REPAS FÍSICA I QUÍMICA: ciència i mesura

La informació d’aquesta entrada ha sigut extraïda dels següents arxius que he creat. Pots descarregar-los per estudiar off-line:



1. EL MÈTODE CIENTÍFIC

El métode científic estudia els passos més òptims per l’elaboració d’una hipòtesi responent a un problema. Les etapes són les següents:

-ETAPES

  1. IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA.
  2. PLANTEJAMENT D’UNA HIPÒTESI
  3. COMPROBACIÓ DE LA HIPÒTESI
    1. mitjançant un experiment (ha de dissenyar-se)
    2. experimentació
    3. obtenció de dades
    4. interpretació o anàlisi dels resultats (amb graelles, gràfiques, imatges…).
    5. comprobació d’hipòtesi:
      • INCORRECTA: es torna al pas 2.
      • CORRECTA: es continua.
  4. CONCLUSIONS
  5. COMUNICACIÓ DELS RESULTATS
    • publicació en revistes científiques.
  6. congressos científics.
ESQUEMA/RESUMEN

-REPRESENTACIÓ A GRÀFIQUES

Per comprobar la hipòtesi, un dels passos és la interpretació o anàlisi dels dades després d’obtindre’ls. Per això, necessitem conèixer com elaborar una gràfica i com interpretar-la, mitjançant graelles.

A continuació es presenten els passos de l’elaboració i interpretació de les gràfiques. És important tindre en compte que, segons els resultats, es pot tractar de magnituds directament proporcionals, que són les que augmenten o disminueixen ambdúes; o de magnituds inversament proporcionals, quan una augmenta l’altra disminueix i viceversa.
Observa els exemples amb longitud i temps (al pas del temp es recòrre més longitud), i velocitat i tems (al pas del temps es tarda menys en arribar):


2. S.I. MAGNITUDS FONAMENTALS I DERIVADES

-EL SISTEMA INTERNACIONAL (S.I)

El sistema internacional és un sistema que inclou set magnituds fonamentals i altres derivades i una unitat base de cada una per a facilitar l’intercanvi de dades entre els científis.
Així doncs, quan els científics han de intercanviar mesures, utilitzen les unitats bases corresponents a cada magnitud (que pot ser fonamental o derivada) segons el sistema internacional (S.I).


-MAGNITUDS FONAMENTALS I DERIVADES

Les magnituds es diferèncien en dos segons la seua complexitat, i totes formen part del SI i tenen una unitat base per cada una.

Les MAGNITUDS FONAMENTALS s’obtenen directament i són les simples, com per exemple la longitud (metres-m), el temps (segons-s), la massa (kilograms-kg)…

Les MAGNIUTDS DERIVADES s’obtenen a partir de les fonamentals i són les compostes, com per exemple la velocitat (metres per segon-m/s), la densitat (gram per mil·lilitre-g/ml), la força (N-Newton= 1kg·m/s2)…

ESQUEMA/RESUM

Ara bé, quines són les magnituds fonamentals i derivades? Aquests són les principals de cada tipus i les seues unitats bases: (magnitud/abreviatura/unitat/abreviatura):

ESQUEMA/RESUM

RECORDA: les unitats de volum bàsiques són els metres cúbics, però per fer canvis d’unitats també es pot demanar el litre. Per això has de saber que 1dm3 = 1L, de tal forma que si et demanen quants L són 1m3 , hauràs de passar el 1dm3 a m3 (1:1000= 0,001): 1m3 = 0,001L.


3. PREFIXES

A l’unitat se l’afigen uns prefixes per expressar la quantitat de vegades que apareix. Així, en compte de dir «1000m», podem dir «1000km» (hem afegit el prefixe kilo- a l’unitat principal, metres = kilómetres = km).

Com pots vore, els MÚLTIPLES (més de la unitat base) i SUBMÚLTIPLES (menys de la unitat base) són genèrics per totes les unitats, però les que estén elevades, és a dir, que són potències, no segueixen exactament aquestes normes.
Es tracta de les unitats de superfície i volum, elevades al quadrat i cub respectivament.
SUPERFÍCIE (2): per canviar d’unitat, hem de multiplicar per una base de 100 (102) més els zeros corresponents al canvi d’unitats. Per exemple: 2m2 = 20000cm2 [(2·102)2].
VOLUMEN (3): per canviar d’unitat, hem de multiplicar per una base de 1000 (103) més els zeros corresponents al canvi d’unitats. Per exemple: 2m3 = 2000000cm3 [(2·102)3].


4. NOTACIÓ CIENTÍFICA

La notació científica consisteix en escriure quantitats de forma abreviada. Es va crear perquè facilita l’intercanvi de quantitats molts xicotetes o molt grans, que es redoneen amb molts 0.

-REGLES

  1. S’eliminen tots els 0 seguits per substituïrlos amb una potencia de base 10 i es posa la coma darrere del primer nombre enter.
    1. EXPONENT NEGATIU: la coma es mou cap a l’esquerra (<–) = més xicotet.
    2. EXPONENT POSITIU: la coma es mou cap a la dreta (–>) = més gran.

És molt més fàcil d’entendre amb exemples. Ací tens uns canvis de nombre a notació científica (negatiu i positiu); i de notació científica a nombre (negatiu i positiu).


5. FACTORS DE CONVERSIÓ

Els factors de conversió permeten canviar, mitjançant fraccions equivalents, unitats complexes com per exemple la velocitat (km/h, m/s…). Per una part es canvia una unitat, i per altra la segona:

PASSOS



Exercicis de repàs

SENSE RESPOSTES:


AMB RESPOSTES: (*tindre en compte que algunes poden variar)



Espere que t’hagi agradat! Més entrades com aquesta en evaarnau.es ;).

Deja una respuesta