tenien por de perdre el poder per les protestes i l’expansió de les idees il·lsutrades. Per això van crear un nou model de govern anomenat «DESPOTISME IL·LUSTRAT«, que es basava en fer actuacions pel poble per mantindre el poder però ells no podien decidir. Es representa molt bé amb el dit «Tot per al poble però sense el poble«.
Alguns exemples de déspotas il·lustrats són Frederic II de Prússia, Caterina de Rússia o Carles III d’Espanya.
ACTUACIONS
Els déspotas il·lustrats van fer millores administratives, fomentar l’educació i establir llibertat comercial per convèncer al poble de mantindre el poder.
Aquests canvis van funcionar durant uns anys per mantindre el poder, però finalment fou un fracàs perquè el poble va acceptar canvis econòmics però no polítics ni socials.
8. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA
Quan el rei Carles III d’Espanya va morir sense descendència per problemes sanguinis, van aspirar al regne espanyol el francés Felip de Borbó (recolçat pels nobles rics) i l’alemà Carles d’Àustria (recolçat pels camperols).
TRIPLE CONFLICTE
Els europeus recolçaven Carles d’Àustria perquè no volien que els borbons (França i Espanya) tingueren un poder excessiu.
Els espanyols recolçaven també Carles d’Àustria perquè tenien por de perdre les lleis i furs de la Corona d’Aragó.
Així, a València va ocòrrer la GUERRA DE SUCCESSIÓ entre els botiflers (Felip V i nobles partidaris que tenien por a perdre els privilegis i volien mantindre el centralisme); i els maulets (Carles d’Àustria i camperols, artesans i comerciants que volien abolir els drets senyorials i afavorir el comerç).
BATALLA D’ALMANSA
El 1707 va guanyar Felip V la Guerra de Successió en la Batalla d’Almansa gràcies a tindre caballs, encara que també fou per la Pau d’Utretch. Per la seua part, Carles d’Àustria deia que es va retirar amb els seus aliats (defraudats després de recolçar-lo) perquè fou proclamat emperador.
LA PAU D’UTRETCH
El 1714 es va firmar La Pau d’Utretch que reconeixia a Felip V com rei d’Espanya perquè Carles no tinguera tant poder (ja que era emperador) a canvi de perdre Milà, Flandes, Nàpoles i Cerdenya com territoris independents i Gibraltar i Menorca (que tornarà a ser Espanyol) per Anglaterra.
SUCCESSIÓ DELS BORBONS
El rei Felip V va governar durant els anys 1707-1746 i va declarar els DECRETS DE NOVA PLANTA. Aquestos imposaven les lleis de Castella a València i Aragó, llevant els seus furs i costums; uniformaven la llengua al castellà i centralitzaven tot el govern des de Madrid. Tot i això, va mantindre el règim especial foral del Regne de Navarra.
El seu fill Ferran IV va ser el seu successor durant els anys 1746-1759 i va imposar l’absolutisme (ja que tots ells eren déspotas il·lustrants que feien canvis per mantindre el poder però era una monarquia absoluta). Els funcionaris feien complir les ordres del rei des de Madrid a la resta de províncies.
El seu fill Carles III va ser el seu successor durant els anys 1759-1788 i es va dedicar a la creació d’escoles, reforma d’universitats i declaració com honestos tots els oficis. Els privilegiats s’oposaren a les reformes dels déspotas i van aprofitar la pujada del preu del pa per fer el MOTÍ DE SQUILLACE (1766).
Altres exemples de déspotas il·lustrants a València són l’historiador Gregori Maians; el botànic Cavanilles i el científic Jorge Juan.
ECONOMIA A ESPANYA
Com eren déspotas il·lustrants, els canvis pel poble van suposar una millora econòmica i un augment de la població a Espanya. Va millorar l’agricultura, el comerç, la liberalització de preus… A València, va augmentar l’espai de cultius i regadiu; la indústria de seda i ceràmica i va augmentar el comerç.
No obstant aquestes millores econòmiques, més endavant el govern d’aquests déspotas il·lustrants van suposar la DECADÈNCIA D’ESPANYA.
LIBERALISME I NACIONALISME A EUROPA
El liberalisme i el nacionalisme són les dues grans ideologies burgeses (ja que buscaven poder) del s.XIX.
1. LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME
Es basa en:
- Llibertat individual (política i economia)
- Propietat privada capitalista
- Igualtat legal
- Divisió de poders
- Sobirania nacional
- La Constitució (normes bàsiques per viure en societat)
El liberalisme fou revolucionari per acabar amb l’Antic Règim.
TIPUS DE LIBERALS
- LIBERALS MODERATS: partidaris SUFRAGI CENSATARI: sols voten homes rics per cultura (burgesia).
- LIBERALS DEMOCRÀTICS: partidaris SUFRAGI UNIVERSAL: voten tots els homes majors d’edat.
NACIONALISME
Defensa el dret de les nacions a exercir la seua sobirania i crear un Estat propi fent coincidir les fronteres de l’Estat amb la comunitat nacional.
DEFINICIONS DE NACIÓ
- NACIONALISME CÍVIC (FRANÇA): la nació com a conjunt de ciutadans units per la voluntad de viure en comú.
- NACIONALISME ÈTNIC (ALEMANYA – Volksgeist): la nació com a conjunt de llengua, cultura, costums, història… que comparteix un grup de persones i que derivarà en racisme.
2. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1813)
2.1) CAUSES
La primera causa de la revolució francesa és la mala situació de la població: les males collites fan empitjorar la situació econòmica de les classes populars i camperols, fan augmentar el preu del pa i amb això se genera fam i crisis. La burgesia, que continua enriquint-se, es queixa (com idees il·lustrades) de la diferència entre privilegiats i no privilegiats i la seua falta d’importància econòmica i social.
La segona causa és la influència de les idees liberals i il·lustrades, a més de l’exemple de la independència americana.
La tercera i última causa és la crisi financiera de la monarquia, que té excessives despeses i més encara després d’haver ajudat en la independència d’E.E.U.U. Per això, cal recaudar més impostos i el rei decideix fer una reforma fiscal: primer, intenta que els nobles paguen impostos, però com no en volen, convoca als Estats Generals per aprovar nous impostos.
2.2) REVOLUCIÓ 1789
Els Estats Generals són un assemblea formada pels tres estaments: noblesa, clero i el tercer estat. Cadascun d’aquests té un vot, però això suposava sempre una minoria pel tercer estat davant els privilegiats (noblesa i clero). Per això van proposar 1 vot per persona, clar que com no era convenient, els privilegiats es van oposar, sent majoria.
Cansats, el tercer estat va formar una Assemblea Nacional el 14/juny/1789 a la Sala del Joc de la Pilota, on van reclamar l’aprovació d’una Constitució i la població a París va defensar l’Assemblea amb armes que van prendre de la Bastilla (edifici simbòlic de França amb armes i blat). Aquesta revolució es va expandir i va arribar als camperols, que cremaren castells, assassinaren nobles i es declararen propietaris dels camps. Aquesta època es coneix com Grande Peur «Gran Miedo«.
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Davant la revolta als carrers, Lluis XVI va reconèixer l’Assemblea Nacional Constituient i aleshores França va a convertir-se en una monarquia constitucional, on el rei estava controlat pel poble però encara tenia dret de veto (podia oposar-se a les lleis) i d’altra banda estava preparant un exèrcit estranger per recuperar el poder. Ara França tenia el seu propi exèrcit nacional i els camperols i burgesos tenien més poder: propietat privada, divisió poders, sobirania nacional… Havia sufragi censatari (podien votar els rics per la seua cultura) indirecte (votaven a partits en compte de a persones directament), es van abolir les tortures i va haver una desamortització dels béns de l’església (repartició dels camps desaprofitats sense conrear).
2.3) REVOLUCIÓ 1792
En juny de 1791 va ocòrrer la detenció de Lluis XVI i la seua família perquè estaven fugint a Àustria per formar un exèrcit estranger (i recuperar els seus poders).
L’any següent, en juny de 1792 els austríacs van atacar França per ajudar al rei, formant-se així la REVOLTA DE 1792, on el poble pren el palau reial, empresona al rei i proclamen una república.
D’aquesta manera apareixen dues formes de pensar políticament parlant. Els girondins són els burgesos conservadors i moderats que volien controlar la situació; mentre que els jacobins són els burgesos i també camperols més radicals.
Primer, els girondins van decidir fer unes eleccions de sufragi universal masculí per escollir una Convenció Nacional (nou parlament) i elaborar una Constitució republicana per governar. Aquesta Convenció Nacional decideix l’execució dels reis, causant una coalició absoluta contra França per part de les monarquies europees i l’aparició de revoltes contrarrevolucionàries que volen tornar a l’absolutisme.
Més endavant, els jacobins van arribar amb Maximilian Robespierre (un advocat) al cap que tenia la bona intenció de defensar la revolució per aconseguir una democràcia però de manera molt radical utilitzant armes i perseguint als girondins (els seus enemics). Van elaborar la Constitució de 1793 que estableix un sufragi universal masculí, una sobirania popular i igualtat en lleis i impostos. Però l’arribada al poder el va convertir en un dictador molt més radical i va crear un Comité de Salvació Pública encarregat del poder executiu que matava a tots els que no pensaven igual amb la guillotina, causant l’època coneguda com «El Terror«.
2.4) REVOLUCIÓ 1794
Aquesta situació descontrolada va alertar als girondins (burgesos conservadors), que amb l’exèrcit van donar un colp d’Estat el 1794 i ajusticiaren Maximilian Robespierre amb la guillotina. Van elaborar la Constitució de 1975 (molt més moderada), basada en sobirania nacional, sufragi censatari, divisió de poders, igualtat legal… Del poder executiu s’encarregava el Directori, un govern de cinc (ja que eren impars per evitar empats).
2.5) PERÍODE NAPOLEÒNIC (1799-1814)
Napoleó va ser un general Francés guanyador de moltes batalles importants que li van atorgar gran prestigi. Ell volia pau i estabilitat pel seu país, així que a finals del 1799, Napoleó Bonaparte amb el seu exèrcit van donar un colp d’Estat i es va convertir en dictador. Es va elaborar la Constitució de 1800, sense divisió de poders ni declaració de drets però liberal i moderada. Aquest període es divideix en dues etapes: el consolat (1799-1804) durant el govern d’un grup de cònsols (entre els quals estava Napoleó); i l’imperi (1804–1815) durant el govern de Napoleó que es fa coronar emperador per obtindre importància ja que volia governar tota Europa.
IMPERI DE NAPOLEÓ (1804-1815)
Napoleó va aconseguir importants victòries (Bailen, Ulm, Austerlitz) que li donaren un gran prestigi per arribar al poder. Va crear un Estat fort centralitzat i un codi civil, educatiu, penal i comercial. També va reformar l’administració i va aconseguir estabilitat a França. Però volia anar més enllà i ser emperador de tota Europa per fer una constitució per a tots (d’acord amb el nacionalisme cívic).
DERROTA DE NAPOLEÓ
Napoleó va ser derrotat per Espanya i Rússia (els segons van recollir el seu exèrcit, deixant al de Napoleó enmig de les terres fredes) a la Batalla de Waterloo. Les forces absolutistes (monarquies europees) volien frenar el seu intent de ser emperador de tota Europa i van crear una Gran Aliança (més endavant, Santa Aliança) al Congrés de Viena. Van aconseguir exiliar-lo a l’illa Santa Elena.
2.6) CONSEQÜÈNCIES REVOLUCIÓ FRANCESA
La revolució francesa va ser molt important perquè va promoure el pensament de lluitar per aconseguir drets i canvis i va influir en la resta de revolucions posteriors. Així, el canvi de mentalitat (reclamació popular per aconseguir llibertat i igualtat legal) i les idees contemporànies (liberalisme, democràcia, socialisme) van acabar amb l’Antic Règim per crear un règim liberal. A més, la Constitució francesa va ser un model per altres països, en especial la sobirania nacional. Van aparèixer molts altres règims polítics, com la monarquia constitucional o la república burguesa. Ara els súbdits eren ciutadans amb drets i deures, i la societat estamental s’havia trencat per passar a una societat de classes on es pot millorar.
3. RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS/BURGUESES
3.1) L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
Les potències absolutistes (monarquies europees) van crear la Santa Aliança (antiga Gran Aliança però ara amb justificació religiosa) que estableix el següent: davant qualsevol intent de revolució liberal, la resta de monarques haurien d’ajudar al monarca amenaçat per mantindre l’absolutisme.
3.2) REVOLUCIONS 1820 I 1830
Entre el 1820 i 1826 va haver una etapa de revolucions liberals, que van triomfar a Amèrica Llatina que s’independitzava d’Espanya però van fracassar a Portugal, Nàpols i Espanya. En aquest últim país va estar el Trienni Liberal espanyol del 1820 al 1823 fins que va acabar per la Santa Aliança.
Entre el 1830 i 1836 van haver noves revolucions liberals, que van triomfar a França (amb la monarquia constitucional de Lluís Felip d’Orleans) i Espanya però van fracassar a Polònia, Àustria i estats alemans i italians.
3.3) REVOLUCIÓ 1848
CAUSES
Les males condicions de vida dels camperols i obrers, la repressió de les protestes i el caràcter moderat de les revolucions liberals van donar lloc a una nova revolució a França el 1848.
SEGON IMPERI FRANCÉS
El 1848 va haver una nova revolució a Francia que acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica que retorna a la ideologia radical jacobina, amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social. La burgesia i l’exèrcit van imposar el Segon Imperi francés amb el rei Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III).
A l’Imperi Austríac, van haver revolucions liberals i nacionalistes al mateix temps però van ser reprimits els intents d’independència.
4. L’ÈPOCA DELS NACIONALISMES
El període de la restauració a Europa (amb el predomini de l’absolutisme des del Congrés de Viena) acaba amb l’època dels nacionalismes. Hi ha tres situacions de nacions: les nacions que coincideixen amb les fronteres de l’Estat (adaptats al territori), les nacions dividides en diferents estats que volen unificar-se (que volia fer Napoleó amb Europa), i les diferents nacions que estan dins d’un estat i volen independitzar-se.
4.1) PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
Els moviments nacionalistes comencen entre el 1808 i el 1826 amb la independència dels països d’Amèrica Llatina respecte a Espanya. El 1829 s’independitza Grècia de l’Imperi Turc, i l’any següent, 1830, Bèlgica s’independitza de França.
El 1848 (data del Segon Imperi francés) Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i alguns estats alemans i italians van fer revoltes nacionalistes anomenades «PRIMAVERA DEL POBLE», ja que volien ser països independents i reinvindicar la seua cultura, història i tradició propis.
Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquestes en eva-arnau.es ;).